divendres, de febrer 22, 2008

Nou país, nova independència (II)



Post escrit per Bernat Picornell

Escric la segona part de l'article sobre Kosovo atenent que a noves notícies que ens arriben de Sèrbia i per explicar, des del meu punt de vista, quina legalitat té països d'aquest tipu per auto proclamar-se independents.

Primer de tot, l'argument de: "no tenen dret a proclamar-se independents ja que hauria de ser de mutu acord entre les dos parts, no poden haver-hi decisions unilaterals". Em fa gràcia que Espanya digui una cosa com aquesta quan, per posar només un exemple, el govern del PP va fer, juntament amb els EUA i Regne Unit una guerra decidia UNILATERALMENT, una guerra il·legal desautoritzada, o com a mínim no aprovada en el seu moment pel consell de seguretat de les Nacions Unides.
Què vol dir que ningú pot pendre una decisió de manera unilateral? És que els EUA va demanar permís per explotar el petroli de Bolívia? És que Hitler va demanar i va arribar a l'acord d'exterminar milers de Jueus? És que Israel ha demanat permís a Palestina per establir-hi un bloqueig econòmic i de mercaderies? És que Espanya va demanar permís per retallar-nos l'estatut (o com va dir en Guerra "nos cepillamos el estatut")? NO!
Certament sempre és millor arribar a un acord però quan un parlament 100% democràtica acorda quelcom s'ha de respectar com a tal. En el cas de Kosovo els 110 dels 130 parlamentaris que composen el parlament van votar-hi a favor. No ho oblidem: 84,6%!! Però és clar, ja sabem el que passa quan una gran majoria aprova una llei o ressolució... Algú encara podria dir: home, és que no és el 100% de la població! És clar que no! Recordem que els 20 diputats restants estan fora del sistema democràtic: els ha imposat la ONU per tal que els Serbis i Macedonis tinguin representativitat!

Un altre argument: una escissió així provoca conflictes... Pobres Serbis, què faràn ara? Doncs per què no girem la truita? No són els Serbis els que es queden sense una part del país. És una majoria dins del seu territori que podràn viure molt però que molt més bé, això sí, un cop marxi la ONU i les forces d'estabilització de l'UE. És clar que sempre hi haurà algú que no hi estarà d'acord però si haguéssim d'esperar a això mai s'hauria posat fi a la violència armada a Irlanda del Nord (I.R.A.) i mai es posarà fi al terrorisme d'E.T.A. i a la fi del conflicte d'Euskalherria.
Per què ens fixem en els Serbis que viuen a Kosovo? Se'ls haurà de respectar, està claríssim. Però em sembla que, en aquest cas, guanyen, I DE SOBRES, els Kosovars (almenys en nombre de gent).

Per acabar d'adobar el conflicte els Serbis cremen ambaixades amb funcionaris dins... Això és culpa de la població de Kosovo? NO, és culpa dels governs Serbis. Sense repressió i sentiment de mig-odi cap a una altra població (no oblidem que Kosovo va estar sota el dur poder de la URSS) aquesta última no vol emancipar-se!

Ara què falta? Que el Putin desplegui tropes i una altra guerra? No siguem cecs, no és culpa dels Kosovars, simplement volien viure EN PAU.

Esperem que s'estabilitzi el conflicte i que molt properament Kosovo ja gaudeixi d'una cadira a l'edifici de l'ONU a Nova York.

Per cert, que jo no he comparat mai Kosovo amb Catalunya, simplement dic que els drets d'uns són els drets de tots! No podem reclamar la independència ara que la tenen ells, però ho farem pels mateixos mitjans: democràcia i voluntat de créixer dins del marc mundial.

Finalment i amb això ja acabo responc a les crítiques cap a Esquerra pel brindis de celebració: per què no es pot celebrar que el dret a autodeterminació s'ha complert a un país? Espero respostes

PD: "Espanya son nuestros amigos"... No et fot, jo sóc amic de Kosovo, i què.
PD2: Espero sincerament que tota la gent en contra digui el que pensa, SI US PLAU!



Fotografia de "la cremà" de l'ambaixada dels EEUU a Belgrad.

7 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Hey que consti que vaig llegint ehh... però com que no soc massa avispao, de moment m'espero abans de comentar gaire, això si, seria interessant que sapiguéssiu que el comentari del tal merr, millor que el deixeu estar, perque un dels links et duu a la descarrega d'un virus camuflada en antivirus i l'altre o és un link tancat o tb algo raro

Anònim ha dit...

Esta molt bé el bloc

Xavi

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

nat ber nat, el mogul tb es un intent de passar virus!! venga maestro borra borra que jo no se com va

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Ja que demanes l'opinió et donaré un altre cop la meva, encara que en el fons crec que tens molta raó.
L'únic que m'agradaria puntualitzar és: en primer lloc que la majoria d'exemples que poses de decisions unilaterals són completament rebutjables encara que en el seu moment s'acceptessin i es fessin, per tan crec que no és una bona manera de justificar les decisions unilaterals.
Per altra banda vull corregir el que vaig dir en l'anterior post, no vull que s'entengui que estic en contra de les decisions unilaterals, l'únic que penso és que aquests fets s'han de jutjar pel context ja que encara que en un principi sembli que el dret a l'autodeterminació s'ha de defensar sempre aquest, en alguns casos, pot ser contraproduent.
Per això vull diferenciar el procés d'independància d'Irlanda que es va fer per solucionar un problema i ho va aconseguir, amb el procés de Kosovo que segurament també s'ha fet per solucionar un problema però que, segons com, pot portar a un problema més gros.