Societat de la ultraprotecció i desprotecció

Post escrit per Bernat Picornell

Cap al mes de novembre vam conèixer la notícia que el Regne Unit havia perdut un parell de CD's amb informació confidencial d'una gran part de la població. Ni més ni menys que la informació de 25.000.000 de persones. Aquests CD's contenien informacions completes de 7 milions i mig de famílies que reben ajudes per tenir fills menors de 16 anys. Quan parlem d'informació completa ens referim, a part de l'adreça, telèfon, etc, a dades bancàries (números de compte), salaris...

Es van perdre quan es traslladava d'un departament de govern a un altre. Van ser enviats, segons algunes fonts, per correu ordinari, sense certificar ni res.

Avui mateix, l'excap de tecnologia del govern, Steven McDevitt ha reconegut que s'han perdut més de dos milions de correus electrònics, entre els quals hi hauria els de la oficina del vicepresident Dick Cheney. McDevitt ha justificat avui al congrés que aquesta pèrdua és conseqüència d'un sistema massa primitiu...

Ens trobem davant de dos casos absolutament patètics de desprotecció d'informació molt i molt confidencial. Per una banda, ens trobem en un món en el qual, com deia al meu primer escrit, ens trobem en un estat d'excepció permanent i de sobreprotecció no només de les persones (fotografia als peus de la Torre Eiffel en la qual es veu clarament aquest estat d'excepció permanent amb l'exèrcit patrullant com si de policia municipal es tractés), sinó de la informació. Actualment TOTS els bancs tenen un sistema de protecció de dades brutal per tal que ningú s'apoderi de dades confidencials. És més, el Banc d'Espanya exigueix a qualsevol caixa aquests sistemes contra hackers, sinó no pots crear un banc/caixa d'estalvis.

Vivim en la era de la protecció i ara, amb quatre mesos de diferència, dos dels països més poderosos, rics i més rigurosos amb el tema ens diuen que pel cap baix han perdut informació ultraconfidencial de gairebé la meitat de la població i que han perdut, així per dir una xifra, 2.000.000 de documents i correus electrònics (quan les lleis dels EUA exigeixen que s'arxivin tots els documents). Ho trobo, si més no, vergonyós i insultant.

D'acord que aquests CD's segurament es van perdre i ningú els ha utilitzat i el govern va dur a terme una vigilància exhaustiva dels moviments dels comptes bancaris però la EFICIÈNCIA del govern del Regne Unit és NULA, DEFICITÀRIA, INSULTANT i ZERO.

Entendria que això passés en un país del 3r món o si més no amb pocs recursos però que passi als països del primeríssim món... No cal fer-ne comentaris, queda claríssim.

No només crec que s'haurien d'haver enviat per correu certificat sinó que crec que s'hauria d'haver enviat algú personalment a portar-los. No només crec que els EUA fan un mal ús dels seus documents sinó que veig que no ens podem fiar ni del país més ric i poderós del món.

Inreïble tot plegat

Nou país, nova independència (II)

Post escrit per Bernat Picornell

Escric la segona part de l'article sobre Kosovo atenent que a noves notícies que ens arriben de Sèrbia i per explicar, des del meu punt de vista, quina legalitat té països d'aquest tipu per auto proclamar-se independents.

Primer de tot, l'argument de: "no tenen dret a proclamar-se independents ja que hauria de ser de mutu acord entre les dos parts, no poden haver-hi decisions unilaterals". Em fa gràcia que Espanya digui una cosa com aquesta quan, per posar només un exemple, el govern del PP va fer, juntament amb els EUA i Regne Unit una guerra decidia UNILATERALMENT, una guerra il·legal desautoritzada, o com a mínim no aprovada en el seu moment pel consell de seguretat de les Nacions Unides.
Què vol dir que ningú pot pendre una decisió de manera unilateral? És que els EUA va demanar permís per explotar el petroli de Bolívia? És que Hitler va demanar i va arribar a l'acord d'exterminar milers de Jueus? És que Israel ha demanat permís a Palestina per establir-hi un bloqueig econòmic i de mercaderies? És que Espanya va demanar permís per retallar-nos l'estatut (o com va dir en Guerra "nos cepillamos el estatut")? NO!
Certament sempre és millor arribar a un acord però quan un parlament 100% democràtica acorda quelcom s'ha de respectar com a tal. En el cas de Kosovo els 110 dels 130 parlamentaris que composen el parlament van votar-hi a favor. No ho oblidem: 84,6%!! Però és clar, ja sabem el que passa quan una gran majoria aprova una llei o ressolució... Algú encara podria dir: home, és que no és el 100% de la població! És clar que no! Recordem que els 20 diputats restants estan fora del sistema democràtic: els ha imposat la ONU per tal que els Serbis i Macedonis tinguin representativitat!

Un altre argument: una escissió així provoca conflictes... Pobres Serbis, què faràn ara? Doncs per què no girem la truita? No són els Serbis els que es queden sense una part del país. És una majoria dins del seu territori que podràn viure molt però que molt més bé, això sí, un cop marxi la ONU i les forces d'estabilització de l'UE. És clar que sempre hi haurà algú que no hi estarà d'acord però si haguéssim d'esperar a això mai s'hauria posat fi a la violència armada a Irlanda del Nord (I.R.A.) i mai es posarà fi al terrorisme d'E.T.A. i a la fi del conflicte d'Euskalherria.
Per què ens fixem en els Serbis que viuen a Kosovo? Se'ls haurà de respectar, està claríssim. Però em sembla que, en aquest cas, guanyen, I DE SOBRES, els Kosovars (almenys en nombre de gent).

Per acabar d'adobar el conflicte els Serbis cremen ambaixades amb funcionaris dins... Això és culpa de la població de Kosovo? NO, és culpa dels governs Serbis. Sense repressió i sentiment de mig-odi cap a una altra població (no oblidem que Kosovo va estar sota el dur poder de la URSS) aquesta última no vol emancipar-se!

Ara què falta? Que el Putin desplegui tropes i una altra guerra? No siguem cecs, no és culpa dels Kosovars, simplement volien viure EN PAU.

Esperem que s'estabilitzi el conflicte i que molt properament Kosovo ja gaudeixi d'una cadira a l'edifici de l'ONU a Nova York.

Per cert, que jo no he comparat mai Kosovo amb Catalunya, simplement dic que els drets d'uns són els drets de tots! No podem reclamar la independència ara que la tenen ells, però ho farem pels mateixos mitjans: democràcia i voluntat de créixer dins del marc mundial.

Finalment i amb això ja acabo responc a les crítiques cap a Esquerra pel brindis de celebració: per què no es pot celebrar que el dret a autodeterminació s'ha complert a un país? Espero respostes

PD: "Espanya son nuestros amigos"... No et fot, jo sóc amic de Kosovo, i què.
PD2: Espero sincerament que tota la gent en contra digui el que pensa, SI US PLAU!



Fotografia de "la cremà" de l'ambaixada dels EEUU a Belgrad.

Nou país, nova independència

Post escrit per Bernat Picornell

Sembla que ara sí. Després de tants anys de conflictes i d’una regió governada per un organisme internacional sembla que arriba a la fi. Toquem fusta i esperem que avui es proclami amb absoluta normalitat l'independència de KOS-si-vo (com pronuncien els serbis).

Kosovo, sempre ha estat una regió dominada per d'altres que li ha imposat economies, maneres de fer, cultura, etc. Primerament la regió va estar sota el domini de l'Imperi Romà i successivament va anar passant en mans de Búlgars, de l'imperi Bizantí, de l'Otomà, d'Itàlia, de Montenegro i finalment de Sèrbia.

Per entendre el procés d'independència que ha viscut recentment la regió, hem de saber que des de l'any 1999, Ko-SO-vo (com pronuncia l'ètnia albanesa) està governada per una missió de les Nacions Unides (UNMIK). Aquesta missió s'ha encarregat d’estabilitzar el país, de la seva seguretat i sobretot de no rebre agressions per part de Sèrbia, que no ha pogut exercir en cap moment (impedit per l'UNMIK)

Tot i controlar bé la zona, l'any 2002 van haver-hi eleccions, de les quals en va sortir el president Inrahim Rugova tot i que va morir abans d'acabar el mandat.

Sèrbia mai ha reconegut oficialment UNMIK (tot i que es va aprovar un marc constitucional, un codi de fronteres i aduanes i dos codis penals). Aquest no-reconeixament sempre ha portat problemes a la població ja que, per exemple, les Nacions Unides s’encarrega de fer els passaports, carnets d'identitats, matrícules, segells, etc. Totes aquestes coses només són vàlides en països que reconeixen Kosovo, cosa que porta a una limitació de moviments pels Kosovins. Com envies una carta a Alemanya amb segell Espanyol si Alemanya no te l’accepta?

Políticament i per mantenir l'estabilitat al país, l'organisme de les Nacions Unides va proclamar una "discriminació positiva" que consisteix en reservar un tant per cent dels escons per parlament i apartar-los de l’elecció directa. en aquest cas, el parlament té 120 escons, dels quals 10 són sempre per Serbis i 10 per minories no Albaneses. La resta sí que són escollits per sufragi universal.

Finalment, aquesta situació va veure la llum del final del túnel l'any 2005, quan el llavors secretari general de l'ONU, Kofi Annan, va aconsellar al consell de seguretat que s’iniciessin converses per tal d’atorgar un estatuts de sobirania definitiu a la regió.

A finals de gener de l'any 2007, Martti Ahtisaari va donar a conèixer el pla de l'ONU per la regió. Tot i que no reconeixia la independència, donava un elevat grau d'autonomia respecte Sèrbia.

No va ser fins al passat Desembre que Javier Solana, ex-ministre d'exteriors de la UE va recomanar enviar-hi una missió estabilitzadora amb unes 2000 persones (entre policia, diplomàtics i observadors) per tal d’intervenir-hi en cas d’emergència davant una eventual proclamació d'independència per part de l'actual primer ministre Hashim Thaçi. Serà a les 15 hores, moment en que començarà una sessió extraordinària convocada pel mateix primer ministre en el qual es proclamarà la independència i s’escolliran els símbols nacionals (bandera amb el fons blau, la regió de Kosovo envoltada per sis estrelles, una per cada ètnia).

Aquesta proclamació, reconeguda pels pesos pesants de la UE com França, Alemanya o el Regne Unit i, per altra banda, pels Estats Units, no és reconeguda per Espanya. Vaja, no és que no sigui reconeguda és que PSOE i PP han acordat no reconèixe-ho. Per què? Perquè Espanya TÉ POR, té por d’un paral·lelisme amb Catalunya i País Basc.

En fi, no m’estendré més, simplement felicitar (per part meva) a Kosovo i que per molts anys duri aquesta independència.

Un altre país independent, un altre argument, un altre exemple i menys temps per arribar a la nostra! (Tot i que ERC eviti parlar d'un paral·lelisme!)

Globalització de la guerra

Post publicat per: Bernat Picornell

Doncs bé, segon post per donar una mica més de vida al blog ara que ja hem acabat exàmens!
Aquesta explicació surt d'una de les xerrades al Fòrum Social Català.

Primer de tot cal dir que un dels ponents no va poder venir. Aquest ponent és familiar d'un dels detinguts recentment a Barcelona en l'operació antiterrorista. Va decidir no venir pel terrible assetjament que li està fent la gent del seu barri. Així és com va començar la xerrada, explicant que la gran majoria de detinguts a Espanya en matèria antiterrorista són deixats anar sense càrrecs. En els últims 5 anys s'han detingut 360 persones de les quals 160 han estat posades en llibertat sense càrrecs (és a dir, detingudes "per prevenir"). D'aquestes 200 persones restants, se'ns explica que moltes estan encara a la presó a l'espera d'una acusació formal que en certs casos no arriba mai.
El món viu en un estat d'excepció permanent. Des dels atemptats de l'11-S a Nova York, qualsevol sospita és bona per tal de detenir, torturar o envair un país, com és el cas de l’Iraq.

L’11-S ha estat una excusa perfecte; faltava un enemic comú. Si fins a finals dels ’80 ho era el comunisme, ara ho és l’Islam. Islam = mal. I això ho veu molta de la població mundial!

A la xerrada es parla també sobre els drets perduts... Es diu que no només certa població ha perdut els drets recollits a la carta dels drets humans sinó que el es fa és deshumanitzar la població. Això també passa amb els presos. Si quan es crearen les presons als EUA, aquestes eren per reformar als presos, ara no. Ara són per tenir controlat a l’enemic. Si no aconseguim una reconversió, no passa res, el seguirem tenint a la presó. No només sense drets sinó retirant-li l’estatus d’home. Això també va passar a la segona guerra mundial, als camps d’extermini Nazi (veure K.L. REICH, de Joaquim Amat Piniella)

Per altra banda sovint la gent pensa: bé, “el que fan els EUA, Europa no ho fa, podem estar tranquils, nosaltres respectem els drets humans”... Doncs bé, cal eliminar aquesta concepció. Cal tenir present que molts governs Europeus donen suport a la política nord-americana o simplement callen davant certs fets. N’és un exemple les presons als països de l’Europa de l’est o els vols secrets de la CIA. D’aquestes qüestions no es va fer res, només una simple declaració de rebuig provinent del parlament Europeu que no fa canviar les coses.

Per explicar ben bé aquest estat d’excepció permanent del qual parlàvem abans, només cal veure cap a on estan orientades les polítiques econòmiques dels diferents països i com es creen cada vegada, més organismes que lluiten contra el terrorisme i la immigració: la Trevi l’any 1967, l’EUROPOL, creat tot i la negativa del parlament europeu i el Frontex, l’any 2004. Pel que fa a aquest últim organisme, cal explicar que lluita contra la immigració des de l’any 2004, l’any 2006 tenia un pressupost de 5·10⁶ €, l’any 2007 va aconseguir un pressupost de 33·10⁶ € i 116 vaixells, 400 radars, mig centenar d’helicòpters. Tot això per lluitar contra l’altre gran enemic: la IMMIGRACIÓ.Okofwsfv

Amb aquesta globalització de la guerra cada país perd tota capacitat de decisió. Ara depèn d’uns pocs governs. Per exemple, quan van passar els fets a Londres a l’aeroport de Heathrow, es va imposar a tot el món que no es podrien pujar més líquids als avions. Estic més que segur que si Espanya no ho hagués acceptat les grans aerolínies no haguessin volat més al territori Ibèric.

L’altre ponent va exposar una problemàtica molt greu d’aquest món. Si incrementa l’atur, incrementa la criminalitat (diversos índexs ho demostren). A més criminalitat més policia. Aquest increment de policia substitueix els pressupostos en matèria social (per exemple creació de més llocs de treball), cosa que torna a provocar un increment de l’atur, un increment de la criminalitat... En definitiva, un peix que es mossega la cua i que a més, es va incrementant! Per exemple, Noruega i Suècia, que són països amb polítiques i pressupostos socials elevats, està demostrar que la criminalitat és molt menor que, per exemple, a un país del sud d’Europa.

Aquesta pèrdua de decisió interior de cada país va tenir com a màxim exponent la reunió del Banc Mundial que es va celebrar a Gènova l’any 2001. Al centre de la ciutat es va decretar una “zona roja”. En aquesta zona tota legislació perdia poder. Era una zona en la qual les forces de seguretat podien fer el que volguessin, els manifestants eren massa perillosos!!

Finalment parlaré de la deslocalització de l’enemic. El terrorisme global implica, com indica la paraula, que l’enemic pot estar en qualsevol lloc i no només això, sinó que pot ser qualsevol persona. La guerra es torna abstracta, qualsevol persona és culpable,. Això no només passa amb el terrorisme global sinó que aquí a Espanya també... Un exemple claríssim és les detencions de gent de l’esquerra abertzale. L’enemic ja no només és ETA, sinó que qualsevol persona relacionada amb l’entorn és sospitosa. Aquí a Catalunya també va passar, l’any 1992 que es van produir diverses detencions entorn de Terra Lliure, sovint gent que només militava a l’esquerra independentista...

Per fer un resum caldria destacar uns quants punts de l’article...

1. Creació d’un enemic comú

2. Deshumanització de l’enemic

3. Globalització de la guerra

4. Deslocalització de l’enemic

Sabíeu que...

Els EEUU va intentar crear el cos d’espies més gran del món (més gran que el de la RDA)? Volia donar un telèfon amb via directa als serveis secrets al 4% de la població, es a dir, a 12.107.520 milions de persones!!!!!

Sabeu que als EEUU les presons cotitzen en borsa?

Entreu a www.prevenciontortura.org!!

Post escrit per Júlia Martí

Per sortir del pas posaré un fragment d'un text i una foto i que cadascú li intenti trobar la part sociològica:

CUATRO LEYES FUNDAMENTALES DE LA ESTUPIDEZ HUMANA
(Allegro ma non troppo Carlo M.Cipolla)

- Siempre e inevitablemente cada uno de nosotros subestima el número de individuos estúpidos que circulan por el mundo.
- Una persona estúpida es una persona que causa un daño a otra persona o grupo de personas sin obtener, al mismo tiempo, un provecho para sí, o incluso obteniendo un perjuicio.
- La mayor parte de las personas no actúa de un modo coherente.
- La persona estúpida es el tipo de persona más peligrosa que existe. El estúpido es más peligroso que el malvado.

Foto de la Guerra Civil Espanyola de Capa:

En fi, això ja ha engegat així que espero que d'aquí a poc aquest bloc comenci a treure fum!