President Puigcercós, secretari Ridao: a les seves ordres!

"Al loro! Que no me los embauquen!! Que no estamos tan mal!"

Doncs ja està, el dia 14 ja ha passat. Avui és "el dia després". Avui i en els pròxims mesos és "l'endemà del congrés". Sí. Hora de la UNITAT! Hora de dir sí a un projecte. D'aquest congrés en podem extreure uns punts bons de la ponència definitiva... Anem a pams.

Dia intens. El congrés comença més o menys puntual i primer gran moment: informa del president sortint. Doncs molt bé, un discurs GRAN d'un home que deixa el partit 50 vegades millor que com el va deixar. Bé, això ho haguéssim dit fa uns anys però és igual: ha treballat, ha fet feina i ha combregat amb tothom. Ha sabut mantenir la unitat interna fins i tot en els moments més crítics com la conversa a Perpinyà. La unitat fins ara, al final. Fins el moment en el qual Carretero va sortir del govern. Discurs, torn tancat de paraules i rèplica. Gran orador i gran president. Moment de treure la balança: opció armada o opció democràtica? A parer meu ha de jugar paper "Felipe González"... Orador que parla i s'aixequen els pèls! Gran orador i gran final: PRESIDENT PUIGCERCÓS, SECRETARI GENERAL RIDAO, A LES SEVES ORDRES!!

Doncs mira, aquest potser seria el moment amb el que em quedo. A les seves ordres.
Torno al principi i recordo la campanya: el dia després unitat... Quantes vegades ha sortit aquesta paraula avui? Incomptables. Doncs això, escolteu, que no ha sortit en Xavier Vendrell? UNITAT. Que no és l'executiva que volem? UNITAT. Que han retirat l'esmena a la totalitat d'en Carretero? UNITAT. Que no ha sortit el teu conseller nacional? UNITAT. Que no... i un gran etcètera de qüestions que haurien pogut anar millor (i sort que no han convidat Unitat Nacional al congrés, seria brutal!).

I demano si us plau que tota aquella gent que no és del partit i que no sap com ha anat ben bé que callin. Que callin i no diguin res, perquè si realment són independentistes, tot i que no combreguin amb Esquerra Republicana de Catalunya, som l'únic partit que apostem. I apostem fort! Com ha dit aquell, de 1000 que preguntem, 2000 contestaran? partit Independentista, Esquerra.

I faria aquest discurs etern. Em fa il·lusió haver participat en aquest congrés. Un més de la història... I ja en van 25! I tot que em costa dir-ho simplement pel fet de com han anat les coses, estic orgullós d'aquest partit. Estic orgullós de tenir una GRAN oposició interna i que tothom treballi. Alguns no combreguen amb el final, però pocs militants seran els que tocaran el dos. Perquè aquí estem per treballar, perquè la independència no és qüestió del 2014. És qüestió d'ara! Fins ara hem treballat i ara seguirem treballant. Amb més força que mai. I no oblidem. Al veí, no l'ha de convèncer en Vendrell, ni la Pilar Albiol, ni en Puigcercós o en Ridao. Hem de fer-ho treballant, militant, des del carrer. Des de les places i carrers de totes i cada una de les viles dels Països Catalans hem de convèncer. I ens ho hem de posar al cap! Ningú de nacional aconseguirà la independència. Ni els mitjans de comunicació ni ningú altre fora de casa militant anònim. Només aconseguirem la independència el dia que vagis en tren i prefereixis perdre'l per discutir amb el venedor i dir-li: un bitllet direcció Vic. I és que ja sabem, PRÒXIMA ESTACIÓ, INDEPENDÈNCIA!!!

Tinc molts temes dels quals parlar. Que si Joan Puig per aquí, que si Air Berlín per allà.... Contestar comentaris... Intentaré fer-ho properament! Però jo no sóc com en Joan Puig que actualitza cada dia!!!! Avui... Tornava a tocar Esquerra, és clar!

Si us plau, no ens desanimem, anem endavant, no baixem del tren. Endavant a treballar i a posar "toda la carne en el asador". A per totes!!!

Visca la terra!