dimecres, de febrer 27, 2008

Societat de la ultraprotecció i desprotecció




Post escrit per Bernat Picornell

Cap al mes de novembre vam conèixer la notícia que el Regne Unit havia perdut un parell de CD's amb informació confidencial d'una gran part de la població. Ni més ni menys que la informació de 25.000.000 de persones. Aquests CD's contenien informacions completes de 7 milions i mig de famílies que reben ajudes per tenir fills menors de 16 anys. Quan parlem d'informació completa ens referim, a part de l'adreça, telèfon, etc, a dades bancàries (números de compte), salaris...

Es van perdre quan es traslladava d'un departament de govern a un altre. Van ser enviats, segons algunes fonts, per correu ordinari, sense certificar ni res.

Avui mateix, l'excap de tecnologia del govern, Steven McDevitt ha reconegut que s'han perdut més de dos milions de correus electrònics, entre els quals hi hauria els de la oficina del vicepresident Dick Cheney. McDevitt ha justificat avui al congrés que aquesta pèrdua és conseqüència d'un sistema massa primitiu...

Ens trobem davant de dos casos absolutament patètics de desprotecció d'informació molt i molt confidencial. Per una banda, ens trobem en un món en el qual, com deia al meu primer escrit, ens trobem en un estat d'excepció permanent i de sobreprotecció no només de les persones (fotografia als peus de la Torre Eiffel en la qual es veu clarament aquest estat d'excepció permanent amb l'exèrcit patrullant com si de policia municipal es tractés), sinó de la informació. Actualment TOTS els bancs tenen un sistema de protecció de dades brutal per tal que ningú s'apoderi de dades confidencials. És més, el Banc d'Espanya exigueix a qualsevol caixa aquests sistemes contra hackers, sinó no pots crear un banc/caixa d'estalvis.

Vivim en la era de la protecció i ara, amb quatre mesos de diferència, dos dels països més poderosos, rics i més rigurosos amb el tema ens diuen que pel cap baix han perdut informació ultraconfidencial de gairebé la meitat de la població i que han perdut, així per dir una xifra, 2.000.000 de documents i correus electrònics (quan les lleis dels EUA exigeixen que s'arxivin tots els documents). Ho trobo, si més no, vergonyós i insultant.

D'acord que aquests CD's segurament es van perdre i ningú els ha utilitzat i el govern va dur a terme una vigilància exhaustiva dels moviments dels comptes bancaris però la EFICIÈNCIA del govern del Regne Unit és NULA, DEFICITÀRIA, INSULTANT i ZERO.

Entendria que això passés en un país del 3r món o si més no amb pocs recursos però que passi als països del primeríssim món... No cal fer-ne comentaris, queda claríssim.

No només crec que s'haurien d'haver enviat per correu certificat sinó que crec que s'hauria d'haver enviat algú personalment a portar-los. No només crec que els EUA fan un mal ús dels seus documents sinó que veig que no ens podem fiar ni del país més ric i poderós del món.

Inreïble tot plegat


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bernat et volia deixar un comentari però m'has deixat sense paraules, realment molt interessant.
Ja cal que vigilem perquè d'aquí poc podrem veure al youtube els vidios de les càmeres de vigilància!

Laura ha dit...

jajajaja... bé,qui diria que després, en pocs mesos, estaries més en contacte amb la organització de la societat de la ultraprotecció i desprotecció,... ara ho comences a conèixer des de dins,... què et sembla?

Bones reflexions Bernat.

Laura