dissabte, d’abril 05, 2008

Esquerra i comentaris...

Avui parlem d’Esquerra… Sí, aquest partit que diuen que s’està esquerdant per tot arreu, aquest partit que no és serio… En definitiva aquest partit immadur que diuen alguns.

Avui escric sobre Esquerra perquè començo a estar ben tip d’aquestes consideracions.

Argument número u de la gent per desmuntar al partit: és un partit dividit, dos líders oposats. Bé, sobre aquesta afirmació cal dir que no és que sigui un partit dividit, sinó que hi ha certs corrents ideològics. Però d’aquests n’hi ha ben pocs: que preguntin a CiU quants corrents interns té: Espanyolistes, monàrquics, independentistes, federalistes. Des de la dreta fins al centre-esquerra. I a Esquerra què hi trobem? INDEPENDETISTES per sobre de tot. Sí, tindran maneres diferents per arribar a la independència (uns amb polítiques socials, els altres no...) però en definitiva una sola idea. IDEES CLARES, no com CiU, no com ICV-EUiA (aquests últims, si us plau, que es defineixin sobre comunisme i socialisme).

Argument número dos per desmuntar al partit: és un partit immadur, l’assamblearisme és el culpable. Doncs cal dir que Esquerra és l’expressió més flagrant, clara i rotunda de la democràcia. El nostre país no ha tingut una tradició democràtica molt llarga, és per això que alguns confonen entre democràcia i fer el pallasso. Ser democràtic NO és fer el pallasso, no és ser immadur. Com va dir aquell, al Juny, celebrarem la gran festa de la democràcia. Mireu, Esquerra és l’únic partit que el carnet de militant té poder. Els altres el llueixen i prou. Però no, a Esquerra tenir carnet vol dir poder decidir les polítiques del teu partit. És això immaduresa? Aquest missatge que estic donant també va per certa gent del partit que pensa el mateix. Que teniu por que la militància xerri massa? Em sorprèn, realment em sorprèn que es digui això. Gent que li costa assimilar el concepte de partit que té Esquerra. I que quedi clar: si ha de ser per mi, això no canviarà MAI.

Argument número tres per desmuntar al partit: no saben on van. Republicans d’Espanya, de Catalunya, federalistes...? Fa temps, va sortir publicada un article al TOT Sant Cugat criticant el nou nomenclàtor: Esquerra (i no ERC). Deia que si Esquerra havia deixat el republicansime... Doncs no. No es deixa de banda, es vol donar més importància a les polítiques d’Esquerres (i d’aquí el meu primer xoc amb els Carreteristes). Si no fos així, marxo cap a CDC i ep, ni d’esquerres ni res, Catalanista. A Esquerra anem més enllà, Catalanistes i d’esquerres. Quina república volem? Home, ara per ara l’Espanyola. Després, quan aconseguim l’independència ja instaurarem una república Catalana (tot i que Catalunya tradicionalment ha estat governada per reis...).

Mireu, no m’agrada que es malparli d’un partit amb 75 anys d’història. Però és clar, els mitjans no estan amb nosaltres. Qualsevol cosa és en contra nostre. Si netegen, la pols cap Esquerra. Mentrestant oblidem que fa un parell de mesos es va veure greument compromesa la unió entre CDC i UDC per discrepàncies amb “la casa gran”. Si és que en definitiva, no es pot tenir tot. O d’un bàndol o de l’altre. Jo trio independentista, d’esquerres i assambleari.

PD: Això d’esquerres no com voldrien alguns sectors Catalanistes, però això ja és un altre post!




1 comentari:

Anònim ha dit...

com va amb la colla jove xiquets del martí?