dimecres, de maig 21, 2008

Puigcercós ja s’ha passat abans de ser res…


Puigcercós ja s’ha passat abans de ser res…

Doncs sí, avui parlem de la candidatura de Gent d’Esquerra ja que em sembla que darrerament, el seu líder s’ha passat força amb les últimes declaracions. Com ja deveu haver vist pels mitjans de comunicació, Joan Puigcercós ha presentat el seu llibre Generació.cat. En aquest llibre, fa certes afirmacions que trobo totalment fora de lloc i totalment indigne de tot un candidat a presidir el 3r partit de Catalunya i el partit que ha i hauria de liderar el camí cap a la independència.

En primer lloc s’autoproclama candidat a la presidència de la Generalitat en les properes eleccions, això sí, apel·lant a la decisió que prengui la militància en un hipotètic procés d’eleccions primàries. Diu també que “li ha demanat l’electorat i els militants d’Esquerra”, que prengui aquesta situació... Li haurà demanat la seva família ja que em sembla que ningú ho ha fet. Posem-nos en situació: 7 de juny eleccions a presidència i secretaria general d’Esquerra Republicana. Imaginem-nos doncs, que en Joan Puigcercós, pels motius que sigui, no surt escollit president del partit i ho és, per exemple, n’Ernest Benach (per cert, us recomano l’última edició de la revista Castells, que l’entrevisten com a ex cap de colla de Tarragona). No surt escollit president i en les properes eleccions es presenten, a les primàries, en Benach i ell. Seria possible que sortís ell però és aquí on trobem el què del la qüestió i la meva crítica. NO entenc com una persona, abans d’un congrés pot donar tant i tant per suposat que serà presidenciable aprofitant que és president d’Esquerra (això no ho diu però tots ho podem entendre). Crec que Puigcercós ja comença malament (en el cas que sigui així) la seva presidència a Esquerra. S’ho ha cregut. S’ha cregut massa ràpid que guanyarà les eleccions. Es pot saber què és això????? Una cosa és que confiïs en les teves possibilitats i l’altra és que ho donis per fet. Doncs no, no és seriós! És que la seva candidatura es pensa que guanyarà àmpliament i que no s’aprovaran cap de les esmenes que presenten les altres candidatures a la ponència oficial? Doncs no! La seva candidatura haurà de ser inclusiva per dos motius:

  • No guanyaran fàcilment. És a dir, no guanyaran amb un ampli marge de vots, cosa que farà que hagin de pactar amb altres persones
  • S’aprovaran, al meu parer, moltes esmenes d’altres candidatures diferents a les de Gent d’Esquerra. Per exemple n’hi ha unes quantes d’EI que crec que poden arribar a marcar, en certa manera, el futur del partit.

Per altra banda, i això ho sento però ja és de jutjat de guàrdia són els referents polítics que té en Puigcercós. Hi haurà gent que dirà “sí, i què”. Però no, jo no em quedo indiferent. Segon Puigcercós, els seus referents són Tony Blair i Bill Clinton. Parla també de Nicolas Sarkozy, que tot i certes diferències, diu mantenir certes semblances. Jo no sé fins a quin punt això és bo per una persona que ha de mantenir un partit d’ESQUERRES i Independentista. Un Blair que és ex primer ministre d’un país que no vol donar la independència ni a Irlanda del Nord ni a Escòcia. Un president, com Bill Clinton, que varen practicar, com tants d’altres, un gran neoliberalisme... Polítics de dretes amb tots els ets i uts. Vaja, no parlem de Nicolas Sarkozy, el polític més Jacobí que ha tingut en els últims anys França! Sí, diran que s’ha tret de context i que el que admira d’aquests polítics és la seva fermesa, manera de parlar... Deixem-nos d’històries. Aquests personatges no poden ser mai referents en cap país d’Esquerres.... Que Rajoy té com a referent a Lenin per la seva valentia i fermesa a l’hora d’aplicar el comunisme? NO!

Finalment, quina concepció té Puigcercós de l’economia? Hem d’anar cap a un sistema liberal i deixar-nos de socialdemocràcies i polítiques d’esquerres? Em sembla que no. Una cosa és ser pragmàtic i l’altre és anar a parar 3 carrers més enllà. I sí, baixo del burro i reconec que Esquerra està tirant per aquest camí. Que posats a que s’hagi d’”explotar” un treballador millor l’exploti un català que un japonès? NO. NO i punt. Ho sento Maria, em vaig equivocar defensant en Josep Ginesta a classe d’economia (tot i que amb certes coses encara hi estic d’acord). Després critiquem a en Carretero. Que si és de dretes... La nostra opció també és dreta? Hem de ser, com diu Puigcercós “desacomplexadament liberals”?

Mireu, segurament guanyarà en Puigcercós al congrés. I en certa manera considero que és la millor entre les pitjors opcions. Ara bé, caldrà ser crític amb ell! Donem-li suport però compte! Compte si us plau!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb tot el que dius, Bernat! Bé, amb tot menys amb les últimes frases, on dius que se li ha de donar suport, hehe! ;)

Per la resta, ho subscric tot!

Ara bé, si dius que se l'ha de votar, però sent crític i pressionar-lo per fer una Executiva plural, què millor que, aquells que el voteu, emeteu un vot creuat i voteu un candidat a secretari general d'una altra candidatura... no sé, posem per cas, a l'Uriel...? ;P

Salut i segueix així! Esquerra serà d'esquerres o... què serà? :-S

Joan M. Roig ha dit...

No és res que el paio sigui un cregut. Lo fastigós, com tu dius, son els seus referents polítics i la seva política econòmica.
Si Esquerra segueix així, ho tendrás més dificil (a classe i per tot) a l'hora de defensar que realment esquerra es d'esquerra, més dificil que en aquestes passades eleccions en que molts companys ho van posar en dubte.

Anònim ha dit...

bon article.