dissabte, de febrer 09, 2008

Globalització de la guerra


Post publicat per: Bernat Picornell

Doncs bé, segon post per donar una mica més de vida al blog ara que ja hem acabat exàmens!
Aquesta explicació surt d'una de les xerrades al Fòrum Social Català.

Primer de tot cal dir que un dels ponents no va poder venir. Aquest ponent és familiar d'un dels detinguts recentment a Barcelona en l'operació antiterrorista. Va decidir no venir pel terrible assetjament que li està fent la gent del seu barri. Així és com va començar la xerrada, explicant que la gran majoria de detinguts a Espanya en matèria antiterrorista són deixats anar sense càrrecs. En els últims 5 anys s'han detingut 360 persones de les quals 160 han estat posades en llibertat sense càrrecs (és a dir, detingudes "per prevenir"). D'aquestes 200 persones restants, se'ns explica que moltes estan encara a la presó a l'espera d'una acusació formal que en certs casos no arriba mai.
El món viu en un estat d'excepció permanent. Des dels atemptats de l'11-S a Nova York, qualsevol sospita és bona per tal de detenir, torturar o envair un país, com és el cas de l’Iraq.

L’11-S ha estat una excusa perfecte; faltava un enemic comú. Si fins a finals dels ’80 ho era el comunisme, ara ho és l’Islam. Islam = mal. I això ho veu molta de la població mundial!

A la xerrada es parla també sobre els drets perduts... Es diu que no només certa població ha perdut els drets recollits a la carta dels drets humans sinó que el es fa és deshumanitzar la població. Això també passa amb els presos. Si quan es crearen les presons als EUA, aquestes eren per reformar als presos, ara no. Ara són per tenir controlat a l’enemic. Si no aconseguim una reconversió, no passa res, el seguirem tenint a la presó. No només sense drets sinó retirant-li l’estatus d’home. Això també va passar a la segona guerra mundial, als camps d’extermini Nazi (veure K.L. REICH, de Joaquim Amat Piniella)

Per altra banda sovint la gent pensa: bé, “el que fan els EUA, Europa no ho fa, podem estar tranquils, nosaltres respectem els drets humans”... Doncs bé, cal eliminar aquesta concepció. Cal tenir present que molts governs Europeus donen suport a la política nord-americana o simplement callen davant certs fets. N’és un exemple les presons als països de l’Europa de l’est o els vols secrets de la CIA. D’aquestes qüestions no es va fer res, només una simple declaració de rebuig provinent del parlament Europeu que no fa canviar les coses.

Per explicar ben bé aquest estat d’excepció permanent del qual parlàvem abans, només cal veure cap a on estan orientades les polítiques econòmiques dels diferents països i com es creen cada vegada, més organismes que lluiten contra el terrorisme i la immigració: la Trevi l’any 1967, l’EUROPOL, creat tot i la negativa del parlament europeu i el Frontex, l’any 2004. Pel que fa a aquest últim organisme, cal explicar que lluita contra la immigració des de l’any 2004, l’any 2006 tenia un pressupost de 5·106 €, l’any 2007 va aconseguir un pressupost de 33·106 € i 116 vaixells, 400 radars, mig centenar d’helicòpters. Tot això per lluitar contra l’altre gran enemic: la IMMIGRACIÓ.Okofwsfv

Amb aquesta globalització de la guerra cada país perd tota capacitat de decisió. Ara depèn d’uns pocs governs. Per exemple, quan van passar els fets a Londres a l’aeroport de Heathrow, es va imposar a tot el món que no es podrien pujar més líquids als avions. Estic més que segur que si Espanya no ho hagués acceptat les grans aerolínies no haguessin volat més al territori Ibèric.

L’altre ponent va exposar una problemàtica molt greu d’aquest món. Si incrementa l’atur, incrementa la criminalitat (diversos índexs ho demostren). A més criminalitat més policia. Aquest increment de policia substitueix els pressupostos en matèria social (per exemple creació de més llocs de treball), cosa que torna a provocar un increment de l’atur, un increment de la criminalitat... En definitiva, un peix que es mossega la cua i que a més, es va incrementant! Per exemple, Noruega i Suècia, que són països amb polítiques i pressupostos socials elevats, està demostrar que la criminalitat és molt menor que, per exemple, a un país del sud d’Europa.

Aquesta pèrdua de decisió interior de cada país va tenir com a màxim exponent la reunió del Banc Mundial que es va celebrar a Gènova l’any 2001. Al centre de la ciutat es va decretar una “zona roja”. En aquesta zona tota legislació perdia poder. Era una zona en la qual les forces de seguretat podien fer el que volguessin, els manifestants eren massa perillosos!!

Finalment parlaré de la deslocalització de l’enemic. El terrorisme global implica, com indica la paraula, que l’enemic pot estar en qualsevol lloc i no només això, sinó que pot ser qualsevol persona. La guerra es torna abstracta, qualsevol persona és culpable,. Això no només passa amb el terrorisme global sinó que aquí a Espanya també... Un exemple claríssim és les detencions de gent de l’esquerra abertzale. L’enemic ja no només és ETA, sinó que qualsevol persona relacionada amb l’entorn és sospitosa. Aquí a Catalunya també va passar, l’any 1992 que es van produir diverses detencions entorn de Terra Lliure, sovint gent que només militava a l’esquerra independentista...

Per fer un resum caldria destacar uns quants punts de l’article...

1. Creació d’un enemic comú

2. Deshumanització de l’enemic

3. Globalització de la guerra

4. Deslocalització de l’enemic

Sabíeu que...

Els EEUU va intentar crear el cos d’espies més gran del món (més gran que el de la RDA)? Volia donar un telèfon amb via directa als serveis secrets al 4% de la població, es a dir, a 12.107.520 milions de persones!!!!!

Sabeu que als EEUU les presons cotitzen en borsa?

Entreu a www.prevenciontortura.org!!


2 comentaris:

Anònim ha dit...

L'any 1992 al voltant d'unes quaranta persones van ser detingues arreu dels ppcc i moltes d'elles van patir greus tortures per part de la guardia civil amb la intenció de treure atuoinculpacions i acusacions contra altres persones del moviment indepentdentista català.
Dels centenars de denuncies per tortures que s'han fet a l'estat espanyol, la del 1992 es la única que ha tingut més ressó i que ha arribat a judici, per fí.
Aquesta lluita antiterrorista de la qual se n'omplen la boca els polítics, persegueix i intimida els moviments socials, la llei antiterrorista deixa via lluire a les tortures i coaccions, ens trobem doncs, totalment indefensos/es en un món on totes podem ser culpables i la nostra paraula no val res contra la seua.

Cris Ruano ha dit...

Ostres... m'he quedat flipant amb l'últim que dius: avui dia tot pot entrar al mercat.
Molt bon article, Bernat!