Un altre 11 de setembre i ja en van uns quants. I senyors, haig de dir que la situació no ha canviat massa. Si aquell 11 de Setembre de 1714 varen voler deixar clar que els Espanyols serien els dominants, he de dir que després de tres segles, ho segueixen sent. Ho van ser i són els nostres dominadors. Ells decideixen, ells fan i ells desfan. Què és això de respectar una regió? Ni regió, ni govern ni poble. Aquí Espanya fa el que vol. I suposo que a partir d'aquí ja sabreu la continuació del discurs... No ho hem de permetre. S'ha acabat ser els titelles de sempre. Ni Estatut, ni respecte per la llengua, ni una plena llibertat d'expressió, ni finançament ni respectar els DDHH amb allò d'un dret que li diuen autodeterminació.
Però tenim armes. Ens avala una institució,
Als Catalans, se'ns ha anomenat de tot, però el temps ens ha donat la raó. Som treballadors i tossuts. I sobretot molt tossuts. Sempre que volem quelcom anem a buscar-ho i no parem. Doncs això, companys i companyes, és el que hem de fer. No parar de regirar-ho tot fins aconseguir allò que tantes vegades hem somiat. Ser lliures.
No ens han de fer por els grans gegants que intenten trencar el somni Català. Si mai han pogut imposar-se, no ho faran ara! Com podrien imposar-se amb per exemple, tota la gent que ens hem aixecat d'hora per commemorar aquella diada de 1714? A la nostra diada no ens dediquem a comentar anècdotes de cabres militars que desfilen. Nosaltres, a la nostra diada ens manifestem, i així, com no podem guanyar als Espanyols?
Mireu, Barcelona, estava totalment encerclada per l'enemic molts mesos abans de 1714. Hi havia veus que clamaven rendició. Gent que conseqüència de les condicions de vida preferia que entrés l'exèrcit de Felip cinquè. Malgrat això, hi havia molta altra gent disposada a lluitar. Va haver-hi crides a tota la població, fins i tot als nens, als avis i a les dones per lluitar contra aquells que volien suprimir les llibertats treballades durant tants anys. Doncs no. Ningú es va rendir i Barcelona va resistir a ultrança tenint totes les de perdre. Barcelona no va donar mai per perdut aquell combat. I jo
Jo mateix he sentit moltes vegades el comentari de "jo ja NO viuré la independència, això vosaltres, els joves". Doncs no! Amb aquesta mentalitat no anirem enlloc! I d'això, ens n'hem de convèncer tots: cada persona convençuda, cada persona que comença a explicar a tort i a dret els beneficis de la independència és una victòria. És una victòria per nosaltres i una derrota per a ells. Com deia Xirinacs, ells hauran perdut un esclau. Tots els esforços no són pas en va, i com diu la cançó, la victòria ens sorprendrà si la continuem buscant.
I el motiu per la independència és incontestable. Alguns pregunten: per què no intenteu d'entendre-us amb els Espanyols? Doncs no! Perquè portem gairebé 300 anys intentant-ho i no n'hem tret cap resultat. I el que ho negui que miri la història, que ni en un dels millors moments,
He començat dient que ells eren els dominadors. Sí. I només cal comprar el diari per veure que no respecten, per exemple, l'estatut. I el darrer episodi, aquests dies, el finançament. Ahir mateix, en el missatge institucional del president Montilla, ell ens demanava unitat. Unitat de les forces catalanes per resoldre temes clau per al futur del nostre país com el finançament. Doncs des d'Esquerra estem disposats a seguir endavant amb la unitat. Unitat, però sense deixar que altres partits ens apareguin un dia fent-se una fotografia amb en Zapatero o un altre que pacti amb la vicepresidenta un nou finançament... Us sona? Doncs bé, ja per acabar, dir-vos que des de les JERC d'aquí Sant Cugat, no deixarem de lluitar ni un sol moment per aconseguir aquest gran objectiu:
No podem permetre que ens dominin més, hem de passar a l'acció!
Visca les JERC
Amunt Esquerra
Visca la terra!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada