divendres, de maig 30, 2008

t'agrada el suc de tomàquet? Sí = Independència


Sembla que l’activitat política nacional i internacional d’aquests últims dies s’ha accelerat notablement… Derogació del decret de sequera sí, derogació del decret sequera no, últimes novetats sobre la proclamació del candidat demòcrata a la Casa Blanca, obertura de la frontera Birmana un mes més tard de la catàstrofe, etc, etc. Per altra banda cal explicar que tinc forces posts pensats per publicar: protesta de la situació de biblioteques a Sant Cugat, sobre l'inici de la cultura Europea (fent referència al llibre de Josep Fontana (1994), Europa front l'espill), volia comentar un article de la Vanguardia d'avui (29 de maig) d'en Màrius Serra, un post sobre el GerryMandering (link amb una fotografia perquè aneu fent boca, ja explicaré què és!), etc, etc, etc. Per tant, molts posts per publicar però vull seguir en la línia de publicar un escrit cada quatre dies aproximadament! Per altra banda, i abans d'iniciar l'escrit d'avui, demanaria als lectors d'aquests, que deixin algun que altre comentari! Tan se val de quin estil sigui: des de "quin article més xorra" a comentar sobre de quin color tenen la llengua als gats... Recordo també que ens pocs dies es tancarà la votació sobre qui preferiu que surti President i Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya... Acabeu de votar!!

Per fi em disposo a escriure... Toca País Basc. Ja és un tema recurrent en aquest blog parlar de la necessitat de normalitzar el discurs independentista per arribar a convèncer la gent. Ho ha fet Escòcia, i ara li toca el torn a Euskadi. Ahir, el seu lehendakari, complint amb les seves paraules ha expressat la voluntat seriosa de convocar a les urnes als ciutadans i ciutadanes bascos. Des d'aquest moment, les notícies s'han anat succeint ràpidament i les reaccions no s'han fet esperar.

Comencem pel principi. Juan José Ibarretxe, en roda de premsa, presenta el que seria el seu pla per recuperar l'estabilitat d'Espanya. Això passa per convocar un referèndum en el qual el poble Basc expressi amb claredat la seva opinió. Les preguntes serien dues:

La primera va dirigida especialment, diria jo, al Partit Popular. A la dirigent San Gil, Rajoy i companyia. Ells, que en la treva posterior a l'assassinat del dirigent socialista Ernest Lluch (si m'erro perdoneu-me!), van enviar a Aznar a negociar, amb banda terrorista, s'han posicionat en contra, durant tota l'anterior legislatura al diàleg amb E.T.A. Condició sine quanon, que abandonessin les armes. Després en parlem. Sobre el tema diàleg podríem fer-ne un llarg memorial de greuges: converses de Ronald Reagan, taules de negociació, negociació amb històrics antics membres de la banda com Julen de Madariaga (vegeu La Pelota Vasca), més tard empresonat), intent d'interlocució amb membres protagonistes d'haver aconseguit la pau a Irlanda del Nord amb la IRA, conversa d'en Carod a Perpinyà i un llarg etcètera sobre les converses de dirigents polítics i de la societat en general. No hi ha hagut cap exemple de banda terrorista que hagi abandonat les armes sense diàleg. No hi ha hagut cap exemple d'abandonament de les armes si no hi ha una clara voluntat d'interlocució entre les dues parts. I això no només vol dir parlar, sinó cedir en alguns aspectes... Ara ja m'estic anant per les branques però podria parlar sobre la detenció d'Arnaldo Otegi, personatges sobre Gerry Adams, etc. Però aquest no és el tema que ens ocupa avui.

Resumint: primera pregunta encarada a solucionar el problema, de vegades encallador, d'E.T.A. Aquesta pregunta deixa molt clar que E.T.A. ha de tenir un clara i ferma voluntat de deixar les armes. No que les deixi abans de parlar. Si tu no em dones res a canvi jo no faré res... Normal!

2a pregunta: segurament aquesta pregunta és prèvia a demanar la independència. És un pas previ a convocar un veritable referèndum. Una primera pregunta per instar a l'executiu Espanyol de negociar un referèndum d'autodeterminació i després sí, consulta popular.

Crec que és una consulta integradora. No va en contra la llei ja que no pregunta sobre la voluntat secessionista, sinó sobre la voluntat de diàleg entre ambdues parts. Voluntat integradora. Insta a fins i tot al PSE, a assentar-se al voltant d'una taula i xerrar. No unilateralment no, parlant totes les parts... A mi que em perdonin, però si hi ha manera més correcta de fer les coses... Que me l'expliquin!

Reaccions n'hi ha per donar i per vendre. L'executiu diu que si s'aprova al parlament basc (cosa que així sembla que serà), portarà la consulta al constitucional, la qual cosa paralitzaria 5 mesos el procés. El PP hi està d'acord però afirma que també el portarà ell (per tant dos recursos d'inconstitucionalitat, una gràcies a 50 diputats, el mínim per presentar-ne un, i per altra banda el recurs del senyor president). En Carod i en Puigcercós celebrant la decisió del lehendakari i titllant d'irresponsable la Moncloa, etc, etc, etc. Volia escoltar la COPE aquest matí però finalment no ho he fet... Ja me n'informaré.

Vaig acabant l'article tot i que sóc conscient de la de coses que m'he deixat. M'haureu de disculpar: l'examen d'economia amb les seves respectives polítiques fiscals europees, etc., poden més. Finalment només vull afegir una cosa. Que és inconstitucional preguntar si el País Basc vol separar-se? Que preguntin simplement si agrada el suc de tomàquet. Un sí seria favorable als interessos dels bascos, un no, voluntat de quedar-se... Ui, o potser no? Potser el PP diria que aquesta pregunta significa si als bascos els agrada la sang que fan vesar els terroristes...

Repeteixo les disculpes sobre aquest post, volia comentar moltes coses i... me n'he deixat moltes de més importants... La qualitat no és que sigui de la millor tampoc! Milloraré! :)


1 comentari:

Joan M. Roig ha dit...

jejejeje
Tranquil Bernat, això de que la concurrència no deixi comentaris es una cosa bastant comú a la blogosfera.
De totes maners, estem en mala època (pels examens) per voler escriure tantes coses però bé, lo del gerrymandering (sobre el que jo vaig escriure fa molt temps) podria passar com a estudi de Ciència Política i lo d'Europa ante el espejo podria passar per estudi d'història, no?
Molt bo lo del suc de tomàtiga!
Per altra banda, no et preocupis per aquell dia no haver escoltat el morning show de la cope que ara el locutor deu estar molt entretingut xerrant del "maricomplejines" d'en Gallardón, que li va fotre una demanda. Per cert, més sobre el tema al meu bloc (jejeje)

SALUTacions