diumenge, de febrer 17, 2008

Nou país, nova independència


Post escrit per Bernat Picornell

Sembla que ara sí. Després de tants anys de conflictes i d’una regió governada per un organisme internacional sembla que arriba a la fi. Toquem fusta i esperem que avui es proclami amb absoluta normalitat l'independència de KOS-si-vo (com pronuncien els serbis).

Kosovo, sempre ha estat una regió dominada per d'altres que li ha imposat economies, maneres de fer, cultura, etc. Primerament la regió va estar sota el domini de l'Imperi Romà i successivament va anar passant en mans de Búlgars, de l'imperi Bizantí, de l'Otomà, d'Itàlia, de Montenegro i finalment de Sèrbia.

Per entendre el procés d'independència que ha viscut recentment la regió, hem de saber que des de l'any 1999, Ko-SO-vo (com pronuncia l'ètnia albanesa) està governada per una missió de les Nacions Unides (UNMIK). Aquesta missió s'ha encarregat d’estabilitzar el país, de la seva seguretat i sobretot de no rebre agressions per part de Sèrbia, que no ha pogut exercir en cap moment (impedit per l'UNMIK)

Tot i controlar bé la zona, l'any 2002 van haver-hi eleccions, de les quals en va sortir el president Inrahim Rugova tot i que va morir abans d'acabar el mandat.

Sèrbia mai ha reconegut oficialment UNMIK (tot i que es va aprovar un marc constitucional, un codi de fronteres i aduanes i dos codis penals). Aquest no-reconeixament sempre ha portat problemes a la població ja que, per exemple, les Nacions Unides s’encarrega de fer els passaports, carnets d'identitats, matrícules, segells, etc. Totes aquestes coses només són vàlides en països que reconeixen Kosovo, cosa que porta a una limitació de moviments pels Kosovins. Com envies una carta a Alemanya amb segell Espanyol si Alemanya no te l’accepta?

Políticament i per mantenir l'estabilitat al país, l'organisme de les Nacions Unides va proclamar una "discriminació positiva" que consisteix en reservar un tant per cent dels escons per parlament i apartar-los de l’elecció directa. en aquest cas, el parlament té 120 escons, dels quals 10 són sempre per Serbis i 10 per minories no Albaneses. La resta sí que són escollits per sufragi universal.

Finalment, aquesta situació va veure la llum del final del túnel l'any 2005, quan el llavors secretari general de l'ONU, Kofi Annan, va aconsellar al consell de seguretat que s’iniciessin converses per tal d’atorgar un estatuts de sobirania definitiu a la regió.


A finals de gener de l'any 2007, Martti Ahtisaari va donar a conèixer el pla de l'ONU per la regió. Tot i que no reconeixia la independència, donava un elevat grau d'autonomia respecte Sèrbia.

No va ser fins al passat Desembre que Javier Solana, ex-ministre d'exteriors de la UE va recomanar enviar-hi una missió estabilitzadora amb unes 2000 persones (entre policia, diplomàtics i observadors) per tal d’intervenir-hi en cas d’emergència davant una eventual proclamació d'independència per part de l'actual primer ministre Hashim Thaçi. Serà a les 15 hores, moment en que començarà una sessió extraordinària convocada pel mateix primer ministre en el qual es proclamarà la independència i s’escolliran els símbols nacionals (bandera amb el fons blau, la regió de Kosovo envoltada per sis estrelles, una per cada ètnia).

Aquesta proclamació, reconeguda pels pesos pesants de la UE com França, Alemanya o el Regne Unit i, per altra banda, pels Estats Units, no és reconeguda per Espanya. Vaja, no és que no sigui reconeguda és que PSOE i PP han acordat no reconèixe-ho. Per què? Perquè Espanya TÉ POR, té por d’un paral·lelisme amb Catalunya i País Basc.

En fi, no m’estendré més, simplement felicitar (per part meva) a Kosovo i que per molts anys duri aquesta independència.

Un altre país independent, un altre argument, un altre exemple i menys temps per arribar a la nostra! (Tot i que ERC eviti parlar d'un paral·lelisme!)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo des de la meva desconeixença del tema m'agradaria puntualitzar en primer lloc que no se si es pot valorar tan positivament la independència de Kosovo, ja que el fet que sigui una decisió unilateral comporta el ressorgiment de molts conflictes i més en un territori tan inestable, a més queda per veure si el nou estat no serà únicament albanès i per tan exclourà les altres minories.

En segon lloc, crec que cal dir que per molt que es pugui plantejar un paral•lelisme entre els diferents processos d'independència em sembla que el procés kosovar no es pot aplicar ni al cas català ni al basc, ja que precisament ambdós territoris no estan constituïts per població d'una sola cultura i per tan s'ha d'analitzar profundament si un procés d’independència no produiria nous conflictes pitjors que els ja existents.

En resum que tot i que a primer cop d’ull sembla un fet positiu, tot s’ha de relativitzar i mirar des de diferents punts de vista.

Joan M. Roig ha dit...

Que tal companys? Està molt be aquest bloc vostre!
Ja heu escrit molt sobre el tema aìxí que no m'allargaré molt. Cal esperar que l'independència de Kosovo sigui efectiva i respectada, almenys per evitar nous vessaments de sang. Sincerament, l'actualitat dels balcans em recorda als apunts d'història i no se fins a quin punt la situació mostra un paral·lelisme amb el cas espanyol. El que si és cert és que, aqui i allà, s'hauria de respectar el dret a l'autodeterminació.

Anònim ha dit...

Puf, el acuerdo tiene que ser bilateral para que éste sea legítimo. No se pueden hacer las cosas así porque si.

fpats