Fent dissabte

Migrem el bloc a wordpress!

2009-03-31T11:57:00.000+02:00

Migrem el bloc a Wordpress!!!

http://fentdissabte.wordpress.com

Contra la repressió policial

2009-03-19T00:56:00.003+01:00

No volia destapar encara el nou bloc, però... Els fets ho demanen!

FOTOGRAFIES MANIFESTACIÓ CONTRA LA REPRESSIÓ POLICIAL

Les valoracions ja vindran més tard!

lamentable: eleccions al rectorat de la UAB i PSC

2008-12-16T10:41:00.003+01:00

Torno a escriure al bloc... Ja fa uns dies que hi volia escriure però ara tinc uns quants motius de pes!

El primer de tot és sobre la notícia que la nova rectora de la UAB serà l'Anna Ripoll... El més lamentable de tot, és que només el 8% dels alumnes, han anat a exercir el seu dret a vot! És totalment lamentable i menyspreable. D'aquí a aquí, tant democràtics que volem ser demanant un referèndum vinculant perquè sinó no és un sistema democràtic, i d'aquí a aquí ningú va a votar! Això què és? Evidentment tothom està en el seu dret de votar però després m'agradarà veure com s'oposa la gent (o no, eh!) a la nova rectora... Doncs haver anat a votar! Pots votar fins i tot nul o en blanc, però el que s'ha de fer és anar a votar! Aquí sí que hi podíem dir la nostra! Imagineu-vos què hagués passat si haguéssin votat el 70% de l'alumnat i hagués sortit un 65% de vots en blanc! Llavors estaríem parlant d'uns altres termes, però mentre no comencem a canviar les coses per la base, no anirem enlloc! Hi ha gent que s’ha queixat de la desinformació, però realment qui ha volgut seguir la campanya electoral, ho ha pogut fer: a través dels correus que enviaven un i altre candidat, a través de la web de la UAB, a través de xerrades, etc! Però no: un exemple més que els estudiants ens mobilitzem "radicalment" i quan toca fer les coses "bé", passem del tema! Lamentable!

El segon és el PSC, n'Alex Salmond pel mig i no sé quantes coses més. A mi em fa gràcia que hi hagués gent que encara pensés que el PSC s'oposaria al PSOE a la votació pels pressupostos generals de l'estat: il·lusos! Justament l'altre dia, en un esmorzar-tertúlia amb un "home d'Esquerra", ens comentava justament això, el PSC mai s'oposarà (tal com estem ara), al PSOE, justament perquè NO POT. Sí, sí, NO POT! Cal recordar que els catalans "tenim" dos ministres a Madrid, la Carme Cachón i el Corbacho... Doncs bé, aquestes dues persones membres del comitè executiu del PSC, penseu que s'oposaran a la votació? Creieu que la Chacón és molt molt catalana i està disposada a no trencar la unitat catalana que es planteja des de fa uns mesos? Jo crec sincerament que NO! PSC = PSOE fins que algun dels dos no digui el contrari, hi haurà gent que serà catalana dins del PSC, no ho nego, el que sí és cert, és que la majoria dels seus dirigents, els va més Espanya que Catalunya i el seu finançament. Hi havia una oportunitat que evidentment han deixat escapar, quan s'aturaran d'una vegada? Per cert, que només falta paperets del Montilla reunint-se amb n'Àlex Salmond... Realment em sembla fantàstic, és això el que li falta al PSC, una mica d’autonomisme i independentisme!

Apa, post ràpid perquè no tinc massa temps, però com a mínim, escrit està!

Mori el Borbó!!

2008-12-10T15:29:00.002+01:00

No tinc gens de temps per escriure! És per això que tinc molt penjat el bloc, sé que m'hi hauria de posar! En qualsevol cas, acutalitzo amb un post de n'Agustí Cerdà, diputat d'Esquerra a Madrid que reflexa PERFECTAMENT el que penso... Properament escriuré sobre el tema!

I sí, mori el Borbó!!

Avui, per aquelles casualitats de la vida, estic a Madrid. Al grup parlamentari d’Esquerra. Una Visita prevista que ha coincidit, ves per on, amb el dia del linxament mediàtic d’en Tardà. I em ve de gust ser-hi aquí. Amb en Tardà. Amb l’amic Tardà, que sempre hi és quan cal. Amb el company infatigable que s’atreveix a dir el que d’altres no gossen ni a pensar en la intimitat, amb el patriota que no té més interessos que servir al seu país i prou.

Un bon amic em va dir un dia, que a la política coneixeria el millor i el pitjor de l’espècie humana. I així ha estat, certament. Tardà, Joan, l’entranyable-gran Tardà, és d’allò millor que m’hi he trobat a la vida i a la política. Compartir amb ell aquests anys a Madrid ha estat, com a poc, un regal. Als Torquemades de la meseta i d’opereta els he de dir que en Joan Tardà és una persona culta, sabuda, molt sensible, tendra, honesta, tossuda i tenaç. I d’una fidelitat al País i a la gent que el poblem, inquebrantable. Segurament els sembla rar una persona així. Pobrissons meus, n’han vist tan pocs com ell¡!!
Criden embogits “ Fuego al hereje”, tornant un i altre cop a aquella tradició inquisitorial i tan borbona, acarnissant-se sense mesura ni trellat amb el diputat Tardà ara que n’han tingut l’excusa.

Tardà molesta a l’españolerio impresentable, hipòcrita i inquisitorial. I també als amants del malabarisme i els jocs de mans, que vulgueren menjar truïta sense trencar els ous. Potser el conflicte ens allunye de la gent, sobretot de la gent conformada i conformista, però segur que el no-conflicte ens allunya de l’objectiu. I l’objectiu no és governar. No senyor. L’objectiu, per Esquerra no és altre que independitzar el nostre país. El govern és eina i no finalitat . I aquest sí que és un debat pendent, per clarificar, si més no, si hi ha algú que no té cabuda en aquesta nova Esquerra que dia a dia ja anem fent.

I, què voleu ¡!! Tardà és un dels meus ¡!! I quan ataquen un dels meus, li diguen Tardà o li diguen Carod, m’agredeixen a mi i a tots nosaltres, com a poble i com a país.

Visca la Terra i mori el borbó ¡!! Expressa les ànsies de llibertat, de segles encá, d’un poble que deixarà de dir-ho quan els borbons siguen, com a molt, els regnants del país veí.

Si borden…. Serà que avancem. Què borden doncs

Obama i endavant

2008-11-05T17:17:00.003+01:00

Doncs res, seguint amb el guió, a priori, previst, Barack Obama va guanyar els delegats necessaris perquè l'escolleixin properament com a president dels Estats Units.

Vaig criticar en el darrer post la visió que molta gent tenia sobre Barack Obama, i ho reafirmo, no és el canvi pels Europeus. Repeteixo pels Europeus. Però allà es veu que sí. Els ciutadans han votat en massa per primer cop a la història des de la legalització del vot femení. La gent s'ha volcat totalment amb la campanya, i dia rere dia, es precipitaven els aconteixaments.

Vaig criticar també la obssessió que hi ha a Europa per un candidat i per unes eleccions nord-Americanes. Nois, el panorama internacional, no variarà GENS!!! Malgratr això, m'incloc dins del grup de criticats... Sí, sí, ahir a les 6 del matí vaig aixecar-me per mirar el seu discurs, i haig de dir que, conyes fora, és un gran orador, que és capaç de fer un discurs de 10 minuts davant de milers i milers de persones sense un sol paper (que li diguin al Pujol, que sempre portava aquelles notetes).

Bé, no tinc més temps per comentar, us deixo amb un súper link molt interessant i un parell de vídeos. El primer, la cançó del "Yes, we can", el segon, el discurs d'ahir!

http://www.google.com/intl/en_us/2008election/

Guanyi qui guanyi, Europa estarà descontenta

2008-10-31T20:15:00.007+01:00

"Guanyi qui guanyi, Europa estarà descontenta", vaig llegir va poc a un article fa uns dies. I espero equivocar-me, però serà així. O almenys, és el que pot semblar a priori! D'aquí uns dies se celebren les eleccions dels Estats Units d'Amèrica per tal d'escollir el 44è president, el proper inquilí del despatx oval de la Casa Blanca.
A hores d'ara, qui més qui menys està posicionat en les eleccions: John McCain o Barack Obama. Qui més qui menys, tindrà clar per qui acostuma a "donar suport": Demòcrates o Republicans. Encara hi haurà algú que pensarà que hagués estat millor, per exemple, que Hillary Clinton hagués estat la candidata presidencial en lloc de Barack Obama. Amb aquest tema, personalment sempre dic una cosa: té més de dona Barack Obama, que de negre Hillary Clinton.
En qualsevol cas, sovint es parla en les converses de cafè sobre unes eleccions que no són ni del nostre país. No ho són però evidentment ens toquen ja que en bona part, són els EUA els que mouen les cireres del sistema internacional. I un es pregunta: la gent, per què segueix amb aquest entusiasme aquestes eleccions, si després es queixen que tenim massa processos electorals a casa nostra? Sovint, parlar sobre política Yankee sona bé: "sí, jo estic a favor de Barack Obama... Tu no ho estàs?".

Malgrat totes les consideracions que es puguin fer sobre el tema, de si cal opinar-ne o no, és cert que marquen les portades dels diaris d'interès general. I mira que portem temps!! Doncs això s'acosta al final. S'apropen les eleccions i ara començarà un gran període d'aterratge a la Casa Blanca. Reprenent la frase amb la qual he començat el post, crec que Barack Obama no és el canvi que tothom voldria. El que voldria força gent (parlo d'Europeus) és un nou JFK. Vol un canvi de rumb a la política exterior nordamericana, a la política ambiental, a la comercial, a l'armamentística, a la social, etc, etc, etc. Doncs, espero equivocar-me, no crec que l'Obama no serà qui canviï tot això. Tothom està molt entusiasmat amb les eleccions: si guanya McCain, Europa estarà descontenta ja que volia Obama. Si guanya Obama, a la llarga, la gent veurà que tampoc és el canvi. Que milloraran coses però no serà el canvi que s'espera de 180 graus. I espero equivocar-me, eh! Perquè jo sóc dels que vol el canvi!

Malgrat el que deia aquest article, és clar que Obama desperta inspiració i confiança, és per això que ha tingut el suport que ha tingut. Ha recollit la gran xifra de 600 milions de dòlars (ho poso en números, que es veu més clar: 600.000.000 de $. Cal dir que el seu rival, John Mc Cain, n'ha recollit 300 milions. Però encara cal dir més. Aquests 300 milions són (si no recordo malament), el que van recollir George W. Bush i el demòcrata Al Gore. I si aquests milions els donen les multinacionals, o bé és perquè volen el canvi a la ciutadania nordamericana, o bé, perquè tothom s'ha afanyat a donar-li suport, sabent que guanyaria i sabent que haurien de ser allà per frenar el "change" (com diuen les pancartes i els mítings de Barack Obama).

Bé, sé que he llençat moltes idees a l'aire. Sé que parlo des de l'absoluta ignorància d'un Català que ja en té prou amb la seva economia. D'un Català que tot just comença a entendre com funciona el sistema internacional, i d'un sistema internacional cada cop més globalitzat. És per això que avui escric sobre les eleccions, perquè és el tema recurrent aquests dies!! Perquè malgrat la gent estigui farta dels polítics Catalans, la gent no té prou feina per fer campanya a favor de Barack Obama. I que quedi clar, no dic que les eleccions no marquin, per exemple, el futur Europeu.

Us deixo un vídeo sobre la campanya, d'AVAAZ, que denuncien el joc brut dels sectors més conservadors per tal d'evitar el que molta gent espera: el canvi.

Aquí l'anunci de l'altre dia que es va poder veure a les 5 cadenes més importants dels EUA.

Properament penjaré més vídeos!!

La crisi Iraniana d’Urani vista per tres teòrics: Hobbes, Grotius i Kant.

2008-10-20T01:57:00.005+02:00

En primer lloc, explicaré breument la cronologia dels fets pel que fa a la crisi de l’Urani de l’Iran. Cal explicar que és una crisi que ve de lluny: l’any 1976, quan Gerald Ford era president dels Estats Units d’Amèrica (EUA) i Henry Kissinger n’era secretari d’estat, va ser la pròpia Casa Blanca la que va donar suport a l’Iran per desenvolupar una potent indústria d’energia nuclear. Les relacions entre els EUA i l’Iran varen anar variant, i després d’estires i arronses ens trobem en un punt en el qual la potència que ja va atacar l’Iraq amb el mateix pretext, ha amenaçat diversos cops el país del qual parlem, l’Iran. Els EUA han acceptat trobar una sortida negociada a la crisi (sense retirar les amenaces, evidentment), juntament amb 5 països més: França, Xina, Rússia, Regne Unit i Alemanya. Malgrat això, i els intents per salvar la crisi de, per exemple, Mohamed Albaradei (president de l’AIEA), encara no s’ha trobar cap sortida negociada.

Un cop feta una petita introducció per posar en context la situació actual, és interessant analitzar la crisi des de diferents punts de vista. Per una banda, Hobbes, ens diu que els estats estan dins d’un sistema internacional anàrquic caracteritzat per l’absència d’una autoritat central. L’Anglès, que va escriure la seva major obra l’any 1651 anomenada Leviatán, ens diu que l’home, en estat de naturalesa, està decantat a la guerra de tots contra tots, que l’home és dolent per naturalesa. Ja que els homes consideren que aquesta situació és insostenible, creen un “pacte social” i renuncien d’aquesta manera a la seva llibertat a mans d’un sobirà. En el cas de la crisi de l’Iran, Hobbes ho tindria clar: cal la creació d’un organisme supraestatal per tal de solucionar la qüestió. Un organisme que tingui poder vers els altres i que pugui decidir, si s’escau, sancions per l’Iran o simplement crear un equilibri per tal de deixar clars als països poderosos (EUA, per exemple), que l’Urani que utilitza l’Iran, l’empra en finalitats civils: en definitiva, un òrgan capaç de resoldre el conflicte. Hobbes, evidentment no apostaria per una ONU o per una AIEA tal com les coneixem ara, ja que no tenen cap mena de poder vers una part o l’altra: el president de l’AIEA ja pot dir missa que els EUA seguiran amenaçant, si cal unilateralment, l’Iran.

Per una altra banda, trobem Hugo Grotius. Aquest jurista Holandès, aposta per un poder i un dret internacional molt forts. En el cas de la crisi Iraniana, Grotius, no estaria d’acord en una intervenció unilateral dels EUA contra el país del pròxim Orient. Ara bé, si que veuria en bons ulls si fos la comunitat internacional la que ataqués, m’explico: Grotius defensa, com he dit anteriorment, l’ús legítim de la força si la comunitat internacional es veu amenaçada per un tercer país. Ara bé, aquest ús legítim ha d’ésser exercit per una societat de nacions (en el cas actual, la ONU). Per tant, si els EUA donés un primer pas i ataqués el país de Mahmoud Ahmadinejad, unilateralment sense una resolució del consell de seguretat de les Nacions Unides (en el qual, recordem-ho, els membres permanents tenen el dret a vet), Hugo Grotius no hi estaria d’acord. Cal buscar un consens abans d’anar cadascú per separat.

Finalment, trobem una tercera postura, defensada per Immanuel Kant. Aquest filòsof Alemany, ja va pensar en un organisme internacional basat en la cooperació. El pilar fonamental d’aquesta idea és el liberalisme contemporani. És a partir d’aquest sistema de democràcia i lliure comerç, que es pot mantenir un estat de pau internacional, el que ell mateix anomena “la pau perpètua”. Kant, que va morir a principis del segle XIX, basa els món i els estats lliures en un republicanisme amb unes lleis i mètodes judicials per resoldre disputes. Per tant, en el cas que estem tractant, Kant aplicaria un sistema de dret internacional que permetria arribar a un acord per tal de resoldre disputes: els països, que no tindrien un paper principal, haurien d’acceptar sense retrets, el sistema judicial com un sistema just per cada un dels pobles. D’aquesta manera, es resoldria el conflicte de manera pacífica i deixant intacte les relacions internacionals i s’evitaria la guerra.

En resum, trobaríem tres postures per resoldre la crisi: la de Hobbes, que apostaria per una societat de nacions forta amb poder per sobre de la resta de països per solucionar la crisi, la de Grotius, que defensa que un país no pot prendre decisions unilaterals per exemple d’atac a un altre país, i la de Kant, que aposta per un dret internacional capaç de resoldre conflictes mundials.

Discurs 11 de Setembre

2008-09-13T10:30:00.004+02:00

Avui toca el discurs que vaig fer en el transcurs de la ofrena floral a Rafael de Casanova que varem fer a Sant Cugat. Evidentment, també tinc pendent una resposta per l'Ignasi sobre el post del conflicte a la zona del Caucas!!

Un altre 11 de setembre i ja en van uns quants. I senyors, haig de dir que la situació no ha canviat massa. Si aquell 11 de Setembre de 1714 varen voler deixar clar que els Espanyols serien els dominants, he de dir que després de tres segles, ho segueixen sent. Ho van ser i són els nostres dominadors. Ells decideixen, ells fan i ells desfan. Què és això de respectar una regió? Ni regió, ni govern ni poble. Aquí Espanya fa el que vol. I suposo que a partir d'aquí ja sabreu la continuació del discurs... No ho hem de permetre. S'ha acabat ser els titelles de sempre. Ni Estatut, ni respecte per la llengua, ni una plena llibertat d'expressió, ni finançament ni respectar els DDHH amb allò d'un dret que li diuen autodeterminació.

Però tenim armes. Ens avala una institució, la Generalitat, de gairebé 650 anys. I des del 1359, 128 presidents han vetllat per la salut de Catalunya. Des de Berenguer de Cruïlles fins ara, recordant inevitablement Francesc Macià o Lluís Companys, tots han deixat la pell al territori. Evidentment ara ja no parlem d'un imperi i d'uns peixos del mediterrani que parlaven Català. Però parlem d'una NACIÓ escrita amb lletres majúscules. Una petita gran nació que vol parlar a Europa com aquells anomenats "grans" i que es dirigeix al món amb aires d'orgull i ganes de fer feina.

Als Catalans, se'ns ha anomenat de tot, però el temps ens ha donat la raó. Som treballadors i tossuts. I sobretot molt tossuts. Sempre que volem quelcom anem a buscar-ho i no parem. Doncs això, companys i companyes, és el que hem de fer. No parar de regirar-ho tot fins aconseguir allò que tantes vegades hem somiat. Ser lliures.

No ens han de fer por els grans gegants que intenten trencar el somni Català. Si mai han pogut imposar-se, no ho faran ara! Com podrien imposar-se amb per exemple, tota la gent que ens hem aixecat d'hora per commemorar aquella diada de 1714? A la nostra diada no ens dediquem a comentar anècdotes de cabres militars que desfilen. Nosaltres, a la nostra diada ens manifestem, i així, com no podem guanyar als Espanyols?

Mireu, Barcelona, estava totalment encerclada per l'enemic molts mesos abans de 1714. Hi havia veus que clamaven rendició. Gent que conseqüència de les condicions de vida preferia que entrés l'exèrcit de Felip cinquè. Malgrat això, hi havia molta altra gent disposada a lluitar. Va haver-hi crides a tota la població, fins i tot als nens, als avis i a les dones per lluitar contra aquells que volien suprimir les llibertats treballades durant tants anys. Doncs no. Ningú es va rendir i Barcelona va resistir a ultrança tenint totes les de perdre. Barcelona no va donar mai per perdut aquell combat. I jo em pregunto... Si ells no van abandonar mai el combat, per què hauríem de fer-ho ara nosaltres? Hi ha una gran diferència entre aquell 1714 i aquest 2008. Llavors estàvem en posició de defensa, ara estem en posició d'atac. En posició d'anar i guanyar-ho tot! Què ho tenim millor? Aquest 2008 o aquell 1714?

Jo mateix he sentit moltes vegades el comentari de "jo ja NO viuré la independència, això vosaltres, els joves". Doncs no! Amb aquesta mentalitat no anirem enlloc! I d'això, ens n'hem de convèncer tots: cada persona convençuda, cada persona que comença a explicar a tort i a dret els beneficis de la independència és una victòria. És una victòria per nosaltres i una derrota per a ells. Com deia Xirinacs, ells hauran perdut un esclau. Tots els esforços no són pas en va, i com diu la cançó, la victòria ens sorprendrà si la continuem buscant.

I el motiu per la independència és incontestable. Alguns pregunten: per què no intenteu d'entendre-us amb els Espanyols? Doncs no! Perquè portem gairebé 300 anys intentant-ho i no n'hem tret cap resultat. I el que ho negui que miri la història, que ni en un dels millors moments, la República, no varem aconseguir cap pas endavant! Perquè el que està clar és que no ens volen! Doncs si tanta mania aixequem, que se'n vagin ells, d'aquí casa!

He començat dient que ells eren els dominadors. Sí. I només cal comprar el diari per veure que no respecten, per exemple, l'estatut. I el darrer episodi, aquests dies, el finançament. Ahir mateix, en el missatge institucional del president Montilla, ell ens demanava unitat. Unitat de les forces catalanes per resoldre temes clau per al futur del nostre país com el finançament. Doncs des d'Esquerra estem disposats a seguir endavant amb la unitat. Unitat, però sense deixar que altres partits ens apareguin un dia fent-se una fotografia amb en Zapatero o un altre que pacti amb la vicepresidenta un nou finançament... Us sona? Doncs bé, ja per acabar, dir-vos que des de les JERC d'aquí Sant Cugat, no deixarem de lluitar ni un sol moment per aconseguir aquest gran objectiu: la INDEPENDÈNCIA!!

No podem permetre que ens dominin més, hem de passar a l'acció!

Visca les JERC

Amunt Esquerra

Visca la terra!

Sant tornem-hi!

2008-08-27T11:36:00.004+02:00

Torno de vacances, torno a posar en funcionament el bloc!

Torno de vacances amb les piles hiper carregades per afrontar projectes ambiciosos. Aquest any presento que serà un any de canvis. Segurament seguiré fent i consolidant coses que fins ara ja feia però tal vegada a un esglaó més alt, amb més perspectiva. Segurament amb més calma i tranquil·litat. Sense pressions. Serà un any d’assentament a la feina i com he dit, consolidar el que fins ara tinc. Afegint nous reptes que ja anireu descobrint i esperant SI US PLAU no acabar l'any com vaig fer-ho l'any passat: tot a la paperera!

Deixant una primera reflexió, explicar que ara mateix estic participant al 2nd ECPR (European consortium political research) graduate Conference a la UAB. Un congrés de política força interessant i enriquidor! A més amb trobades inesperades com la de l'Aintzane Conesa, que ves per on, coneixia participants del congrés!

Aquí gairebé tothom està cursant el Doctorat i qui més qui menys sap MOLT del que parla. Ara fa poc, he tingut una conversa sobre Ossètia del Sud i el perill que suposa desmembrenar l'estabilitat internacional.

Fins a quin punt s'ha de permetre Rússia violar la legalitat internacional? L'ha violat realment permetent i autoproclamant la independència d'un altre país? Personalment crec que sí. És circumstancialment diferent que Montenegro es proclami independent a que Rússia proclami la independència d'una regió per interessos propis. Dic que és circumstancialment diferent ja que és un gran corredor energètic i és un gran punt estratègic per Europa. Podríem dir que tota la zona és el motor (i mai millor dit) d'Europa? Amb això no vull dir que haguem d'acceptar la independència de nacions sense estat simplement per la situació que tinguin en el món. Simplement dic que Rússia ha creat el conflicte per posar Europa contra les cordes... Que és aquesta una posició centralista respecte el que seria el primer món i regions i països més desfavorits? Tal vegada sí, Europa sempre mira per ella. Normal. Però no només això, Rússia torna a ser prou forta per desafiar el món sencer. Montenegro no ha desequilibrat aquesta estabilitat de la que parlàvem. Rússia sí, i el titella de president també.

Recordo un "30 minuts" de fa un temps en el que una dona deia: Rússia ha resistit al poder de tots els Tsars, però no podrem resistir a les maneres de Vladimir Putin. I tal dit tal fet. No fa ni 50 anys del final de la guerra freda que tornen a desafiar. Evidentment, i no es pot negar, s'han refet del comunisme i com que les relacions internacionals es juguen al camp de qui els té més grossos, ara hi ha algú que pot desafiar Europa i Estats Units sencers.

Sancions? Sóc partidari d'aplicar-ne. Que són un país gran i Rússia no és Cuba per aplicar-li sancions? D'acord, però si Europa vol tornar a mirar a la dreta amb tranquil·litat, s'ha de fer quelcom. I reconec que tal vegada aquest discurs és el més "xungo" que he fet mai, el més centralista i del que menys he estat informat però... Segurament és l'estiu, que m'ha revolucionat.

Per tant, i centrant-me una mica, amb sancions o sense, s'ha de mediar, deixar clar quin paper té cadascú en aquest trencaclosques internacionals i evitar les afirmacions de l'estil: "No tenim cap por per tornar a la guerra freda". I això segurament ho dic referint-me a TOTES les parts implicades. No crec evidentment que entrem a un espiral de conflictes però més val prevenir que curar. Xina és gran, Rússia és enorme però cal mediar per tornar les coses a lloc i evitar puntes d'iceberg d'un gran problema (si és que abans no n'hi havia amb Putin i companyia).

PD: Insisteixo, el que he escrit aquí és sense massa informació i segurament quedant-me només amb la premsa... Qui sap si investigant més...

Fotografies festa major... dia 27!

2008-07-10T17:28:00.004+02:00

Penjo les fotografies del dia 27...

Esbart
Assaig públic de castellers
Joan Miquel Oliver
Se atormenta una vecina
Barraques
Malabarada popular
Concert de grallers

CLIQUEU AQUÍ PER MIRAR LES FOTOGRAFIES DEL DIA 27!!!

pd: al post anterior trobareu el link per accedir a les del dia 26!

Fotografies festa major... dia 26!

2008-07-06T23:22:00.007+02:00

Fa molt temps que no escric... Però la veritat és que amb Festes Majors i coses diverses... No he tingut temps! Doncs bé.... La gent demana les fotografies de Festa Major... Doncs aquí estan! Aquestes són les fotografies del dia 26! Si algú les utilitza... simplement tingueu en compte que les he fet jo! ;)

CLIQUEU AQUÍ PER VEURE LA RESTA DE FOTOGRAFIES DEL DIA 26!!

Últim programa de "La nit al dia"

2008-06-19T01:01:00.002+02:00

No tinc massa temps i, tot i voler-vos comentar el recent episodi de guerra entre les llengües minoritàries i el mateix estat Francès. Per pura casualitat ahir a la nit vaig estar llegint sobre el tema i ves per on, avui ens han preguntat la qüestió a l'examen de Ciència Política... Queda apuntat per comentar-ho!! Queda pendent també la contestació de "l'Anònim"!

Simplement vull escriure i informar-vos que demà serà l'últim "la Nit al Dia". El programa que s'ofereix cada dia a mitjanit a TV3 plega després de 6 anys. Primer va començar a emetre's al 33 però conseqüència de l'èxit, ha ocupat durant 3 anys les graelles de Tv3. Fins fa poc el presentava la Mònica Terribas i en confirmar-se el seu pas a la direcció de Tv3 ho ha presentat Albert Clossas.

Personalment crec que ha estat dels millors programes en els 25 anys d'història de Tv3 ja que, tant convidava a la reflexió en les entrevistes, com informava amb molta regurositat les informacions més destacades. Han estat molts els cops que, arribant tard a casa sense veure les notícies, he comptat amb "La nit al dia" per tal de no marxar al llit sense saber-ho tot del dia. Grans entrevistes a grans personatges resseguint fil a fil l'actualitat nacional, estatal i internacional. SEMPRE rigurositat i neutralitat absoluta. Tothom ha passat pel programa de mitjanit de Tv3.

Demà, última entrevista. Raimon Panikkar. I no crec que sigui pas casualitat. Gran personatge i filòsof resident a Tavertet... L'altre dia sentia una conversa entre ell i n'Antoni Basas i realment val a dir que té mooolt talent. Us convido a escoltar les seves reflexions i converses al matí de Catalunya Ràdio i també us recomano a llegir un llibre editat per Proa sobre aquest mateix tema. El llibre es titula "El Matí amb Raimon Panikkar". Simplement esplèndit.

Tornem al tema... No sé si donen de baixa el programa pel canvi de presentador però simplement em sap molt greu... En un món en el qual cada cop més els programes de televisió no ensenyen la realitat, la "Nit al Dia" posava les coses al seu lloc...

Simplement això, volia deixar constància que aquest programa ha sabut posar a tothom "la nit al dia".

Respota al comentari del post anterior. Congrés d'Esquerra!

2008-06-15T12:20:00.002+02:00

"Anònim": et responc amb un nou post ja que vull que vegis la resposta! Primer de tot... Ja sé que no ho faràs però... Trobo si més no "lleig" que ho diguis anònimament!! Vaja, tampoc mossego, eh!
També cal dir-te que gràcies de tornar a deixar el comentari (entenc que el de l'altre dia també erets tu) i així et responc ja, sinó no ho hagués fet fins d'aquí un temps.

Bé, primerament Països Catalans. Escolta'm una cosa. Jo els defenso com qualsevol altra persona pot defensar que el Valencià no és Català. M'explico: l'estat espanyol unitari no és històric també? No varen crear l'Espanya del gran imperi fa molts i molts anys amb una centralitat que a voltes encara dura? Doncs el mateix. Crec en els Països Catalans per un motiu cultural!

Hi ha molta gent al País Valencià que n'està fins allà baix d'Espanya. Que està fins allà baix de tenir un llindar del 5% que no permet que surtin escollits partits petits. Que està fins allà baix que no es permeti una lliure circulació d'ideals i que de tant en tant posin bombes a la seu d'Esquerra d'Alacant o que cremin periòdicament la seu d'edicions 3 i 4, propietari del qual, Eliseu Climent, va pagar de la seva butxaca el repetidor perquè es pogués veure TV3 al País Valencià. Que està fins allà baix de tant d'Espanyolisme. AIXÒ ÉS HISTÒRIC??????? Tots aquests greuges són històrics? Si us plau, digue'm que sí!

Hi ha molta gent a la Catalunya Nord que està fins allà baix d'un estat centralista i de l'estil més Jacobí dels últims temps. Que està fins allà baix de Nicolas Sarkozy. Que està fins allà baix d'un estat que no protegeix un bé cultural: la llengua!!!

I podria seguir amb la gran llista de desavinences entre territoris. És per això que vull uns PPCC lliures d'estats que no volen res més que fotre la cultura Catalana. Per això. Evidentment és complicat però per això ho busco, per rebaixar-ho! I escolta, jo no he proclamat res, no he proclamat cap independència. Si ho hagués fet les tropes dels estats Espanyol i Francès ja haurien sortit al carrer, com l'any 1707 en el qual van cremar Xàtiva sencera!

Escolta, no és que pensi que el meu partit és l'únic que lluita per la independència. És que et demano que em diguis un partit de Catalunya que ho faci! Evidentment hi ha formes de buscar-ho. Ho ens encarreguem primer de la qüestió nacional o primer la social. Si optem per aquesta segona, entrem a govern, treballem i d'aquí un temps en parlem. Escolta una cosa: tu saps quina feina es fa? Tu saps quina és la regió d'Europa que coopera més? Catalunya. Saps qui porta cooperació? Esquerra. Saps qui crea més pisos per jovent que mai? Esquerra. I tot això, per crear un millor país per assolir la independència. Escolta, si no hi veus canvi tranquil, ja el veuràs. Però si et llegeixes el post que he escrit abans, no dic que l'executiva hagi d'aconseguir la independència. Som tots i cada un de nosaltres que l'hem de cercar. I jo ho sento però les hores que he dedicat pel país no les has dedicat tu amb molts altres temes que, ho sento, desconec. Treballem i no ho deixem de fer. Ja et posaré exemples un altre dia, t'ho asseguro.

Que li donem la mà al rei? Evidentment que sí! Escolta una cosa, com vols que aconseguim la independència si no entrem en el joc democràtic, m'ho expliques? Òstia dona'm una solució vàlida i la posarem en pràctica! I no t'enganyis, per exemple, les CUP, per dir qualsevol cosa, també entren en el joc democràtic per aconseguir arribar més enllà.

Què collons dius dels cotxes oficials? Escolta, no som uns venuts. A veure si tu ets capaç de portar la vida que porta qualsevol polític. Aixeca't a les 6 del matí i arriba a casa a les 2 de la nit havent tingut simplement una hroa per dinar. Això no ho vol ningú. No sé si treballes o no. Però a veure qui és el llest que un 15 d'agost atura les seves vacances per anar a Barcelona a arreglar un tema d'estat. Creus que després recuperen aquests dies? Ni el més majara dels treballs fa aquests horaris. I evidentment que es va en cotxe oficial. Els càrrecs de govern bé han de tenir protecció, no et sembla? I una cosa, sobre el tema del carril d'emergència...

Sí, són més important que tu. Bàsicament pq són càrrecs de govern i tu no. Ells treballen pel país i tu, si treballes, també però a menor escala. Ells fan aquests horaris, tu no.
Carril d'emergència... Escolta, et creus tot el que surt als diaris? Primer, era una simple carta al diari. Segon: com aquella dona va poder veure que era en Carod si anava corrent pel carril d'emergència i el més important: COM EL VA PODER VEURE SI ELS COTXES OFICIALS PORTEN VIDRES FUMATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!??????????????

I no, no ens la porta fluixa. Torno al tema d'abans. Hi ha gent dins el partit que prefereix govern per això, per treballar per les persones. Primer informa't de la obra de govern i després en parlem!!! Si? És un ** tòpic el de "els polítics no fan res". I una merda no fan res. Si realment no féssin res el país no tiraria, i em sembla a mi que sí que tira. Ja escriuré sobre això i et faré una llista de coses fetes!!

Apa, siau i espero que diguis qui ets, jo ja saps qui sóc.

PD: potser no treballa en una fàbrica però treballa molt més que algú que treballa en una oficina... Horaris... Tu els fas? Respòn. Quina responsabilitat tens tu dins del teu lloc de treball? Ell, quan era conseller de Governació tenia una responsabilitat que ni un cap d'una empresa!

President Puigcercós, secretari Ridao: a les seves ordres!

2008-06-15T00:50:00.004+02:00

"Al loro! Que no me los embauquen!! Que no estamos tan mal!"

Doncs ja està, el dia 14 ja ha passat. Avui és "el dia després". Avui i en els pròxims mesos és "l'endemà del congrés". Sí. Hora de la UNITAT! Hora de dir sí a un projecte. D'aquest congrés en podem extreure uns punts bons de la ponència definitiva... Anem a pams.

Dia intens. El congrés comença més o menys puntual i primer gran moment: informa del president sortint. Doncs molt bé, un discurs GRAN d'un home que deixa el partit 50 vegades millor que com el va deixar. Bé, això ho haguéssim dit fa uns anys però és igual: ha treballat, ha fet feina i ha combregat amb tothom. Ha sabut mantenir la unitat interna fins i tot en els moments més crítics com la conversa a Perpinyà. La unitat fins ara, al final. Fins el moment en el qual Carretero va sortir del govern. Discurs, torn tancat de paraules i rèplica. Gran orador i gran president. Moment de treure la balança: opció armada o opció democràtica? A parer meu ha de jugar paper "Felipe González"... Orador que parla i s'aixequen els pèls! Gran orador i gran final: PRESIDENT PUIGCERCÓS, SECRETARI GENERAL RIDAO, A LES SEVES ORDRES!!

Doncs mira, aquest potser seria el moment amb el que em quedo. A les seves ordres.
Torno al principi i recordo la campanya: el dia després unitat... Quantes vegades ha sortit aquesta paraula avui? Incomptables. Doncs això, escolteu, que no ha sortit en Xavier Vendrell? UNITAT. Que no és l'executiva que volem? UNITAT. Que han retirat l'esmena a la totalitat d'en Carretero? UNITAT. Que no ha sortit el teu conseller nacional? UNITAT. Que no... i un gran etcètera de qüestions que haurien pogut anar millor (i sort que no han convidat Unitat Nacional al congrés, seria brutal!).

I demano si us plau que tota aquella gent que no és del partit i que no sap com ha anat ben bé que callin. Que callin i no diguin res, perquè si realment són independentistes, tot i que no combreguin amb Esquerra Republicana de Catalunya, som l'únic partit que apostem. I apostem fort! Com ha dit aquell, de 1000 que preguntem, 2000 contestaran? partit Independentista, Esquerra.

I faria aquest discurs etern. Em fa il·lusió haver participat en aquest congrés. Un més de la història... I ja en van 25! I tot que em costa dir-ho simplement pel fet de com han anat les coses, estic orgullós d'aquest partit. Estic orgullós de tenir una GRAN oposició interna i que tothom treballi. Alguns no combreguen amb el final, però pocs militants seran els que tocaran el dos. Perquè aquí estem per treballar, perquè la independència no és qüestió del 2014. És qüestió d'ara! Fins ara hem treballat i ara seguirem treballant. Amb més força que mai. I no oblidem. Al veí, no l'ha de convèncer en Vendrell, ni la Pilar Albiol, ni en Puigcercós o en Ridao. Hem de fer-ho treballant, militant, des del carrer. Des de les places i carrers de totes i cada una de les viles dels Països Catalans hem de convèncer. I ens ho hem de posar al cap! Ningú de nacional aconseguirà la independència. Ni els mitjans de comunicació ni ningú altre fora de casa militant anònim. Només aconseguirem la independència el dia que vagis en tren i prefereixis perdre'l per discutir amb el venedor i dir-li: un bitllet direcció Vic. I és que ja sabem, PRÒXIMA ESTACIÓ, INDEPENDÈNCIA!!!

Tinc molts temes dels quals parlar. Que si Joan Puig per aquí, que si Air Berlín per allà.... Contestar comentaris... Intentaré fer-ho properament! Però jo no sóc com en Joan Puig que actualitza cada dia!!!! Avui... Tornava a tocar Esquerra, és clar!

Si us plau, no ens desanimem, anem endavant, no baixem del tren. Endavant a treballar i a posar "toda la carne en el asador". A per totes!!!

Visca la terra!

Resultats de les enquestes

2008-06-07T16:23:00.001+02:00

Bé, publico els resultats de les dues enquestes que fins aquesta matinada estaven obertes al bloc... La primera era referida a les candidatures del XXVè congrés d'Esquerra. Hi havia quatre opcions tot i que sóc conscient que al ser "llistes obertes" podies votar un possible candidat a la presidència i un secretari general de diferents candidatures...
Han votat 42 persones i la candidatura "guanyadora" ha estat la d'en Joan Puigcercós i en Joan Ridao... Pel que fa a la segona posició ha estat per la candidatura de Carretero i Carandell seguits a només un vot, de Jaume Renyer i Uriel Bertran. Per últim, el tàndem Benach i Niubó ha obtingut 7 vots.
Publico els resultats avui, dia de jornada electoral a Esquerra Republicana. Molt segurament, el pròxim post ja serà amb els resultats definitius damunt la taula!

La segona pregunta que hi havia damunt la taula era qui preferia els votants: Barack Obama o Hillary Clinton. La data per tancar la votació la vaig fixar a l'Agost, mes en el qual se celebrarà la convenció demòcrata. Ho vaig fer ja que pensava que els superdelegats serien els que acabarien triant un candidat o un altre. Però finalment he tancat la votació aquest dissabte ja que Hillary Clinton es retirarà, previsiblement, de la carrera cap a número u de les llistes Demòcrates de les eleccions a la Casa Blanca.
S'han registrat 36 vots dels quals el 85% (30) ha anat a parar a Barack Obama i el 15& (6) a Hillary Clinton

Post escrit per ___

democràcia dins dels partits... Superdissabte

2008-06-05T18:51:00.004+02:00

Tinc ganes que sigui dissabte.
Tinc ganes que sigui dissabte per deixar amb un pam de nas a tots els altres partits polítics d'àmbit nacional i estatal.
Esquerra ha patit, per part de molts mitjans de comunicació, un autèntic linxament i ganes de desgastar el partit. Des de molts fronts. No només, com es podria imaginar, des de fronts Espanyolistes com poden ser l'ABC, El Mundo, la Razón, etc., sinó també des de fronts Catalans: El Periódico, La Vanguardia...
S'ha dit moltes vegades que Esquerra no és un partit seriós, no és un partit exemplar i modèlic, etc etc etc. S'ha dit que els seus dirigents no fan més que barallar-se i fer-se la vida impossible...
Doncs dissabte farem una cosa inimaginable en d'altres partits. Farem servir la nostra veu per tal de decidir el nostre futur president i secretari general. El carnet d'Esquerra Republicana, dissabte, tindrà molt més valor que qualsevol altre carnet de militant d'un altre partit. Ni el PSC, ni CiU ni el PP farien una cosa així.
Esquerra dissabte celebrem la "gran festa" de la democràcia. Això ens converteix en un partit dèbil? Al contrari! Com un partit pot anar donant lliçons de democràcia (com ha fet de vegades Jordi Pujol) si no es pot escollir el teu representant?
Aquesta jornada electoral, sota concepció meva, va molt més enllà d'escollir els membres de la propera permanent nacional d'Esquerra. Vol demostrar que és possible un sistema de primàries dins d'un partit.
Des de dins del partit, alguns hem pres el compromís de respectar el que surti. I espero que sigui el que finalment acabi passant. Cal que cadascú es responsabilitzi dels seus actes i perquè surti en Joan Puigcercós no estripi el carnet i toqui el dos: no. La militància haurà d'estar més unida que mai per tal de demostrar als mitjans de comunicació com és la militància. Una gent que quan va haver de posicionar-se pel no a l'estatut, no li va tremolar el pols. Una gent que és capaç de fer canviar la seva direcció nacional. I això a altres partits NO PASSA!
Recordo encara el referèndum de la constitució Europea, quan un grup de Convergents va muntar la plataforma "euro-convergents pel no" per forçar el "NO" al referèndum pel qual s'establia una constitució Europea. Ni de lluny van aconseguir-ho. En canvi, les assemblees locals i territorials sí que van tombar una decisió de la direcció nacional. Ni por ni res. La gent d'Esquerra Republicana no té por.
Hem de desmarcar-nos de la gent que no està d'acord amb un assemblearisme. No fa menys fort ni res. Simplement fas que estar en un partit sigui quelcom més que pagar cada tres mesos.
Sí, temps ençà fins i tot les JERC van fer campanya en contra l'assemblearisme, però d'això ja en fa gairebé 20 anys.
Quina por hi ha a agafar un model com el dels EUA o com França? Un procés de primaries és tan necessari com un procés electoral qualsevol. Clar que la cultura política Francesa o Nord-Americana no és la mateixa que la que hi ha instal·lada al nostre país... Parlant d'Estats Units i procés de primàries, per fi ja hi ha candidat Demòcrata a la Casa Blanca... Barack Obama. Primer candidat negre a la casa Blanca. I així de ràpid es diu! Ja en parlaré en un altre post però personalment n'estic content ja que com va dir aquell, l'Obama té més de dona que Hillary Clinton de negre!! Però això ja és un altre tema.
Recopilem: dissabte se celebra la gran festa de la democràcia i cal que tots i cada un dels militants d'Esquerra tanquin files per demostrar a la premsa que sí, que Esquerra no és un partit de fireta! Ara bé, els mitjans seguiran carregant: la independència no interessa. I si no tanquen files, cap problema, els altres partits seguiran sense fer primàries i Esquerra continuarà sent l'únic partit que seguirà apostant per la democràcia.

Guanyi qui guanyi, seguirem lluitant , perquè jo vull per demà la meva terra lliure!!

Quatre dies per tancar la votació del congrés d'Esquerra...

2008-06-03T01:03:00.003+02:00

Simplement escric aquest recordatori...

Falten 4 dies per tancar la votació de quina candidatura preferiu que guanyi el congrés d'Esquerra... l'Equip de Puigcercós + Ridao, Carretero + Carandell, Renyer + Bertran, Benach + Niubó....

VOTEU!!

Vergonyosa biblioteca

2008-05-31T18:59:00.003+02:00

Article d'opinió

Aquest article el podeu trobar al TOT Sant Cugat i al diari de Sant Cugat d’aquesta setmana i al diari “El Punt” (edició Vallès Occidental) de dissabte 31 de maig.

Vergonyosa biblioteca

Què fa un estudiant de qualsevol indret de Catalunya en època d'exàmens? Segurament, anar a estudiar a qualsevol biblioteca a prop de casa seva.

Què fa un estudiant Santcugatenc en època d'exàmens? Quedar-se a casa estudiant! És imperdonable que un dels pobles més importants del Barcelonès tingui una biblioteca tan petita, amb pocs exemplars ACADÈMICS i amb un horari increïble! Com pot ser que tanqui els dissabtes a la tarda, diumenges i dilluns al matí? Per no dir que tanca a les 9 de la nit, com els comerços! Una biblioteca no és un comerç és un SERVEI, i com a tal, ha de satisfer les necessitats de la població, cosa que no fa ni de lluny. Ara ampliaran horaris... A partir del 12 de juny... Qualsevol cosa és millor que res però... Senyors de l'ajuntament: sabeu quan comencem exàmens els estudiants? Dissabtes a la tarda, diumenges i dilluns al matí ens seguirem quedant a casa.

PD: Hi ha una errada. Vaig posar “Barcelonès” quan en realitat volia posar província de Barcelona… No és que vulgui formar part del Barcelonès eh! El Vallès resisteix!

t'agrada el suc de tomàquet? Sí = Independència

2008-05-30T00:35:00.003+02:00

Sembla que l’activitat política nacional i internacional d’aquests últims dies s’ha accelerat notablement… Derogació del decret de sequera sí, derogació del decret sequera no, últimes novetats sobre la proclamació del candidat demòcrata a la Casa Blanca, obertura de la frontera Birmana un mes més tard de la catàstrofe, etc, etc. Per altra banda cal explicar que tinc forces posts pensats per publicar: protesta de la situació de biblioteques a Sant Cugat, sobre l'inici de la cultura Europea (fent referència al llibre de Josep Fontana (1994), Europa front l'espill), volia comentar un article de la Vanguardia d'avui (29 de maig) d'en Màrius Serra, un post sobre el GerryMandering (link amb una fotografia perquè aneu fent boca, ja explicaré què és!), etc, etc, etc. Per tant, molts posts per publicar però vull seguir en la línia de publicar un escrit cada quatre dies aproximadament! Per altra banda, i abans d'iniciar l'escrit d'avui, demanaria als lectors d'aquests, que deixin algun que altre comentari! Tan se val de quin estil sigui: des de "quin article més xorra" a comentar sobre de quin color tenen la llengua als gats... Recordo també que ens pocs dies es tancarà la votació sobre qui preferiu que surti President i Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya... Acabeu de votar!!

Per fi em disposo a escriure... Toca País Basc. Ja és un tema recurrent en aquest blog parlar de la necessitat de normalitzar el discurs independentista per arribar a convèncer la gent. Ho ha fet Escòcia, i ara li toca el torn a Euskadi. Ahir, el seu lehendakari, complint amb les seves paraules ha expressat la voluntat seriosa de convocar a les urnes als ciutadans i ciutadanes bascos. Des d'aquest moment, les notícies s'han anat succeint ràpidament i les reaccions no s'han fet esperar.

Comencem pel principi. Juan José Ibarretxe, en roda de premsa, presenta el que seria el seu pla per recuperar l'estabilitat d'Espanya. Això passa per convocar un referèndum en el qual el poble Basc expressi amb claredat la seva opinió. Les preguntes serien dues:

La primera va dirigida especialment, diria jo, al Partit Popular. A la dirigent San Gil, Rajoy i companyia. Ells, que en la treva posterior a l'assassinat del dirigent socialista Ernest Lluch (si m'erro perdoneu-me!), van enviar a Aznar a negociar, amb banda terrorista, s'han posicionat en contra, durant tota l'anterior legislatura al diàleg amb E.T.A. Condició sine quanon, que abandonessin les armes. Després en parlem. Sobre el tema diàleg podríem fer-ne un llarg memorial de greuges: converses de Ronald Reagan, taules de negociació, negociació amb històrics antics membres de la banda com Julen de Madariaga (vegeu La Pelota Vasca), més tard empresonat), intent d'interlocució amb membres protagonistes d'haver aconseguit la pau a Irlanda del Nord amb la IRA, conversa d'en Carod a Perpinyà i un llarg etcètera sobre les converses de dirigents polítics i de la societat en general. No hi ha hagut cap exemple de banda terrorista que hagi abandonat les armes sense diàleg. No hi ha hagut cap exemple d'abandonament de les armes si no hi ha una clara voluntat d'interlocució entre les dues parts. I això no només vol dir parlar, sinó cedir en alguns aspectes... Ara ja m'estic anant per les branques però podria parlar sobre la detenció d'Arnaldo Otegi, personatges sobre Gerry Adams, etc. Però aquest no és el tema que ens ocupa avui.

Resumint: primera pregunta encarada a solucionar el problema, de vegades encallador, d'E.T.A. Aquesta pregunta deixa molt clar que E.T.A. ha de tenir un clara i ferma voluntat de deixar les armes. No que les deixi abans de parlar. Si tu no em dones res a canvi jo no faré res... Normal!

2a pregunta: segurament aquesta pregunta és prèvia a demanar la independència. És un pas previ a convocar un veritable referèndum. Una primera pregunta per instar a l'executiu Espanyol de negociar un referèndum d'autodeterminació i després sí, consulta popular.

Crec que és una consulta integradora. No va en contra la llei ja que no pregunta sobre la voluntat secessionista, sinó sobre la voluntat de diàleg entre ambdues parts. Voluntat integradora. Insta a fins i tot al PSE, a assentar-se al voltant d'una taula i xerrar. No unilateralment no, parlant totes les parts... A mi que em perdonin, però si hi ha manera més correcta de fer les coses... Que me l'expliquin!

Reaccions n'hi ha per donar i per vendre. L'executiu diu que si s'aprova al parlament basc (cosa que així sembla que serà), portarà la consulta al constitucional, la qual cosa paralitzaria 5 mesos el procés. El PP hi està d'acord però afirma que també el portarà ell (per tant dos recursos d'inconstitucionalitat, una gràcies a 50 diputats, el mínim per presentar-ne un, i per altra banda el recurs del senyor president). En Carod i en Puigcercós celebrant la decisió del lehendakari i titllant d'irresponsable la Moncloa, etc, etc, etc. Volia escoltar la COPE aquest matí però finalment no ho he fet... Ja me n'informaré.

Vaig acabant l'article tot i que sóc conscient de la de coses que m'he deixat. M'haureu de disculpar: l'examen d'economia amb les seves respectives polítiques fiscals europees, etc., poden més. Finalment només vull afegir una cosa. Que és inconstitucional preguntar si el País Basc vol separar-se? Que preguntin simplement si agrada el suc de tomàquet. Un sí seria favorable als interessos dels bascos, un no, voluntat de quedar-se... Ui, o potser no? Potser el PP diria que aquesta pregunta significa si als bascos els agrada la sang que fan vesar els terroristes...

Repeteixo les disculpes sobre aquest post, volia comentar moltes coses i... me n'he deixat moltes de més importants... La qualitat no és que sigui de la millor tampoc! Milloraré! :)

Catalunya - Argentina

2008-05-26T19:37:00.002+02:00

Dissabte passat es va jugar el partit número 200 de la selecció Catalana. I no va omplir ni la meitat del Camp Nou... Normal, l'ambient de la selecció no és el de fa un temps.

Aquest model de partit s'ha d'acabar. No serveix per res, no hi va ningú i no hi guanyem res. Fa molts anys que la Plataforma pro Seleccions Catalanes planteja el mateix partit. Aquí entra potser la tossuderia de la plataforma de celebrar els partits SEMPRE al Camp Nou! Això es pot fer en un Catalunya – Euskadi, partit i plantejament ben diferent de qualsevol altre. Llavors omples el Camp Nou!

Mireu, dissabte van anar al camp nou 40.000 persones, 10.000 de les quals eren Argentins. Aquest partit el fas a camp del Nàstic o del Terrassa i tens un ple absolut i un ambientàs!

Jo sóc el primer que no vaig anar-hi ja que, assumptes personals a banda, ja no té cap motivació anar a un partit de la nostra selecció. Podem distingir dos nivells:

- Nivell esportiu: trist, molt trist que els gran jugadors Catalans no participin en un partit així. Bojan ho deixa córrer per evitar el mateix que li va passar a l'Oleguer (que tampoc va venir, i mira que dijous estava bevent i de festa a la Patum)... Juguem fins i tot amb un jugador nascut a Albacete (Iniesta)... Què els aporta la selecció a aquests jugadors?

- Nivell organitzatiu: ens ho hem de replantejar. Hem de buscar nous mètodes, nous al·licients per fer anar la gent a un partit de la selecció. No sé la solució exacte, sinó la diria, però pensant em surt una llarga llista de coses a fer i que no es fan. Des d'omplir el centre de les grans ciutats amb pamflets a una major implicació del govern.

Si no canviem, les antigues festes, es quedaran en això, en antigues festes.

Ens creiem o no, que la selecció Catalana algun dia serà oficial? O ja ens està bé anar fent partits de costellada amb poca assistència i poc entusiasme?

Puigcercós ja s’ha passat abans de ser res…

2008-05-21T01:29:00.002+02:00

Puigcercós ja s’ha passat abans de ser res…

Doncs sí, avui parlem de la candidatura de Gent d’Esquerra ja que em sembla que darrerament, el seu líder s’ha passat força amb les últimes declaracions. Com ja deveu haver vist pels mitjans de comunicació, Joan Puigcercós ha presentat el seu llibre Generació.cat. En aquest llibre, fa certes afirmacions que trobo totalment fora de lloc i totalment indigne de tot un candidat a presidir el 3r partit de Catalunya i el partit que ha i hauria de liderar el camí cap a la independència.

En primer lloc s’autoproclama candidat a la presidència de la Generalitat en les properes eleccions, això sí, apel·lant a la decisió que prengui la militància en un hipotètic procés d’eleccions primàries. Diu també que “li ha demanat l’electorat i els militants d’Esquerra”, que prengui aquesta situació... Li haurà demanat la seva família ja que em sembla que ningú ho ha fet. Posem-nos en situació: 7 de juny eleccions a presidència i secretaria general d’Esquerra Republicana. Imaginem-nos doncs, que en Joan Puigcercós, pels motius que sigui, no surt escollit president del partit i ho és, per exemple, n’Ernest Benach (per cert, us recomano l’última edició de la revista Castells, que l’entrevisten com a ex cap de colla de Tarragona). No surt escollit president i en les properes eleccions es presenten, a les primàries, en Benach i ell. Seria possible que sortís ell però és aquí on trobem el què del la qüestió i la meva crítica. NO entenc com una persona, abans d’un congrés pot donar tant i tant per suposat que serà presidenciable aprofitant que és president d’Esquerra (això no ho diu però tots ho podem entendre). Crec que Puigcercós ja comença malament (en el cas que sigui així) la seva presidència a Esquerra. S’ho ha cregut. S’ha cregut massa ràpid que guanyarà les eleccions. Es pot saber què és això????? Una cosa és que confiïs en les teves possibilitats i l’altra és que ho donis per fet. Doncs no, no és seriós! És que la seva candidatura es pensa que guanyarà àmpliament i que no s’aprovaran cap de les esmenes que presenten les altres candidatures a la ponència oficial? Doncs no! La seva candidatura haurà de ser inclusiva per dos motius:

No guanyaran fàcilment. És a dir, no guanyaran amb un ampli marge de vots, cosa que farà que hagin de pactar amb altres persones
S’aprovaran, al meu parer, moltes esmenes d’altres candidatures diferents a les de Gent d’Esquerra. Per exemple n’hi ha unes quantes d’EI que crec que poden arribar a marcar, en certa manera, el futur del partit.

Per altra banda, i això ho sento però ja és de jutjat de guàrdia són els referents polítics que té en Puigcercós. Hi haurà gent que dirà “sí, i què”. Però no, jo no em quedo indiferent. Segon Puigcercós, els seus referents són Tony Blair i Bill Clinton. Parla també de Nicolas Sarkozy, que tot i certes diferències, diu mantenir certes semblances. Jo no sé fins a quin punt això és bo per una persona que ha de mantenir un partit d’ESQUERRES i Independentista. Un Blair que és ex primer ministre d’un país que no vol donar la independència ni a Irlanda del Nord ni a Escòcia. Un president, com Bill Clinton, que varen practicar, com tants d’altres, un gran neoliberalisme... Polítics de dretes amb tots els ets i uts. Vaja, no parlem de Nicolas Sarkozy, el polític més Jacobí que ha tingut en els últims anys França! Sí, diran que s’ha tret de context i que el que admira d’aquests polítics és la seva fermesa, manera de parlar... Deixem-nos d’històries. Aquests personatges no poden ser mai referents en cap país d’Esquerres.... Que Rajoy té com a referent a Lenin per la seva valentia i fermesa a l’hora d’aplicar el comunisme? NO!

Finalment, quina concepció té Puigcercós de l’economia? Hem d’anar cap a un sistema liberal i deixar-nos de socialdemocràcies i polítiques d’esquerres? Em sembla que no. Una cosa és ser pragmàtic i l’altre és anar a parar 3 carrers més enllà. I sí, baixo del burro i reconec que Esquerra està tirant per aquest camí. Que posats a que s’hagi d’”explotar” un treballador millor l’exploti un català que un japonès? NO. NO i punt. Ho sento Maria, em vaig equivocar defensant en Josep Ginesta a classe d’economia (tot i que amb certes coses encara hi estic d’acord). Després critiquem a en Carretero. Que si és de dretes... La nostra opció també és dreta? Hem de ser, com diu Puigcercós “desacomplexadament liberals”?

Mireu, segurament guanyarà en Puigcercós al congrés. I en certa manera considero que és la millor entre les pitjors opcions. Ara bé, caldrà ser crític amb ell! Donem-li suport però compte! Compte si us plau!

Convergència independentista?

2008-05-17T14:54:00.006+02:00

Sortia de l’estació de Rubí quan m’he fixat amb el quiosc de l’estació. Normalment ja vaig de pet a mirar l’Avui però avui el titular ressaltava més que altres vegades: “CDC assumeix com a opció la independència”.

I és que Artur Mas segueix amb la idea de no deixar espais a Esquerra Republicana. Mai abans, Convergència s’havia mostrat tan sobiranament catalana com ara. Va ser a finals d’agost, quan en Carod-Rovira, president sortint d’Esquerra, va anunciar un referèndum d’autodeterminació pel 2014. No ho pot suportar. Artur Mas no suporta que algú li passi al davant en alguna cosa. No va poder suportar que algú fes un estatut sense comptar amb convergència. No suporta haver perdut la 1a i 2a negociació a la presidència de la generalitat i evidentment no pot suportar que algú li passi a davant amb una tema clau: el CATALANISME.

Reprenent el fil del que deia, va ser a finals d’Agost quan en Carod va anunciar una proposta o voluntat de convocar un referèndum pel 2014. Poques setmanes més tard ja sortia el líder convergent a parlar d’un nou catalanisme, d’una refundació del catalanisme, d’una “casa gran”.

Pel que fa a la proposta de CDC de cara al seu congrés de Juny la trobo inútil totalment. No sé si inútil seria la paraula però el que està clar és que si CDC recollia a molta gent de molts sectors i ideologies, ara encara n’agafarà més. En aquest partit, com diu Artur Mas en el discurs de la “casa gran”, hi cap tothom. I és clar, si ens unim amb Unió ja ni t’explico! Des de catòlics de dretes, centre, monàrquics espanyols, algun federalista, catalanistes espanyolistes, catalanistes, sobiranistes, independentistes, (les seves joventuts es declaren independentistes)... Tothom. No poden deixar escapar cap sector de la societat catalana. És per això que els faltava un sector i ja el tenen!

Mireu, Convergència, MAI es posarà al peu del canó per demanar una plena sobirania del principat Català. MAI demanarà la independència als despatxos del carrer Floridablanca (Congrés) i menys a la moncloa! Per què? Ben senzill, per molt Catalanista que sigui la cúpula del partit, sempre hi haurà un sector de votants que perdrien si defensessin amb tots els ets i uts aquesta opció. I això no ho volen. CDC sempre ha format coalició amb altres partits. Si realment fossin tant i tant catalanistes i tant i tant sobiranistes... Per què els interessaria anar amb UDC? Perquè volen vot.

D’acord, ara comença a estar de moda això de fer propostes sobiranistes (Euskadi, Montenegro, Escòcia, Catalunya amb en Carod) i ells s’apunten al carro per no quedar-se darrera. Però no. Mai ho han estat i mai ho seran, d’independetistes. M’agradarà veure el seu paper el dia que, esperem no arribi, ens retallin l’estatut. Ells que van anar a pactar-lo a la baixa, estaran al peu del canó contra ZP si mai es dóna aquesta situació...

En fi, seguirem fent més reflexions un cop es presenti la ponència oficial. Recordem que avui s’havia d’aprovar en consell nacional!

PD: Tot i això, esperem que mai diguéssin no a un possible referèndum!

un any al govern, un full de ruta. 2010 independència?

2008-05-12T01:39:00.004+02:00

Primer de tot, i aprofitant les primeres 500 visites des de l'inici d'aquest bloc, volia reflexionar-hi i fer alguns canvis... Primer de tot he canviat el format: espero que us agradi! Us avanço que no serà l'últim que faci, però com a mínim esperaré uns llaargs mesos!
En segon lloc, aquest bloc va néixer amb la intenció d'un ús compartit entre la gent de la meva classe. Segurament no ha estat així però bé, no em queixo! Pensava que no podria portar tot sol un bloc i déu nidó la regularitat amb la qual escric. Va néixer, si més no, amb la intenció d'aportar escrits "amb criteri" i tot i que no n'he fet tants, espero que aquests hagin satisfet!

En el post d'avui reflexiono sobre el Regne Unit i Escòcia...
Avui, n'Alex Salmond, primer ministre escocès ha anunciat un full de ruta per arribar a la Independència l'any 2010. Cal posar en context i explicar que l'Scottish National Party, està al govern Escocès des de fa escassament un any (16 de maig). Des d'aquell moment, l'SNP ja va anunciar la seva intenció de convocar un referèndum d'autodeterminació. Cal dir però, que els independentistes escocesos no estan en majoria (47 escons SNP, 46 Labour Party) i que el partit laborista no està pas (com sabem) per la independència. Aquesta última afirmació caldria agafar-la amb pinces ja que, per sorpresa de tots, ha dit que està d'acord amb aquell full de ruta i aquesta consulta. Per altra banda, el primer ministre Gordon Brown s'ha afenyat a dir que farà "tot el possible per evitar-ho".
El full de ruta té, el seu punt clau l'any 2010. Aquell any s'han de convocar eleccions a la presidència (prime minister) del Regne Unit, cosa que marcaria d'una forma inevitable tota la campanya. Independència sí, independència no.
Certament a Europa s'estan vivint temps de canvi. Si fa 4 anys hi havia molta gent que demanava propostes sense embuts i normalització dels discursos independentistes, no es pot pas queixar. Montenegro independent, Kosovo l'ha seguit... Euskadi té convocat una data de referèndum i certs polítics d'aquí també en tenen en ment un pel 2014. És igual, potser no s'en fa cap d'aquests tres, d'acord. Però com a mínim estem normalitzant el discurs. Cada vegada sembla que els països tenen menys por a expressar les seves idees més sobiranistes.
Posem per cas que Escòcia es proclama independent l'any 2014 de forma democràtica (via referèndum): què diria Espanya? També s'aliaria amb Sèrbia i no reconeixaria Escòcia? La diferència entre Kosovo i Escòcia és que aquest últim té assolit un alt i gran nivell econòmic per tirar endavant. No tinc ni el més mínim dubte que no passarien ni 2 anys que Escòcia ja estaria negociant l'entrada a la UE.
Totes aquestes divagacions sobre Escòcia passen per un sol punt: capacitat i poder de decisió a l'hora de fer certes actuacions. I parlem de sobirania en matèria econòmica, de competències, etc. Regne Unit té una història menys interrompuda que Espanya però en canvi amb aquest tema són més tolerants: Espanya té por. La por que segurament té ara Regne Unit. Escòcia no es podrà queixar: tenen poder per ser un país autònom: Euskadi no, Catalunya? Menys.
Seguiré reflexionant el pròxim dia!

	Partido Nacional Escocés	47 (2007) - 25 (35)
	Partido Laborista	46 (2007) - 50 (56)
	Partido Liberal-Demócrata	16 (2007) - 17 (17)
	Partido Conservador	16 (2007) - 17 (18)
	Partido Verde Escocés	2 (2007) - 7 (1)
	Partido Socialista Escocés	0 (2007) - 4 (1)
	Solidaridad	0 (2007) - 2 (0)
	Partido Unidad de la Tercera Edad Escocesa	0 (2007) - 1 (0)
	Independentes	1 (2007) - 5 (1)
	Presidente	1 (2007) - 1 (1)
Total		129
Majoria absoluta		65

Notícies relacionades:
http://www.scotsman.com/latestnews/Salmond-calls-for-referendum-on.3917324.jp

Entrevista a Lluís Maria Xirinacs (II)

2008-05-08T18:11:00.003+02:00

Tot i que ja tinc pensats diferents temes per futurs "posts", avui toca acabar l'entrevista a Lluís Maria Xirinacs... Per qui no n'hagi llegit el principi, la té al post anterior! Al final podeu trobar-hi un petit vídeo del dia del seu enterrament.

Quins aspectes troba positius de l’Estatut actual respecte al del 79?

La caiguda de l’Estatut del 30 de setembre em va decebre tant que em vaig desentendre d’aquest altre. Alguna cosa s’ha guanyat, d’altres s’han perdut i la majoria estan igual, encara que no ho sembli. La prova està en els pressupostos: hi havia tot un sistema de compensació econòmica del greuge històric que tenim de deute, i, en els pressupostos d’aquest any ja no s’ha complert. I , com això, contínuament hi ha coses que no es compleixen.

Ja no rebem els diners que havíem de rebre...

Exacte. És una cosa continuada de saltar-s’ho tot... i ara ve en Zapatero dient que obeirà el que digui en Montilla... però si ja ha demostrat que no! Amb el que va prometre abans, ja ningú se’l creu.

Davant d’un estatut que no agrada, hi ha dues actituds: una, anar pensant què se’n pot treure, i una altra, radical, de no col·laborar en res d’una cosa amb la que de base, no hi estem d’acord. Jo estic en aquesta postura, i, per tant, aquesta pregunta, te l’haurien de contestar “ells”, no jo. No perdo massa el temps, perquè si acceptes les engrunes, renuncies al demés.

El cansament polític de la població respecte a aquest llarg procés va produir una alta abstenció en el referèndum de l’Estatut. ¿Creu que és sostenible un Estatut aprovat en aquestes condicions, en que no ha votat la totalitat del poble català?

Caldria distingir una societat catalana madura o una societat catalana immadura. El problema que tenim és que, d’una banda, hi ha gairebé un 40% de la població d’immigrants, o fills d’immigrants, que no estan integrats a Catalunya. Queda un 60%, sent optimista, de població integrada a Catalunya. Hi ha un alt percentatge de gent a la que no interessa res, massa pura, que vota d’acord amb les campanyes publicitàries, o per l’aspecte del candidat. Suposant que hi hagués un 60% de gent que està desperta, no obstant, tampoc és madura: són gent molt consumista, molt massificada i, al cap d’un temps d’una barbaritat, ja no se’n recorden d’aquella barbaritat. Són gent sense memòria ni responsabilitat col·lectiva, sinó que...van vivint i, quan arriba el tió, el fan cagar, i quan arriben les vacances, se’n van de vacances i que, quan arriben eleccions, o referèndums, voten, però voten d’una manera fluixa, i fruit d’una campanya electoral. De fet, les campanyes electorals s’haurien de suprimir, perquè tothom promet coses que després no es compleixen. El que caldria mirar és el que s’ha fet durant els anys anteriors.

A la pregunta de si és sostenible, crec que, per desgràcia, és sostenible. Si no ho és, serà per la crisi basca. Els bascos són més clars i més decidits. Inclús els que estan dins de la legalitat, el PNB, estan dient clarament que volen la independència. Aquí, Convergència no ho diu mai; Esquerra Republicana ho diu quan li convé: si s’adreça als immigrants, calla, mentre que si s’adreça als catalanistes, ho dirà per guanyar vots.

És possible que si el procés independentista del País Basc segueix endavant, i hi van de ple, els catalans vagin al darrera i entri en crisi la situació que hi ha ara.

El més probable és que ara s’entretinguin durant vint-i-tres anys més, barallant-se per competències, pels tants per cent, etc.

Com veu el procés de pau al País Basc?

És possible que el procés de pau fracassi. Si no fracassa serà perquè la ETA es veu tant acorralada que se’n sortirà com pugui per acabar, perquè no vegi la seva viabilitat. No obstant, aquesta manera d’actuar no és típica dels bascos (sí dels catalans).

Per tant, és possible que el procés de pau entri en crisi. Cal tenir en compte que PNB, Eusko Alkartasuna, etc. tots formen un front comú, i això el PP ho sap.

Ha comentat el paper del PSC i de Convergència davant l’Estatut. Què opina del posicionament contra l’Estatut d’Esquerra Republicana?

Una cosa és l’Esquerra històrica d’en Macià, que com a gran política va saber donar cops forts, va saber jugar-se-la, i sortir de la legalitat quan convé.

Per mi, un error d’Esquerra va ser ajuntar-se amb els comunistes contra els anarquistes en els Fets de Maig, de l’any 1938

Durant tot el temps del franquisme, Esquerra Republicana va ser fluixa. No es va definir què volia dir Esquerra, i què volia dir republicana, ¿de quina república, l’espanyola o la catalana?, i si és de Catalunya, o dels Països Catalans.

La primera definició una mica clara, va ser amb l’Àngel Colom. Amb ell es va introduir l’independentisme dins d’Esquerra. Inclús va anar a Madrid a defensar-ho.

Després va haver-hi crisi, va saltar l’Àngel Colom i va entrar Carod Rovira.

Carod Rovira ve de Nacionalistes d’Esquerres. Aquest grup va ser promocionat pel PSUC. Tant Carod Rovira, com Benach, eren pro PSUC; Huguet era del PSAN. Ara són gent que no estan a Iniciativa, però tenen un rerefons antinacionalista, que consideren en Pujol de dretes, i no ho és, de dretes, és de centre. De dretes, és el PP. El qui no vegi aquesta diferència, s’equivoca sempre.

La gràcia d’Esquerra seria que ho descobrís, i no ho fa. Dóna més importància a la relació esquerra-dreta, que liberal-llibertària,

Quin és el paper de la dreta i l’esquerra a Catalunya?

A Europa, i al món, en general, hi ha la idea d’esquerres i dretes en política.

A Catalunya no hi ha la divisió dreta-esquerra. Hi ha una altra oposició que desconeixen els mateixos polítics. A Catalunya és la posició liberal-llibertària , és a dir, perpendicular: els liberals no són ni de dretes ni d’esquerres, i els llibertaris, no són ni de dretes ni d’esquerres.

A Catalunya, des de la Setmana Tràgica, hi ha un problema entre lliberals, que són els senyors burgesos, i els llibertaris, que són els anarquistes.

A Andalusia, per exemple, que no tenen aquesta divisió, sinó dretes i esquerres, consideren que els burgesos catalans són de dretes, i no entenen, per exemple a en Pujol. En Pujol no és de dretes, és lliberal, no és conservador; i els de dretes són conservadors. La dreta de Madrid, el PP, és conservadora, però en Pujol, no. La gent d’esquerres, amb la idea d’esquerres importada, considera que tot el que no és d’esquerres, és de dretes.

Esquerra Republicana, en realitat, era lliberal, però tenia molta relació amb l’anarquisme. Heribert Barrera estava sindicat a la CNT, i no a Comissions Obreres

Què opina del tripartit?

M’agradaven els plantejaments d’Esquerra, però després, a la pràctica, van optar pel tripartit. Al País Basc, l’èxit ha estat un tripartit, que són el PNB, que equivaldria a Convergència i Unió, Eusko Alkartasuna, que equivaldria a Esquerra Republicana, i Ezkerbatua, que equivaldria a Iniciativa per Catalunya.

Els d’Iniciativa per Catalunya no volen saber res de’n Pujol, perquè són esquerres, i no entenen res de Catalunya. Sempre que hi ha el plantejament esquerra-dreta, no s’entén Catalunya.

A mí em sembla que aquest tripartit va ser una equivocació.

No obstant això, Esquerra Republicana ha fet dues coses, criticades avui dia, amb les que estic totalment d’acord: la primera va ser escoltar les bases quan li deien que no a l’Estatut, i, la segona, defensar l’Estatut del 30 de Setembre. Aquestes dues coses, per mí, nobilíssimes, segons Carod Rovira han estat el seu fracàs. I ara, han optat per fer a l’inrevés: no fer cas de les bases, i oblidar-se d’aquell estatut.

Ara sembla que acabaran per reproduir el tripartit, per tal de no anar amb Convergència.

El PSC no és de fiar, perquè són forces d’ocupació que depenen de Madrid.

Convergència, en canvi, sí que és de fiar perquè és del país, però no en el sentit que és col·laboracionista, i, per tant, traïdors.

Malgrat tot, crec que és millor anar amb un col·laboracionista, perquè ho deixi de ser, que amb una força d’ocupació.

Entrevista a Lluís Maria Xirinacs (I)

2008-04-28T15:57:00.003+02:00

En aquest cas, us insereixo la meitat d'una entrevista que vaig fer-li a en Lluís Maria Xirinacs en motiu del meu treball de recerca. En un proper blog ja posaré la segona part... No ho voldríeu tot de cop oi?

Entrevista a Lluís Maria Xirinacs

Lluís Maria Xirinacs va néixer a Barcelona l’any 1932, just a l’inici de la segona república. Es va ordenar sacerdot de molt jove i ben aviat ja va començar a tocar temes polítics. Xirinacs és llicenciat en Teologia i Filosofia, carrera que es va treure amb matrícula d’honor. Se’l pot considerar polític pacifista ja que va lluitar per l’amnistia dels presos franquistes amb nombroses bagues de fam i va estar-se un any i nou mesos cada dia davant de la presó model per demanar l’amnistia general dels presos polítics. Abans però va ser empresonat nombrosos cops i als anys 60 va participar en la “caputxinada”. Va ser candidat al Nobel de la pau tres anys seguits (1975,76 i 77). En aquella època va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya. El mateix any 1977 va presentar-se com a independent a les eleccions generals i amb més de mig milió de vots va arribar a ser senador per Barcelona. El 1980 va abandonar la política activa i actualment presideix la fundació Randa. Aquesta fundació és una iniciativa que pretén “des de l'arrelament als Països Catalans i el compromís amb l'espai euromediterrani, generar reflexió, difondre plantejaments i promoure accions encaminades a respondre a les necessitats de transformació social amb el rigor i la complexitat que el moment present ens planteja”.

Vaig decidir fer una entrevista a Lluís Maria Xirinacs perquè és una persona que, tot i estar retirada de la vida política, va lluitar per l’estatut del 1979 i a més, té uns coneixements molt privilegiats de política.

Catalunya necessitava un Estatut, o bé calia aspirar a més?

Em sembla que la independència és més viable en certs moments històrics que en altres. De vegades cal esperar anys, i segles, a que hi hagi un punt de viabilitat. Voler-la imposar quan no hi ha viabilitat és negatiu i faltat de realisme, però deixar passar l’ocasió quan és bona, també és una cosa molt equivocada.
Crec que Catalunya ha tingut dues ocasions, relativament properes de tirar cap a la independència; una va ser la mort de Franco, la transició, i una altra, la d’ara, que s’anomena la segona transició. Quan hi ha condicions objectives per un canvi, si no hi ha de manera paral•lela, condicions subjectives, no reïx. El ideal seria que les condicions subjectives hi fossin sempre, és a dir, que Catalunya estés a punt per quan es presenta la situació objectiva, aprofitar-la. Aquí, a Catalunya, això no ha passat sinó que els polítics que hi ha hagut en els interregnes, entre la República i la mort de Franco, eren mínims els que volien l’independentisme: el PSAN, el PSANP, i alguns altres, però la majoria de partits que estaven a la clandestinitat, només aspiraven a l’Estatut d’Autonomia.
Quan es va constituir l’Assemblea de Catalunya, importantíssima en aquell moment, es van formular quatre punts. El tercer punt està redactat d’una manera enrevessada perquè costava acceptar el que deia “El restabliment dels principis i institucions configurats a l’Estatut d’Autonomia de 1932, com a pas previ per al ple dret a l’exercici de l’autodeterminació” Això indicava una voluntat. El que va succeir és que aquest pas, de preautonomia, que per nosaltres era previ, va ser definitiu, que són les autonomies, i l’autodeterminació se’n va anar en orris.
Quan es va redactar la Constitució, jo era senador i, juntament amb en J.M. Bandrés, del País Basc, vam demanar que constés a la Constitució el dret a l’autodeterminació. Això no es va acceptar. La Constitució Espanyola és anti-autodeterminació. El plantejament és d’Espanya única, pàtria única de tots els espanyols. No hi ha manera de considerar que hi ha un poble català i un poble basc. Per tant, la sobirania rau en el poble espanyol i, com que el poble català serà sempre una minoria dins del poble espanyol, mai es podrà votar a favor de la nostra autodeterminació.
Quan vaig veure que la Constitució no respectava el poble català, l’Estatut del 79 no em va interessar. Vaig veure que era un Estatut baix de sostre. Em va tornar a interessar el del 30 de setembre de 2005. Vaig pensar que era un miracle. El que ha passat després ho he trobat tan desastrós ... però és el que hi ha!
El que ha de governar ha de tenir en compte el que hi ha, però el que és responsable de que les lleis siguin així, és una altra història!
Des d’aleshores fins al 30 de setembre a Catalunya hi ha hagut uns governs polítics que han acceptat aquest fet (cosa que jo no accepto. Per això em vaig apartar de la vida política) i s’han dedicat a governar el país traient el que es pugui d’aquesta situació de dominació.
Cal tenir en compte que l’autodeterminació és un dret natural, que tots els pobles haurien de tenir, i que està reconegut per l’ONU, i pels drets de les nacions d’Europa, però... no es reconeix.
Per a mi, durant aquest temps els governs han estat governs de polítics “petits”. Els governs s’havien habituat a la supeditació a Madrid. Així arribem fins ara. Va haver-hi un moment, fa 4 ó 5 anys, en que el Parlament de Catalunya va votar a favor de l’autodeterminació, en contra dels partits grans, que no hi estaven d’acord. No va tenir més transcendència, però s’hi van manifestar a favor alguns municipis, va haver-hi manifestacions al carrer, i això va establir un precedent.
A Catalunya hi ha més independentisme del que sembla, però és un independentisme feble i no hi ha gent disposada a jugar-se la vida, a jugar-se el lloc, el sou o el que sigui per això

D'on creu que ve el corrent actual de tornar a les idees d’autodeterminació?

Tot el moviment català de regeneració que va haver-hi ara, al voltant del 30 de setembre, és degut, en realitat al moviment basc. Quan aquí encara no es feia res en aquest sentit, es llança el pla Ibarretxe. La gent no sap que el pla Ibarretxe és demanar unes coses que estan per damunt d’unes altres, que els bascos ja tenen i que els catalans encara no tenim, com, per exemple, el concert econòmic, o els drets històrics. Els bascos, l’any 78 van dir que no votarien la Constitució, si dins de la Constitució no es reconeixien els drets històrics bascos. Espanya va haver de cedir. En canvi, els catalans, no vam demanar ni concert econòmic, ni drets històrics.

Si ara mateix tinguéssim un referèndum, encara que sortís que sí a la independència, no es podria fer...

Exacte, des del punt de vista legal.
Com va canviar el pla Ibarretxe els plantejaments catalans?

Quan els bascos van presentar el pla Ibarretxe, els catalans es van animar, quan encara manava Pujol (això la gent no ho sap, perquè ho atribueixen al tripartit, i no és veritat) a llançar-se dient que volien un estatut diferent. Va començar Convergència; després va seguir Esquerra Republicana, després els socialistes, i els comunistes. Tots van voler un Estatut nou. Aleshores va guanyar les eleccions el PSOE, i en Zapatero va dir allò de: “Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya”, que és una mentida. S’hi afegeix una segona part “dintre de la Constitució espanyola” (aquesta segona part, no sé si la va dir aleshores, o s’hi ha afegit després)
Com valora la política catalana dels últims anys?

Tota la política catalana dels últims vint anys, i d’aquest període de negociacions, és fluixa. És una política feta des de la feblesa.
Primer, van darrera els bascos: si els bascos no es belluguen, els catalans, tampoc es mouen.
Tornant a l’Estatut de 30 de setembre, aquell estatut va ser una meravella. Jo no m’ho pensava. És la primera vegada que tinc una sorpresa històrica més aviat positiva. En vaig quedar entusiasmat.
Al dia següent, ja, en Maragall va dir que potser s’havien passat de rosca; en Montilla va dir que s’havien de presentar les esmenes que ells mateixos havien presentat i havien estat negades, etc.
Va ser gloriós la votació del 89% dels parlamentaris de Catalunya. Això, encara que després es tirés per terra, no deixa de ser una fita històrica de dir: la voluntat de Catalunya és aquesta.
Una altra cosa gloriosa va ser l’anada a Madrid, en que tres van defensar l’estatut. Aquella defensa va ser molt ben feta. Abans d’anar a Las Cortes, es van reunir, crec que a l’hotel Colón, els tres amb en Maragall, que era el president, i en Pujol que era el president antic. Això era una cosa simbòlica per dir que tota la política catalana estava darrera d’això.
A partir d’aquí tot va ser un desastre, una vergonya, traïcions, mentides. En Guerra va començar a dir que “cepillaría el Estatuto catalán”... i, abans de que en Mas, jo diria, traís Catalunya, pactant amb en Zapatero, a l’esquena de tothom, cosa lletgíssima, de les pitjors que han passat a la història de Catalunya, el PSC ja havia traït perquè estava a dues bandes: el PSC a Catalunya i el PSOE a Madrid. El normal hagués estat que tots els del PSC haguessin estat al costat dels catalans, fent una presentació unitària. No solament no va ser així, sinó que en Montilla, que era el secretari general del PSC, estava a la banda del PSOE.

Quines vies hi hauria per anar cap a la independència?

Una cosa és la qüestió legal. És a dir, aconseguir la independència per via legal, és un camí; aconseguir-la per via il•legal, és un altre camí. Si vols la independència, t’has d’independitzar de l’estat de dret en curs. Això no representa anar contra l’estat de dret, sinó voler-ne un altre.
Els catalans pensen que podran aconseguir la independència des de la legalitat, i, des de la legalitat, per definició, no hi ha manera. No perquè es vagi contra la legalitat sinó perquè es vol un altre estat de dret, o una altra constitució.
El mateix passa amb el procés de pau a Euskadi. Voler aconseguir una pau quan la guerra està feta des de l’ETA per fer un estat de dret nou, amb un Euskadi independent. Des de Madrid es diu que aquest procés de pau ha de ser dins de la Constitució, però és la mateixa Constitució que impedeix, no el procés de pau, sinó la independència.
Gairebé tots els països del món han aconseguit la independència per les armes, contra l’estat de dret vigent, per construir-ne un altre.
En resum, una via és la de reformar llei a llei, la via reformista, i l’altre, la de trencar amb la legalitat vigent per construir-ne una altra. Això, en època de l’Assemblea de Catalunya en dèiem la reforma democràtica o la ruptura democràtica. Tota la base de l’Assemblea de Catalunya volia ruptura democràtica i els partits van optar per la reforma. Aleshores va quedar un semifranquisme, que és la democràcia que tenim ara.

tornem a dir que no. Ni a l'Ebre ni enlloc!

2008-04-21T14:30:00.004+02:00

Ja sé que en la blogsfera independentista i catalanista, la paraula més utilitzada més darrerament deu ser TRANSVASAMENT. És cert, però n'hem de parlar. N'hem de parlar ja que és un tema que està damunt la taula i que cal tornar a combatre amb totes les forces.
Com ja vaig escriure el 24 de març, estic totalment en desacord als transvasaments. I no és un no inútil de cara a la paret. És un no amb conviccions, no només de partit, sinó per sostenibilitat i respecte a la natura.
Remuntem el riu, mai millor dit i veurem que a Catalunya no tenim aigua. Hi ha un problema greu de sequera i això fa que es plantegi la possibilitat de portar aigua d'altres llocs amb vaixell. Fins i tot s'especula amb la idea de portar-la en tren... Amb tot això, el conseller d'Inicitativa per Catalunya els VERDS, posa sobre la taula la opció de fer un transvasament del Segre per tal de portar aigua cap a Catalunya. Certs sectors del seu partit s'hi oposen així com la resta de partits Catalans i Espanyols. Personalment trobo que és una aposta irresponsable ecològicament parlant. Com no podia ser d'altra manera, CiU aprofita per treure la seva aposta personal i frustrada des de fa tants i tants anys: el Roîne. D'aquest tema ja en parlarem un altre dia.

Tornem al tema. Ara resulta que l'aposta del govern és el transvasament de l'Ebre. Sí, aquest és el riu que tanta i tanta polseguera va aixecar quan els Catalans ens varem oposar a un possible transvasament cap a València i Múrcia. D'aquella oposició per part de gairebé tots els partits polítics Catalans ara en queden les cendres, i no només això, ara es planteja com una opció real. TOTA Espanya hi ha donat suport incloent les CCAA governades pel PP. Molt simple: si donen suport exigiran que es faci els transvasament també cap al sud.

No estàvem en desacord dels transvasaments en aquella època? Quina imatge donem a la resta d'Espanya? Ara ens podran acusar d'insolidaris? Tot i que no ho siguem (l'aigua de l'Ebre volia regar molts camps de golf, urbanitzacions, etc) aquesta és la imatge que donem! Un transvasament és totalment antiecològic i antinatural. Que falta aigua? Doncs eliminem els camps de golf i tot el que gasti aigua massivament! QUALSEVOL transvasament i en qualsevol circumstància és així. No perquè ara no tinguem aigua deixa de ser negatiu. Que és només temporalment? I què?

En fi, ens haurem de tornar a manifestar en contra! Tornem a treure "lo NUS" al carrer!

Lo riu és vida, no al transvasament, ni una gota, ni una gota més!

Visiteu:
www.ebre.net

Ministres.... i república! Que no ministres republicans

2008-04-16T23:58:00.002+02:00

Segon post del dia però és que l'anterior no era d'opinió sinó d'exposició!
Voldria remarcar dos temes dels últims dies: la nomenació dels ministres i el 77è aniversari de la 2a república.
Comencem per la recent designació o ratificació dels ministres que conformaran, segurament fins a una nova reestructuració, el govern de Zapatero. Voldria destacar-ne uns quants que per bé o per malament em criden l'atenció. Primerament i podríem dir que s'emporta l'oscar a la millor designació la Carme Chacón. Personalment crec que en ZP, posant-la en una cartera tan important s'ha assegurat dues coses: seguir amb la política de "com més dones millor al capdavant" (i ara explicaré aquesta afirmació abans que algú se m'enfadi) i per altra banda assegurar-se que el PSC no aixecarà la veu al Congrés dels Diputats per damunt del PSOE. Qui són els grans ministres i els que mouran tots els fils? Vice-presidència (De la Vega), Economia (Solbes), Interior (Rubalcaba), Exterior (Moratinos) i Defensa (Chacón). En el moment en que la Chacón està present en les principals decisions d'estat, aquesta pressionarà al PSC per tal que no aixequi la veu. En cas de donar-li un "mini-ministeri" seria fàcil aixecar la veu. Com que serà "persona d'estat"... Ep, potser que li fem cas! En fi, més enllà de tot això del PSC m'encanta com la gent s'estima Catalunya, diu que ho donaria tot per ella i després s'envà a Madrid, crida Viva Ezpanaya i Viva el rey i res tu, que fa baixada! Un exèrcit que molt Català no és i un rei que de Català deu tenir l'Urdangarín i ni això, que és de ses illes i a més treballa a Madrid... Res tu, un cop més paper fenomenal de ministres Catalans a Madrid.
Seguint avall trobem a Magadalena Álvarez... M'abstindré de fer comentaris. El que està clar és que, com a mínim, l'AVE ja ha arribat... Esperem que no passem cap penúria amb la L9 o les passarem canutes!
Seguint avall avall.... Celestino Corbacho! Ràpidament: que després diguin que una carrera és important... En aquesta vida pots fer de tot sense una carrera, fins i tot ministre d'Espanya! Res, té molta formació!
Cap avall cap avall trobem un ministre d'indústria no català... Tota una novetat!
Seguim tirant la rodeta avall i... un ministre de Sanitat que es mou o s'ha mogut en el camp de la sanitat... Tot un detall!
Finalment un nou ministeri: IGUALTAT!! Primer de tot felicitar sincerament per aquesta política en relació a la "dona"! És un pas més en contra de les polítiques de la "dona" que tenen molts partits.... Igualtat i punt, no polítiques de la dona! I pel tema que és massa jove... I què? Qui té algun problema? Falta d'experiència? Els joves i no tant joves també hem de jugar amb la política! Bé que la portaveu del PP és jove i ningú ha dit res al respecte.
Pel que fa a la política de: cada cop més dones.... Estic en profund desacord. Crec que el sistema de quotes és vergonyós i que només afavoreix dones "florero". Si són bones? Endavant cap problema! Però llavors no et facis fotos amb les ministres presumint del tema... No hauria de ser una qüestió normal? Doncs normalitzem-ho JA!

Canviant de tema... Només volia rememorar els 77 anys de la proclamació de la 2a república Espanyola... Sí, és Espanyola i això no ens arregla res, però com a mínim és un petit pas cap a... la llibertat??

candidatures d'Esquerra al congrés...

2008-04-16T18:31:00.002+02:00

Avui, com fa dos posts, parlem d'Esquerra.
Avui per presentar dues de les diferents candidatures que es presenten al congrés d'Esquerra del 14 de Juny. Avui presentarem Esquerra Futur i Gent d'Esquerra

Si és que algú encara no ho sap, s’han presentant quatre candidatures: Esquerra Futur (els "Carodistes" encapçalada per Ernest Benach i Rafael Niubó), Gent d'Esquerra (Joan Puigcercós i Joan Ridao), Reagrupament.Cat (Joan Carretero i Rut Carandell) i Esquerra Independentista (Jaume Renyer i Uriel Bertran).

En aquest post només posaré les idees bàsiques de cada candidatura... La meva opinió? El dia 8 de Juny la tindreu!!

ESQUERRA FUTUR

El nom ja ens indica moltes coses. Catalunya i Esquerra han passat un període de reforma estatutària en el qual el partit ha tingut molts alts i baixos. Esquerra està en un d’aquests baixos. Tot i això, segons Esquerra Futur, és l’hora de posar en marxa l’Esquerra del futur. Un partit del segle XXI, modern, gran i renovat, capaç d’aprofitar amb intel5ligència, transparència i eficàcia el seu capital humà, tot disposant, en cada moment, dels millors efectius per a la tasca més adient. Cal fer un gir en les prioritats de partit, diu el manifest. Només així es podrà crear una dinàmica de treball i continuïtat.
Per altra banda, l’eix vertebrador de la candidatura és la proposta, ja feta temps enrere, de convocar un referèndum d’autodeterminació l’any 2014 per tal que els Catalans i les Catalanes puguin decidir sobre el seu futur.
Finalment, l’últim dels paràgrafs, crec que recull prou bé el que volen en els propers anys: en aquest proper congrés, apostem per incrementar el rigor i l’exigència en la feina feta a les instàncies de govern. Apostem per una profunda renovació del partit. I apostem també perquè la tria del futur candidat o candidata a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 es produeixi quan el debat de les idees i les polítiques hagi estat abordat, el partit s’hagi renovat i s’hagin donat les millors garanties perquè l’elecció recaigui en qui millor expressi i representi el
nou horitzó. Seria absurd fer-ho a l’inrevés. I volem que això ho faci tota la militància, de manera directa, a través del vot, la màxima expressió de democràcia en qualsevol organització. Un debat democràtic i organitzat no debilita una organització política, sinó que la reforça. Si sabem encarar de forma correcta el debat congressual i el procés d’elecció del proper candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, el partit en sortirà netament reforçat. Per això apostem amb tota convicció per la unitat i la renovació.

GENT D’ESQUERRA

Gent d'Esquerra podríem dir que fa propostes més clares i concretes que qualsevol de les altres candidatures. Primerament fa una reflexió sobre l’estat d'Esquerra a la actualitat. Segons GE, els independentistes no han estat capaços de capitalitzar les protestes dels catalans desenganyats amb les polítiques del govern de Sabateró. És per això que, segons ells, cal un canvi a la direcció d'Esquerra. Un canvi que porti a una nova capitalització dels independentistes i aconseguir així una majoria social que permeti arribar a la Independència.
A continuació enganxo un paràgraf que resumeix els principals punts i objectius que es marca aquesta candidatura:

La nostra candidatura aposta per modernitzar les infraestructures territorials del partit per tal de poder oferir a tot el país uns serveis mínims als nostres militants i quadres; descentralitzar la gestió interna per tal de ser més eficaços actuant des de la proximitat; cercar nous sistemes d’organització del temps i les reunions que permetin conciliar la vida persona i política; creació de nous àmbits de participació en la presa de decisions on es compti amb l’opinió d’experts en la matèria; elaborarem un Pla Electoral Urbà per millorar els resultats obtinguts en poblacions mitjanes i grans; arribarem a les 10.000 parelles lingüístiques entre militants simpatitzant d’Esquerra; aprovarem una carta de drets i deures dels i les representants institucionals; etc...

En el proper post exposaré els compromisos i programes de les candidatures restants: reagrupament.cat i esquerra independentista.

Neix sms25 el nou portal jove!

2008-04-09T13:00:00.005+02:00

Neix sms25.cat, el nou portal jove de nova generació!

Sms25 neix per tal d'esdevenir un portal on tots els joves hi puguin trobar aquella informació que els interessa, amb la màxima actualitat possible i directament pensada per a ells. L'equip que impulsa sms25 és jove i, per tant, parlaran el teu llenguatge i sobre el que tu vols llegir. I, a més, amb els fòrums, els xats, els blocs i les fitxes d'usuaris (algunes d'aquestes seccions apareixeran en breu), podràs conèixer gent com tu, amb els teus interessos i estil.

L'equip d'sms25 espera que el portal esdevingui aviat un dels portals de referència pel jovent Català i que hi pugui trobar tot allò que busca sovint a la xarxa i que moltes vegades no troba. Vol també ser un punt on la gent amb mateixes inquietuds es conegui...

Esquerra i comentaris...

2008-04-05T15:04:00.004+02:00

Avui parlem d’Esquerra… Sí, aquest partit que diuen que s’està esquerdant per tot arreu, aquest partit que no és serio… En definitiva aquest partit immadur que diuen alguns.

Avui escric sobre Esquerra perquè començo a estar ben tip d’aquestes consideracions.

Argument número u de la gent per desmuntar al partit: és un partit dividit, dos líders oposats. Bé, sobre aquesta afirmació cal dir que no és que sigui un partit dividit, sinó que hi ha certs corrents ideològics. Però d’aquests n’hi ha ben pocs: que preguntin a CiU quants corrents interns té: Espanyolistes, monàrquics, independentistes, federalistes. Des de la dreta fins al centre-esquerra. I a Esquerra què hi trobem? INDEPENDETISTES per sobre de tot. Sí, tindran maneres diferents per arribar a la independència (uns amb polítiques socials, els altres no...) però en definitiva una sola idea. IDEES CLARES, no com CiU, no com ICV-EUiA (aquests últims, si us plau, que es defineixin sobre comunisme i socialisme).

Argument número dos per desmuntar al partit: és un partit immadur, l’assamblearisme és el culpable. Doncs cal dir que Esquerra és l’expressió més flagrant, clara i rotunda de la democràcia. El nostre país no ha tingut una tradició democràtica molt llarga, és per això que alguns confonen entre democràcia i fer el pallasso. Ser democràtic NO és fer el pallasso, no és ser immadur. Com va dir aquell, al Juny, celebrarem la gran festa de la democràcia. Mireu, Esquerra és l’únic partit que el carnet de militant té poder. Els altres el llueixen i prou. Però no, a Esquerra tenir carnet vol dir poder decidir les polítiques del teu partit. És això immaduresa? Aquest missatge que estic donant també va per certa gent del partit que pensa el mateix. Que teniu por que la militància xerri massa? Em sorprèn, realment em sorprèn que es digui això. Gent que li costa assimilar el concepte de partit que té Esquerra. I que quedi clar: si ha de ser per mi, això no canviarà MAI.

Argument número tres per desmuntar al partit: no saben on van. Republicans d’Espanya, de Catalunya, federalistes...? Fa temps, va sortir publicada un article al TOT Sant Cugat criticant el nou nomenclàtor: Esquerra (i no ERC). Deia que si Esquerra havia deixat el republicansime... Doncs no. No es deixa de banda, es vol donar més importància a les polítiques d’Esquerres (i d’aquí el meu primer xoc amb els Carreteristes). Si no fos així, marxo cap a CDC i ep, ni d’esquerres ni res, Catalanista. A Esquerra anem més enllà, Catalanistes i d’esquerres. Quina república volem? Home, ara per ara l’Espanyola. Després, quan aconseguim l’independència ja instaurarem una república Catalana (tot i que Catalunya tradicionalment ha estat governada per reis...).

Mireu, no m’agrada que es malparli d’un partit amb 75 anys d’història. Però és clar, els mitjans no estan amb nosaltres. Qualsevol cosa és en contra nostre. Si netegen, la pols cap Esquerra. Mentrestant oblidem que fa un parell de mesos es va veure greument compromesa la unió entre CDC i UDC per discrepàncies amb “la casa gran”. Si és que en definitiva, no es pot tenir tot. O d’un bàndol o de l’altre. Jo trio independentista, d’esquerres i assambleari.

PD: Això d’esquerres no com voldrien alguns sectors Catalanistes, però això ja és un altre post!

ecologisme de pacotilla!

2008-03-30T14:55:00.005+02:00

Avui toca parlar d’ICV. Ells, tot ecologistes i macos crec que estan tenint una actuació deplorable amb el tema del TRANSVASAMENT del Segre al Llobregat.

En l’últim post opinava que l’ecologisme té un cost, i en aquest cas també té un cost. Trobo realment hipòcrita estar en contra del transvasament de l’Ebre i, en canvi, certs partits mirin de fer-lo d’un altre riu, per què senyors, no ens enganyem i que no ens enganyin! NO és una “aportació puntual d’aigua del Segre al Llobregat” és un transvasament (fer passar aigua d’un riu a un altre, segons ens diu el diccionari).

Alguns diran: home, és que és temporal, només és mentre duri la sequera! I què t’assegura que un futur no serà permanent? Amb aquest transvasament deixes seca a la Cerdanya, la Seu d’Urgell, etc. per donar aigua a la capital. Ben trist. Si us plau, aneu aquest estiu a la Cerdanya o a la Seu i mireu la quantitat d’aigua que porta el Segre... Ben poca! I no només això, hi ha hagut anys que a l’alçada de Martinet les truites es morien per falta d’aigua... Aneu i veureu, que aquella aigua no soluciona que 5 milions de persones es quedi sense aigua a la boca...

Un transvasament va en contra de la natura, malmets alguna zona per donar aigua a una altra que no precisament és més important! És per això que critico el paper d’ICV. Hem d’estar en contra de TOTS els transvasaments. Començant pel de l’Ebre, seguint pel del Segre i acabant pel Roîne!!

Esperem que ERC no se sumi a l’espectacle!

NO AL TRANSVASAMENT

NI A L'EBRE... NI ENLLOC!!!

S'ha de pagar un preu per l'ecologisme?

2008-03-24T17:45:00.002+01:00

Post escrit per Bernat Picornell

Ahir, l'ajuntament d'Horta de Sant Joan van sotmetre a la població a un referèndum sobre la possibilitat d'integrar, en el seu municipi, un parc eòlic. Finalment, tot i que la papareta de vot no fos del tot correcte (la pregunta era: "estàs d'acord amb la instal·lació del parc eòlic i els seus conseqüents beneficis econòmics que comportarà al municipi tal i com ens han fet saber altres pobles de la comarca?"), finalment ha estat rebutjada per 630 vots en contra front els 160 a favor.
Voldria fer unes consideracions sobre la postura que han mantingut els ecologistes. Ells, defensaven el "no". No volien un parc eòlic al municipi, ja que, segons ells, malmet el paissatge del municipi. El que diuen és que les terres del camp de Tarragona ja estan enormement explotades en matèria energètica i altres indrets no ho estan. Estarien a favor del projecte si no s'hagués tramitat com s'ha tramitat

Crec que arribats en aquest punt, els ecologistes estan jugant un molt molt mal paper. Sembla que ens estem consumint en la cultura del "no". El "no" per costum. El "no" per tot... No és que no pugui o estigui d'acord amb certes reivindiacions dels ecologistes sinó que o bé ens queixem de les centrals nuclears i reivindiquem l'energia renovable o bé critiquem l'energia nuclear i critiquem l'enregia renovable. L'ecologisme, com tot, té un cost. Totes les plantes que generen energia alternativa malmeten el paissatge: les plantes hidroelèctriques, les grans extensions de plaques d'energia solar, els molins de vent...

Sí, estic pensant que tot i el cost que poden suposar plantes d'energia renovable, aquest passa i de molt molt llarg el cost d'energies no renovables!! ESTEM O NO A FAVOR DE L'ENERGIA RENOVABLE??? Sí? Doncs cony, a totes abans que sigui massa tard!

Aquí entraria el tema de "not in my back yard". Visca l'ecologisme però si malment el MEU paissatge no... En fi, crec que entre una central nuclear i molins de vent em quedo amb els molins...

PD: Sem pot mal interpretar, potser m'hauria d'haver explicat millor... Em sap greu!

Vaga d'autobusos

2008-03-14T10:24:00.000+01:00

Post escrit per Bernat Picornell

Fa unes setmanes vaig escriure un correu-e al Comitè de descansos de treballadors de TMB ja que durant el Fòrum Social Català m'havien repartit un tríptic en el qual no quedaven clars (des del meu punt de vista) certs punts de les demandes. Vaig escriure fent-me passar per advocat del diable, i aquesta en va ser la contestació.

Ara mateix la discussió amb l'empresa és d'on surten els dies que necesitem per tenit dos dies de descans setmanal. La direcció diu que de la reorganizatció de hores i nosaltres diem que de la reducció de hores. Bàsicament, ells volen que sigui el treballador que asumeixi treballar encara més hores cada dia o que se li desconti del sou. Nosaltres diem que és l'empresa la que ha d'asumir els costos d'una reducció de jornada anual sense costos económics pels treballadors/es. Encara no hem entrat a debatre en quin dia (de dilluns a diumenge) de la setmana haurian de colocar-se, ni si haurian de seguir seguits.

En segon lloc, i en relació al company Teo, basicament el que va pasar és que en aquella cotxera el cap es negava a donar la llista de serveis mínims i tractava de ficar la por al cos als treballadors per que fessin d'esquirols. Quan va veure que cap de les dues coses funcionavan va decidir que el antidisturbis es posesin en un cordó just davant del piquet per no poder informar als companys/es i d'aquesta manera també imposibilitat veure si eren serveis mínims o no. Això va provocar un aument de la tensió i quan un mosso va empenyar i li va clavar una patada al Teo ell només va dir que no el peguessin. Acte seguit li van caure garrotades per tot arreu.

Espero que t'hagi clarificat la situació.

Comitè de descansos

Què en penseu del tema?

Imatge del dibuixant Azagra

Valoració eleccions, patirem com uns cabrons!

2008-03-10T15:53:00.001+01:00

Post escrit per Bernat Picornell

Tot just començo a escriure aquesta valoració de les eleccions quan em truquen informant-me: en Puigcercós ha dimitit per dedicar-se al partit. Ara sí que en Carod pot sospirar, algú el lloc li pot pispar. Però bé s’ho haurà de muntar el número dos si del congrés en vol sortir victoriós. No avancem aconteixaments, vés a saber quina en porten de ment.

De moment valorem el congrés: Esquerra ja és un partit més. Ha perdut el grup propi, els Verds també, tots acabarem al carrer! El bipartidisme es va imposant: només dos grups sobreviuran. Esquerra i Izquierda encara podran negociar, la Chunta i els independentistes bascos no podran ni demanar. I és que el PSOE i el PP ben iguals deuen ser, el PP “viva Galicia”, i el PSOE “viva Letizia!” La “nena” no ha nascut, però del PSOE un president gens merescut.

Agafem aire ben fort o del congrés en sortiràs ben mort. La derecha se impondrá, cullons Catalunya com patirà! Si que té poca memòria la gent, la RENFE l’acabaràs empenyent! L’1 de desembre la Magdalena ens volíem menjar, i ara ministre de retards serà! Una merda eleccions per acabar-ne fins als collons. Us n’havíeu oblidat del Bono, i olimpíades a la capital d’Ejpaña? Doncs les patirem, no fos cas que els Catalans guanyem!

Sí senyors sí, els que no vau anar a votar, tot això us passarà! I és que sovint l’abstenció no és pas la millor opció! A Espanya ho hem perdut tot, fins i tot el nostre argot. De política haurem d’aprendre si no volem caure en la mateixa pedra.

Ja vaig acabant, no vull fer-vos adormir. Hem de ser conscients que a partir d’ara Espanya serà ben rara. No intentem pensar-hi massa i sortim tots de casa. O ens mobilitzem tots ara o farem tots mala cara. Els polítics no tindran pietat, practicaran l’espanyolitat.

Quina uni volem? (I)

2008-03-06T00:35:00.003+01:00

Post escrit per Bernat Picornell

Escric aquest post de manera urgent i ràpida atenent als esdeveniments d'última hora que s'han produït a la UAB... A continuació exposo un text d'una noia que va estar tancada ahir a la facultat de Filosofia i Lletres:

"Eren prop de les 12 del mig dia, quan una cinquantena d'estudiants ens varem ajuntar per fer el cercavila informatiu amb l'objectiu de visualitzar el nostre desacord amb el procés de Bolonya i convocar la manifestació de dia 6. El cercavila acabà amb l'entrada a la facultat de filosofia i lletres on prenguérem la mesura d'ocupar la facultat i no moure’ns d'allà fins quan el rector acceptàs dialogar amb els estudiants per tal d'aconseguir posar-nos d'acord i intentar paralitzar l'anomenat procés de Bolonya. L'ocupació fou totalment pacífica, demanant a la gent que estava fent classe que anàs surtint, la majoria de la gent va respondre positivament i van anar surtint. Varem bloquetjar les entrades de la facultat, i ens varem tancar a dintre. A la una del mig dia, estàvem allà dintre, mentre a fora hi havia un grup que a poc a poc es va anar fent més gran, un grup de suport, que ens tiraven menjar, ens recolzaven i van estar allà fora fins al final.

Després de parlar amb el rector (per telèfon), ell no va cedir a dialogar amb nosaltres i autoritzà l'entrada dels Mossos d'Esquadra a la universitat (cosa que no havia passat des de quan va venir Aznar, fa una tira d'anys). El grup de suport que estava fora es seieren al pati de fora de la facultat, mentre nosaltres els que estavem dintre ens sentarem lligats els uns als altres, i alguns lligats en cadenes. Els mossos feren una brutal carrega policial a fora, nosaltres a través de les portes de vidre o varem veure tot, assegudes allà sense poder fer res, veient com carregaven injustament contra les nostres companyes.

La premsa estava a dins la facultat, la varen treure a empentes, i a poc a poc ens van anar treient una per una, a totes les que ens trobàvem dintre, sense miraments. En aquells moments estàvem lligades de braços, i això ens donava la força per saber que no estàvem soles, que passàs el que passàs no estàvem soles. Però així i tot ens varen filmar un per un amb una càmera, i ens varen identificar. A mesura que anàvem sortint sentíem els crits de les companyes apallissades anteriorment a fora, crits d'esperança, de lluita i complicitat.

Posteriorment, el consell de govern reunit avui al matí, respectant totalment l'actuació dels Mossos, prendran mesures en contra de nosaltres.

Sabem que no estam soles, sabem que entre tots i totes ho podrem aturar!

El que va passar ahir, és fruit de la seva impotència davant un jovent que és mobilitza, una gent que els hi plantam cara, un jovent que els hi diu que no! Que això no pot seguir així!

Moltes gràcies per tot el suport que em rebut fins ara, esperem que això serveixi de concienciació, i que es pugui fer visible com funciona aquesta gent!

Això és la seva democràcia! "

Aquest migdia, hem anat a buscar al Rector però evidentment no hi era. Hem trobat el vice-rector i no ha volgut parlar... No escric massa més, ja m'extendré un altre dia tot i que vull deixar clar que l'actuació dels Mossos ha estat del tot brillant, com la del Rector.

En un proper post publicaré un text sobre una altra noia que era a l'exterior de la facultat i que va rebre uns quants cops per part dels Mossos...

Aquesta és la democràcia que volem?

Aquesta és la universitat que volem?

Aquesta és la policia que ens ha de protegir?

Aquest és el rector que volem?

Amb quin dret entren a una facultat?

Aquesta és la seva democràcia.

Aquesta és la universitat que tenim: NO a Bolonya.

Aquesta policia tortura sense motius i carrega contra manifestants pacífics.

Lluís Ferrer dimissió, no tens vergonya, tornem a les corredisses dels grisos?

Lluís Ferrer, tens por i crides als Mossos? Aquest matí també tenies por? Per què has marxat??

Més fotos a: http://picasaweb.google.com/bernatpicornell/DemandaDeDimissiDelRectorDeLaUAB

PD: Tinc un post preparat sobre la vaga de busos de TMB però em sembla molt més important això!

9 de març

2008-03-02T21:33:00.003+01:00

Post escrit per Júlia Martí
Si em permeteu faré una mica de campanya electoral, però com que no tinc prou temps per explicar-vos jo mateixa els motius que em fan decidir el vot, us adjunto un article d'en Gaspar Llamazares que recull gairebé tots els motius pels quals crec que és molt interessant la seva postura.

'Cheques regalo', necesidades sociales
GASPAR LLAMAZARES 21/02/2008
Al inicio de la legislatura pasada, José Luis Rodríguez Zapatero manifestó su voluntad de fortalecer las políticas sociales en España. Desde ese mismo momento contó para ello con el apoyo expreso de Izquierda Unida. Desgraciadamente, demasiado pronto quedó en evidencia que esa voluntad inicial se traducía en fórmulas de actuación muy discutibles.
Por un lado, pese a que la mayoría de medidas legales respondían a aspiraciones fundamentales de la sociedad, y a cuya elaboración contribuimos, resulta que se aplicaban con insuficiencia de recursos. Esto hacía, y hace, que su impacto sea mucho menor que el esperado por todos los ciudadanos. Así ocurrió con la Ley Integral contra la Violencia de Género, con la Ley de Educación o con la Ley de Dependencia.
Además, bien pronto se pudo comprobar que el PSOE se plegaba con una disciplina realmente fundamentalista a las exigencias de la estabilidad presupuestaria. Lo hacía incluso al contrario de lo practicado por gobiernos más prudentes, que no dejaron de abordar necesidades de inversión pública más perentorias, sobre todo, en el campo del desarrollo sostenible y la innovación tecnológica, de los derechos sociales o de la educación pública.
Así, en estos cuatro años, José Luis Rodríguez Zapatero se ha dejado llevar cada vez más por las ideas liberales que defiende su Oficina Económica en el ámbito fiscal, muchas veces incluso en contra de las que defiende su propio vicepresidente, el ya de por sí conservador Pedro Solbes.
La renuncia a incrementar, o solamente a mantener, la fiscalidad de las rentas más altas, incluso con la pretensión única de acercarnos a los parámetros europeos, junto a la contención del esfuerzo en gasto social -medido como porcentaje sobre el Producto Interior Bruto- no han hecho sino seguir la lamentable estela del Partido Popular, manteniendo la divergencia social. Mientras se ha convergido al 100 por 100 en el nivel de renta con la Unión Europea, en materia de gasto social apenas hemos llegado al 60 por 100 de la media de nuestros socios.
Los militantes y votantes socialistas, y todos los ciudadanos progresistas en general, han podido contemplar con frustración cómo se defendían ideas que están radicalmente en contra incluso de las aspiraciones socialdemócratas más moderadas. A lo largo de toda la legislatura se ha difundido hasta la saciedad que es conveniente llevar a cabo rebajas impositivas -las que sólo disfrutan los más ricos, los mismos que no necesitan del gasto social y de la financiación pública para disfrutar de los bienes y servicios-, que hay que avanzar hacia la privatización de las pensiones (como defiende David Taguas, el liberal radical que dirige la Oficina Económica del Presidente del Gobierno), o que hemos de forzar superávits fiscales que implican renunciar, de hecho, al necesario gasto social.
Sólo la presión social de los sindicatos y la posición de Izquierda Unida-Iniciative per Catalunya-Verds (IU-ICV), la izquierda parlamentaria, han logrado contener hasta cierto punto estas agresiones neoliberales.
Para colmo, José Luis Rodríguez Zapatero ha realizado dos propuestas en la precampaña especialmente onerosas y carentes de equidad: el cheque-bebé, destinado a promover inútilmente la natalidad, y la reciente oferta de cheque-fiscal para devolver de forma indiscriminada 400 euros a los contribuyentes.
No hace falta extenderse sobre lo retrógrado e inoperante de esta última. Siendo injusta, porque nada lo es más que tratar igual a los desiguales, será también una medida inocua sobre la actividad y el crecimiento económico, como lo sería una mínima subida mensual de 30 o 40 euros en las nóminas de los contribuyentes. Pero, sobre todo, tiene un grandísimo y muy grave coste de oportunidad porque el troceo de 5.000 millones de euros en pequeñísimas partes impide una rentabilización social de ese volumen tan enorme de dinero público.
Para Izquierda Unida, todo ello demuestra que las políticas sociales aún anheladas por los ciudadanos están en peligro si se siguen dejando a la improvisación y de la mano exclusiva de las corrientes liberales del PSOE.
Existe una evidencia histórica de que la satisfacción plena de estas aspiraciones sólo puede venir de gobiernos que miran sin complejos a la izquierda y no a la derecha liberal, como demostró la evolución del gasto social en los ochenta. También lo es que cualquier gobierno del Partido Popular o una negociación con Convergència i Unió desde la izquierda significarán, con los datos en la mano, un impresionante paso atrás.
Entendemos que es preciso invertir la tendencia a la disminución de nuestro esfuerzo en gasto social. Es imprescindible un incremento del gasto público en infraestructuras sociales, educativas, tecnológicas y de comunicaciones. Lo es también darle la vuelta al discurso reaccionario de las rebajas fiscales que fabrican quienes se han convertido en portavoces de los más ricos. Resulta fundamental ser realistas en la gestión de los déficits y superávits públicos, manejándolos con responsabilidad pero sin renunciar a la inversión que garantice un futuro de progreso en España.
Todo ello sólo será posible si a la izquierda del PSOE hay la fuerza suficiente que evite que renuncien definitivamente a sus posiciones socialdemócratas y progresistas para caer en manos de una derecha tecnocrática y liberal que ya quisiera para sí el Partido Popular y los ideólogos de la derecha nacionalista. Y esa fuerza es Izquierda Unida.

En fi, en un altre moment ja parlarem de la importància del vot útil.

Societat de la ultraprotecció i desprotecció

2008-02-27T19:39:00.005+01:00

Post escrit per Bernat Picornell

Cap al mes de novembre vam conèixer la notícia que el Regne Unit havia perdut un parell de CD's amb informació confidencial d'una gran part de la població. Ni més ni menys que la informació de 25.000.000 de persones. Aquests CD's contenien informacions completes de 7 milions i mig de famílies que reben ajudes per tenir fills menors de 16 anys. Quan parlem d'informació completa ens referim, a part de l'adreça, telèfon, etc, a dades bancàries (números de compte), salaris...

Es van perdre quan es traslladava d'un departament de govern a un altre. Van ser enviats, segons algunes fonts, per correu ordinari, sense certificar ni res.

Avui mateix, l'excap de tecnologia del govern, Steven McDevitt ha reconegut que s'han perdut més de dos milions de correus electrònics, entre els quals hi hauria els de la oficina del vicepresident Dick Cheney. McDevitt ha justificat avui al congrés que aquesta pèrdua és conseqüència d'un sistema massa primitiu...

Ens trobem davant de dos casos absolutament patètics de desprotecció d'informació molt i molt confidencial. Per una banda, ens trobem en un món en el qual, com deia al meu primer escrit, ens trobem en un estat d'excepció permanent i de sobreprotecció no només de les persones (fotografia als peus de la Torre Eiffel en la qual es veu clarament aquest estat d'excepció permanent amb l'exèrcit patrullant com si de policia municipal es tractés), sinó de la informació. Actualment TOTS els bancs tenen un sistema de protecció de dades brutal per tal que ningú s'apoderi de dades confidencials. És més, el Banc d'Espanya exigueix a qualsevol caixa aquests sistemes contra hackers, sinó no pots crear un banc/caixa d'estalvis.

Vivim en la era de la protecció i ara, amb quatre mesos de diferència, dos dels països més poderosos, rics i més rigurosos amb el tema ens diuen que pel cap baix han perdut informació ultraconfidencial de gairebé la meitat de la població i que han perdut, així per dir una xifra, 2.000.000 de documents i correus electrònics (quan les lleis dels EUA exigeixen que s'arxivin tots els documents). Ho trobo, si més no, vergonyós i insultant.

D'acord que aquests CD's segurament es van perdre i ningú els ha utilitzat i el govern va dur a terme una vigilància exhaustiva dels moviments dels comptes bancaris però la EFICIÈNCIA del govern del Regne Unit és NULA, DEFICITÀRIA, INSULTANT i ZERO.

Entendria que això passés en un país del 3r món o si més no amb pocs recursos però que passi als països del primeríssim món... No cal fer-ne comentaris, queda claríssim.

No només crec que s'haurien d'haver enviat per correu certificat sinó que crec que s'hauria d'haver enviat algú personalment a portar-los. No només crec que els EUA fan un mal ús dels seus documents sinó que veig que no ens podem fiar ni del país més ric i poderós del món.

Inreïble tot plegat

Nou país, nova independència (II)

2008-02-22T14:52:00.002+01:00

Post escrit per Bernat Picornell

Escric la segona part de l'article sobre Kosovo atenent que a noves notícies que ens arriben de Sèrbia i per explicar, des del meu punt de vista, quina legalitat té països d'aquest tipu per auto proclamar-se independents.

Primer de tot, l'argument de: "no tenen dret a proclamar-se independents ja que hauria de ser de mutu acord entre les dos parts, no poden haver-hi decisions unilaterals". Em fa gràcia que Espanya digui una cosa com aquesta quan, per posar només un exemple, el govern del PP va fer, juntament amb els EUA i Regne Unit una guerra decidia UNILATERALMENT, una guerra il·legal desautoritzada, o com a mínim no aprovada en el seu moment pel consell de seguretat de les Nacions Unides.
Què vol dir que ningú pot pendre una decisió de manera unilateral? És que els EUA va demanar permís per explotar el petroli de Bolívia? És que Hitler va demanar i va arribar a l'acord d'exterminar milers de Jueus? És que Israel ha demanat permís a Palestina per establir-hi un bloqueig econòmic i de mercaderies? És que Espanya va demanar permís per retallar-nos l'estatut (o com va dir en Guerra "nos cepillamos el estatut")? NO!
Certament sempre és millor arribar a un acord però quan un parlament 100% democràtica acorda quelcom s'ha de respectar com a tal. En el cas de Kosovo els 110 dels 130 parlamentaris que composen el parlament van votar-hi a favor. No ho oblidem: 84,6%!! Però és clar, ja sabem el que passa quan una gran majoria aprova una llei o ressolució... Algú encara podria dir: home, és que no és el 100% de la població! És clar que no! Recordem que els 20 diputats restants estan fora del sistema democràtic: els ha imposat la ONU per tal que els Serbis i Macedonis tinguin representativitat!

Un altre argument: una escissió així provoca conflictes... Pobres Serbis, què faràn ara? Doncs per què no girem la truita? No són els Serbis els que es queden sense una part del país. És una majoria dins del seu territori que podràn viure molt però que molt més bé, això sí, un cop marxi la ONU i les forces d'estabilització de l'UE. És clar que sempre hi haurà algú que no hi estarà d'acord però si haguéssim d'esperar a això mai s'hauria posat fi a la violència armada a Irlanda del Nord (I.R.A.) i mai es posarà fi al terrorisme d'E.T.A. i a la fi del conflicte d'Euskalherria.
Per què ens fixem en els Serbis que viuen a Kosovo? Se'ls haurà de respectar, està claríssim. Però em sembla que, en aquest cas, guanyen, I DE SOBRES, els Kosovars (almenys en nombre de gent).

Per acabar d'adobar el conflicte els Serbis cremen ambaixades amb funcionaris dins... Això és culpa de la població de Kosovo? NO, és culpa dels governs Serbis. Sense repressió i sentiment de mig-odi cap a una altra població (no oblidem que Kosovo va estar sota el dur poder de la URSS) aquesta última no vol emancipar-se!

Ara què falta? Que el Putin desplegui tropes i una altra guerra? No siguem cecs, no és culpa dels Kosovars, simplement volien viure EN PAU.

Esperem que s'estabilitzi el conflicte i que molt properament Kosovo ja gaudeixi d'una cadira a l'edifici de l'ONU a Nova York.

Per cert, que jo no he comparat mai Kosovo amb Catalunya, simplement dic que els drets d'uns són els drets de tots! No podem reclamar la independència ara que la tenen ells, però ho farem pels mateixos mitjans: democràcia i voluntat de créixer dins del marc mundial.

Finalment i amb això ja acabo responc a les crítiques cap a Esquerra pel brindis de celebració: per què no es pot celebrar que el dret a autodeterminació s'ha complert a un país? Espero respostes

PD: "Espanya son nuestros amigos"... No et fot, jo sóc amic de Kosovo, i què.
PD2: Espero sincerament que tota la gent en contra digui el que pensa, SI US PLAU!

Fotografia de "la cremà" de l'ambaixada dels EEUU a Belgrad.

Nou país, nova independència

2008-02-17T10:37:00.003+01:00

Post escrit per Bernat Picornell

Sembla que ara sí. Després de tants anys de conflictes i d’una regió governada per un organisme internacional sembla que arriba a la fi. Toquem fusta i esperem que avui es proclami amb absoluta normalitat l'independència de KOS-si-vo (com pronuncien els serbis).

Kosovo, sempre ha estat una regió dominada per d'altres que li ha imposat economies, maneres de fer, cultura, etc. Primerament la regió va estar sota el domini de l'Imperi Romà i successivament va anar passant en mans de Búlgars, de l'imperi Bizantí, de l'Otomà, d'Itàlia, de Montenegro i finalment de Sèrbia.

Per entendre el procés d'independència que ha viscut recentment la regió, hem de saber que des de l'any 1999, Ko-SO-vo (com pronuncia l'ètnia albanesa) està governada per una missió de les Nacions Unides (UNMIK). Aquesta missió s'ha encarregat d’estabilitzar el país, de la seva seguretat i sobretot de no rebre agressions per part de Sèrbia, que no ha pogut exercir en cap moment (impedit per l'UNMIK)

Tot i controlar bé la zona, l'any 2002 van haver-hi eleccions, de les quals en va sortir el president Inrahim Rugova tot i que va morir abans d'acabar el mandat.

Sèrbia mai ha reconegut oficialment UNMIK (tot i que es va aprovar un marc constitucional, un codi de fronteres i aduanes i dos codis penals). Aquest no-reconeixament sempre ha portat problemes a la població ja que, per exemple, les Nacions Unides s’encarrega de fer els passaports, carnets d'identitats, matrícules, segells, etc. Totes aquestes coses només són vàlides en països que reconeixen Kosovo, cosa que porta a una limitació de moviments pels Kosovins. Com envies una carta a Alemanya amb segell Espanyol si Alemanya no te l’accepta?

Políticament i per mantenir l'estabilitat al país, l'organisme de les Nacions Unides va proclamar una "discriminació positiva" que consisteix en reservar un tant per cent dels escons per parlament i apartar-los de l’elecció directa. en aquest cas, el parlament té 120 escons, dels quals 10 són sempre per Serbis i 10 per minories no Albaneses. La resta sí que són escollits per sufragi universal.

Finalment, aquesta situació va veure la llum del final del túnel l'any 2005, quan el llavors secretari general de l'ONU, Kofi Annan, va aconsellar al consell de seguretat que s’iniciessin converses per tal d’atorgar un estatuts de sobirania definitiu a la regió.

A finals de gener de l'any 2007, Martti Ahtisaari va donar a conèixer el pla de l'ONU per la regió. Tot i que no reconeixia la independència, donava un elevat grau d'autonomia respecte Sèrbia.

No va ser fins al passat Desembre que Javier Solana, ex-ministre d'exteriors de la UE va recomanar enviar-hi una missió estabilitzadora amb unes 2000 persones (entre policia, diplomàtics i observadors) per tal d’intervenir-hi en cas d’emergència davant una eventual proclamació d'independència per part de l'actual primer ministre Hashim Thaçi. Serà a les 15 hores, moment en que començarà una sessió extraordinària convocada pel mateix primer ministre en el qual es proclamarà la independència i s’escolliran els símbols nacionals (bandera amb el fons blau, la regió de Kosovo envoltada per sis estrelles, una per cada ètnia).

Aquesta proclamació, reconeguda pels pesos pesants de la UE com França, Alemanya o el Regne Unit i, per altra banda, pels Estats Units, no és reconeguda per Espanya. Vaja, no és que no sigui reconeguda és que PSOE i PP han acordat no reconèixe-ho. Per què? Perquè Espanya TÉ POR, té por d’un paral·lelisme amb Catalunya i País Basc.

En fi, no m’estendré més, simplement felicitar (per part meva) a Kosovo i que per molts anys duri aquesta independència.

Un altre país independent, un altre argument, un altre exemple i menys temps per arribar a la nostra! (Tot i que ERC eviti parlar d'un paral·lelisme!)

Globalització de la guerra

2008-02-09T14:12:00.000+01:00

Post publicat per: Bernat Picornell

Doncs bé, segon post per donar una mica més de vida al blog ara que ja hem acabat exàmens!
Aquesta explicació surt d'una de les xerrades al Fòrum Social Català.

Primer de tot cal dir que un dels ponents no va poder venir. Aquest ponent és familiar d'un dels detinguts recentment a Barcelona en l'operació antiterrorista. Va decidir no venir pel terrible assetjament que li està fent la gent del seu barri. Així és com va començar la xerrada, explicant que la gran majoria de detinguts a Espanya en matèria antiterrorista són deixats anar sense càrrecs. En els últims 5 anys s'han detingut 360 persones de les quals 160 han estat posades en llibertat sense càrrecs (és a dir, detingudes "per prevenir"). D'aquestes 200 persones restants, se'ns explica que moltes estan encara a la presó a l'espera d'una acusació formal que en certs casos no arriba mai.
El món viu en un estat d'excepció permanent. Des dels atemptats de l'11-S a Nova York, qualsevol sospita és bona per tal de detenir, torturar o envair un país, com és el cas de l’Iraq.

L’11-S ha estat una excusa perfecte; faltava un enemic comú. Si fins a finals dels ’80 ho era el comunisme, ara ho és l’Islam. Islam = mal. I això ho veu molta de la població mundial!

A la xerrada es parla també sobre els drets perduts... Es diu que no només certa població ha perdut els drets recollits a la carta dels drets humans sinó que el es fa és deshumanitzar la població. Això també passa amb els presos. Si quan es crearen les presons als EUA, aquestes eren per reformar als presos, ara no. Ara són per tenir controlat a l’enemic. Si no aconseguim una reconversió, no passa res, el seguirem tenint a la presó. No només sense drets sinó retirant-li l’estatus d’home. Això també va passar a la segona guerra mundial, als camps d’extermini Nazi (veure K.L. REICH, de Joaquim Amat Piniella)

Per altra banda sovint la gent pensa: bé, “el que fan els EUA, Europa no ho fa, podem estar tranquils, nosaltres respectem els drets humans”... Doncs bé, cal eliminar aquesta concepció. Cal tenir present que molts governs Europeus donen suport a la política nord-americana o simplement callen davant certs fets. N’és un exemple les presons als països de l’Europa de l’est o els vols secrets de la CIA. D’aquestes qüestions no es va fer res, només una simple declaració de rebuig provinent del parlament Europeu que no fa canviar les coses.

Per explicar ben bé aquest estat d’excepció permanent del qual parlàvem abans, només cal veure cap a on estan orientades les polítiques econòmiques dels diferents països i com es creen cada vegada, més organismes que lluiten contra el terrorisme i la immigració: la Trevi l’any 1967, l’EUROPOL, creat tot i la negativa del parlament europeu i el Frontex, l’any 2004. Pel que fa a aquest últim organisme, cal explicar que lluita contra la immigració des de l’any 2004, l’any 2006 tenia un pressupost de 5·10⁶€, l’any 2007 va aconseguir un pressupost de 33·10⁶ € i 116 vaixells, 400 radars, mig centenar d’helicòpters. Tot això per lluitar contra l’altre gran enemic: la IMMIGRACIÓ.Okofwsfv

Amb aquesta globalització de la guerra cada país perd tota capacitat de decisió. Ara depèn d’uns pocs governs. Per exemple, quan van passar els fets a Londres a l’aeroport de Heathrow, es va imposar a tot el món que no es podrien pujar més líquids als avions. Estic més que segur que si Espanya no ho hagués acceptat les grans aerolínies no haguessin volat més al territori Ibèric.

L’altre ponent va exposar una problemàtica molt greu d’aquest món. Si incrementa l’atur, incrementa la criminalitat (diversos índexs ho demostren). A més criminalitat més policia. Aquest increment de policia substitueix els pressupostos en matèria social (per exemple creació de més llocs de treball), cosa que torna a provocar un increment de l’atur, un increment de la criminalitat... En definitiva, un peix que es mossega la cua i que a més, es va incrementant! Per exemple, Noruega i Suècia, que són països amb polítiques i pressupostos socials elevats, està demostrar que la criminalitat és molt menor que, per exemple, a un país del sud d’Europa.

Aquesta pèrdua de decisió interior de cada país va tenir com a màxim exponent la reunió del Banc Mundial que es va celebrar a Gènova l’any 2001. Al centre de la ciutat es va decretar una “zona roja”. En aquesta zona tota legislació perdia poder. Era una zona en la qual les forces de seguretat podien fer el que volguessin, els manifestants eren massa perillosos!!

Finalment parlaré de la deslocalització de l’enemic. El terrorisme global implica, com indica la paraula, que l’enemic pot estar en qualsevol lloc i no només això, sinó que pot ser qualsevol persona. La guerra es torna abstracta, qualsevol persona és culpable,. Això no només passa amb el terrorisme global sinó que aquí a Espanya també... Un exemple claríssim és les detencions de gent de l’esquerra abertzale. L’enemic ja no només és ETA, sinó que qualsevol persona relacionada amb l’entorn és sospitosa. Aquí a Catalunya també va passar, l’any 1992 que es van produir diverses detencions entorn de Terra Lliure, sovint gent que només militava a l’esquerra independentista...

Per fer un resum caldria destacar uns quants punts de l’article...

1. Creació d’un enemic comú

2. Deshumanització de l’enemic

3. Globalització de la guerra

4. Deslocalització de l’enemic

Sabíeu que...

Els EEUU va intentar crear el cos d’espies més gran del món (més gran que el de la RDA)? Volia donar un telèfon amb via directa als serveis secrets al 4% de la població, es a dir, a 12.107.520 milions de persones!!!!!

Sabeu que als EEUU les presons cotitzen en borsa?

Entreu a www.prevenciontortura.org!!

2008-02-02T00:02:00.000+01:00

Post escrit per Júlia Martí

Per sortir del pas posaré un fragment d'un text i una foto i que cadascú li intenti trobar la part sociològica:

CUATRO LEYES FUNDAMENTALES DE LA ESTUPIDEZ HUMANA
(Allegro ma non troppo Carlo M.Cipolla)

- Siempre e inevitablemente cada uno de nosotros subestima el número de individuos estúpidos que circulan por el mundo.
- Una persona estúpida es una persona que causa un daño a otra persona o grupo de personas sin obtener, al mismo tiempo, un provecho para sí, o incluso obteniendo un perjuicio.
- La mayor parte de las personas no actúa de un modo coherente.
- La persona estúpida es el tipo de persona más peligrosa que existe. El estúpido es más peligroso que el malvado.

Foto de la Guerra Civil Espanyola de Capa:

En fi, això ja ha engegat així que espero que d'aquí a poc aquest bloc comenci a treure fum!