dimecres, d’agost 27, 2008

Sant tornem-hi!






Torno de vacances, torno a posar en funcionament el bloc!

Torno de vacances amb les piles hiper carregades per afrontar projectes ambiciosos. Aquest any presento que serà un any de canvis. Segurament seguiré fent i consolidant coses que fins ara ja feia però tal vegada a un esglaó més alt, amb més perspectiva. Segurament amb més calma i tranquil·litat. Sense pressions. Serà un any d’assentament a la feina i com he dit, consolidar el que fins ara tinc. Afegint nous reptes que ja anireu descobrint i esperant SI US PLAU no acabar l'any com vaig fer-ho l'any passat: tot a la paperera!


Deixant una primera reflexió, explicar que ara mateix estic participant al 2nd ECPR (European consortium political research) graduate Conference a la UAB. Un congrés de política força interessant i enriquidor! A més amb trobades inesperades com la de l'Aintzane Conesa, que ves per on, coneixia participants del congrés!


Aquí gairebé tothom està cursant el Doctorat i qui més qui menys sap MOLT del que parla. Ara fa poc, he tingut una conversa sobre Ossètia del Sud i el perill que suposa desmembrenar l'estabilitat internacional.


Fins a quin punt s'ha de permetre Rússia violar la legalitat internacional? L'ha violat realment permetent i autoproclamant la independència d'un altre país? Personalment crec que sí. És circumstancialment diferent que Montenegro es proclami independent a que Rússia proclami la independència d'una regió per interessos propis. Dic que és circumstancialment diferent ja que és un gran corredor energètic i és un gran punt estratègic per Europa. Podríem dir que tota la zona és el motor (i mai millor dit) d'Europa? Amb això no vull dir que haguem d'acceptar la independència de nacions sense estat simplement per la situació que tinguin en el món. Simplement dic que Rússia ha creat el conflicte per posar Europa contra les cordes... Que és aquesta una posició centralista respecte el que seria el primer món i regions i països més desfavorits? Tal vegada sí, Europa sempre mira per ella. Normal. Però no només això, Rússia torna a ser prou forta per desafiar el món sencer. Montenegro no ha desequilibrat aquesta estabilitat de la que parlàvem. Rússia sí, i el titella de president també.


Recordo un "30 minuts" de fa un temps en el que una dona deia: Rússia ha resistit al poder de tots els Tsars, però no podrem resistir a les maneres de Vladimir Putin. I tal dit tal fet. No fa ni 50 anys del final de la guerra freda que tornen a desafiar. Evidentment, i no es pot negar, s'han refet del comunisme i com que les relacions internacionals es juguen al camp de qui els té més grossos, ara hi ha algú que pot desafiar Europa i Estats Units sencers.


Sancions? Sóc partidari d'aplicar-ne. Que són un país gran i Rússia no és Cuba per aplicar-li sancions? D'acord, però si Europa vol tornar a mirar a la dreta amb tranquil·litat, s'ha de fer quelcom. I reconec que tal vegada aquest discurs és el més "xungo" que he fet mai, el més centralista i del que menys he estat informat però... Segurament és l'estiu, que m'ha revolucionat.


Per tant, i centrant-me una mica, amb sancions o sense, s'ha de mediar, deixar clar quin paper té cadascú en aquest trencaclosques internacionals i evitar les afirmacions de l'estil: "No tenim cap por per tornar a la guerra freda". I això segurament ho dic referint-me a TOTES les parts implicades. No crec evidentment que entrem a un espiral de conflictes però més val prevenir que curar. Xina és gran, Rússia és enorme però cal mediar per tornar les coses a lloc i evitar puntes d'iceberg d'un gran problema (si és que abans no n'hi havia amb Putin i companyia).

PD: Insisteixo, el que he escrit aquí és sense massa informació i segurament quedant-me només amb la premsa... Qui sap si investigant més...


2 comentaris:

ignasi stc ha dit...

És el primer cop que entro al teu bloc Bernat, i precissament em trobo amb un tema polèmic dels que més m'agraden. Jo tampoc sóc cap expert en el tema, però crec que com a independentistes hi ha molts més motius per defensar Ossètia que no pas Montenegro,Kosovo et altri. En primer lloc, perquè Ossètia vol la independència, Geòrgia li nega i Rússua els ajuda (ja sé, però, que no ho fa pas desinteressadament). El fet és que tant Ossètia, abkhazia o Geòrgia, degut al seu passat recent soviètic, comparteixen moltíssimes coses amb Rússia, i és molt difícil treure l'aigua clara tan sols amb l'anàlisi dels mitjans occidentals. No és que sigui filo-rus, però tot el que sigui qüestionar l'hegemonia yanqui i els seus lacais de la zona em sembla perfecte.

Sobre Montenegro, Kosovo, etc. No estic d'acord amb la Independència. Acceptar-ho seria com si els tarragonins volguessin la independència del Principat. Entre Montenegrins i serbis la convergència cultural és pràcticament del 100%. Un cop més, motius econòmics (insolidaritat bàsicament) han motivat aquest procés.

Per fugir de la versió oficial sobre l'extremadament complexe món dels balcans, et recomano el Petras i el Michel Collon, tenen molts articles sobre el tema on s'expliquen coses que a Catalunya mai han arribat. Altament interessant

ignasi

gerard ha dit...

Nanu!!

Mmmm t'he de passar un article que -espero- em publicaran al nou número de la revista de joves (El Jovent, per qui li interessi) que parla justament d'aquest tema...

Enjoy la Diada eh!! Visca la Nació Catalana! Recordem les paraules de Macià en proclamant la República Catalana dins de la Federació Ibèrica.

No te m'enfadis gaire ;)

Gerry