lamentable: eleccions al rectorat de la UAB i PSC

Torno a escriure al bloc... Ja fa uns dies que hi volia escriure però ara tinc uns quants motius de pes!


El primer de tot és sobre la notícia que la nova rectora de la UAB serà l'Anna Ripoll... El més lamentable de tot, és que només el 8% dels alumnes, han anat a exercir el seu dret a vot! És totalment lamentable i menyspreable. D'aquí a aquí, tant democràtics que volem ser demanant un referèndum vinculant perquè sinó no és un sistema democràtic, i d'aquí a aquí ningú va a votar! Això què és? Evidentment tothom està en el seu dret de votar però després m'agradarà veure com s'oposa la gent (o no, eh!) a la nova rectora... Doncs haver anat a votar! Pots votar fins i tot nul o en blanc, però el que s'ha de fer és anar a votar! Aquí sí que hi podíem dir la nostra! Imagineu-vos què hagués passat si haguéssin votat el 70% de l'alumnat i hagués sortit un 65% de vots en blanc! Llavors estaríem parlant d'uns altres termes, però mentre no comencem a canviar les coses per la base, no anirem enlloc! Hi ha gent que s’ha queixat de la desinformació, però realment qui ha volgut seguir la campanya electoral, ho ha pogut fer: a través dels correus que enviaven un i altre candidat, a través de la web de la UAB, a través de xerrades, etc! Però no: un exemple més que els estudiants ens mobilitzem "radicalment" i quan toca fer les coses "bé", passem del tema! Lamentable!

El segon és el PSC, n'Alex Salmond pel mig i no sé quantes coses més. A mi em fa gràcia que hi hagués gent que encara pensés que el PSC s'oposaria al PSOE a la votació pels pressupostos generals de l'estat: il·lusos! Justament l'altre dia, en un esmorzar-tertúlia amb un "home d'Esquerra", ens comentava justament això, el PSC mai s'oposarà (tal com estem ara), al PSOE, justament perquè NO POT. Sí, sí, NO POT! Cal recordar que els catalans "tenim" dos ministres a Madrid, la Carme Cachón i el Corbacho... Doncs bé, aquestes dues persones membres del comitè executiu del PSC, penseu que s'oposaran a la votació? Creieu que la Chacón és molt molt catalana i està disposada a no trencar la unitat catalana que es planteja des de fa uns mesos? Jo crec sincerament que NO! PSC = PSOE fins que algun dels dos no digui el contrari, hi haurà gent que serà catalana dins del PSC, no ho nego, el que sí és cert, és que la majoria dels seus dirigents, els va més Espanya que Catalunya i el seu finançament. Hi havia una oportunitat que evidentment han deixat escapar, quan s'aturaran d'una vegada? Per cert, que només falta paperets del Montilla reunint-se amb n'Àlex Salmond... Realment em sembla fantàstic, és això el que li falta al PSC, una mica d’autonomisme i independentisme!

Apa, post ràpid perquè no tinc massa temps, però com a mínim, escrit està!

Mori el Borbó!!

No tinc gens de temps per escriure! És per això que tinc molt penjat el bloc, sé que m'hi hauria de posar! En qualsevol cas, acutalitzo amb un post de n'Agustí Cerdà, diputat d'Esquerra a Madrid que reflexa PERFECTAMENT el que penso... Properament escriuré sobre el tema!

I sí, mori el Borbó!!

Avui, per aquelles casualitats de la vida, estic a Madrid. Al grup parlamentari d’Esquerra. Una Visita prevista que ha coincidit, ves per on, amb el dia del linxament mediàtic d’en Tardà. I em ve de gust ser-hi aquí. Amb en Tardà. Amb l’amic Tardà, que sempre hi és quan cal. Amb el company infatigable que s’atreveix a dir el que d’altres no gossen ni a pensar en la intimitat, amb el patriota que no té més interessos que servir al seu país i prou.

Un bon amic em va dir un dia, que a la política coneixeria el millor i el pitjor de l’espècie humana. I així ha estat, certament. Tardà, Joan, l’entranyable-gran Tardà, és d’allò millor que m’hi he trobat a la vida i a la política. Compartir amb ell aquests anys a Madrid ha estat, com a poc, un regal. Als Torquemades de la meseta i d’opereta els he de dir que en Joan Tardà és una persona culta, sabuda, molt sensible, tendra, honesta, tossuda i tenaç. I d’una fidelitat al País i a la gent que el poblem, inquebrantable. Segurament els sembla rar una persona així. Pobrissons meus, n’han vist tan pocs com ell¡!!
Criden embogits “ Fuego al hereje”, tornant un i altre cop a aquella tradició inquisitorial i tan borbona, acarnissant-se sense mesura ni trellat amb el diputat Tardà ara que n’han tingut l’excusa.

Tardà molesta a l’españolerio impresentable, hipòcrita i inquisitorial. I també als amants del malabarisme i els jocs de mans, que vulgueren menjar truïta sense trencar els ous. Potser el conflicte ens allunye de la gent, sobretot de la gent conformada i conformista, però segur que el no-conflicte ens allunya de l’objectiu. I l’objectiu no és governar. No senyor. L’objectiu, per Esquerra no és altre que independitzar el nostre país. El govern és eina i no finalitat . I aquest sí que és un debat pendent, per clarificar, si més no, si hi ha algú que no té cabuda en aquesta nova Esquerra que dia a dia ja anem fent.

I, què voleu ¡!! Tardà és un dels meus ¡!! I quan ataquen un dels meus, li diguen Tardà o li diguen Carod, m’agredeixen a mi i a tots nosaltres, com a poble i com a país.

Visca la Terra i mori el borbó ¡!! Expressa les ànsies de llibertat, de segles encá, d’un poble que deixarà de dir-ho quan els borbons siguen, com a molt, els regnants del país veí.

Si borden…. Serà que avancem. Què borden doncs