Torno de vacances, torno a posar en funcionament el bloc!
Torno de vacances amb les piles hiper carregades per afrontar projectes ambiciosos. Aquest any presento que serà un any de canvis. Segurament seguiré fent i consolidant coses que fins ara ja feia però tal vegada a un esglaó més alt, amb més perspectiva. Segurament amb més calma i tranquil·litat. Sense pressions. Serà un any d’assentament a la feina i com he dit, consolidar el que fins ara tinc. Afegint nous reptes que ja anireu descobrint i esperant SI US PLAU no acabar l'any com vaig fer-ho l'any passat: tot a la paperera!
Deixant una primera reflexió, explicar que ara mateix estic participant al 2nd ECPR (European consortium political research) graduate Conference a la UAB. Un congrés de política força interessant i enriquidor! A més amb trobades inesperades com la de l'Aintzane Conesa, que ves per on, coneixia participants del congrés!
Aquí gairebé tothom està cursant el Doctorat i qui més qui menys sap MOLT del que parla. Ara fa poc, he tingut una conversa sobre Ossètia del Sud i el perill que suposa desmembrenar l'estabilitat internacional.
Fins a quin punt s'ha de permetre Rússia violar la legalitat internacional? L'ha violat realment permetent i autoproclamant la independència d'un altre país? Personalment crec que sí. És circumstancialment diferent que Montenegro es proclami independent a que Rússia proclami la independència d'una regió per interessos propis. Dic que és circumstancialment diferent ja que és un gran corredor energètic i és un gran punt estratègic per Europa. Podríem dir que tota la zona és el motor (i mai millor dit) d'Europa? Amb això no vull dir que haguem d'acceptar la independència de nacions sense estat simplement per la situació que tinguin en el món. Simplement dic que Rússia ha creat el conflicte per posar Europa contra les cordes... Que és aquesta una posició centralista respecte el que seria el primer món i regions i països més desfavorits? Tal vegada sí, Europa sempre mira per ella. Normal. Però no només això, Rússia torna a ser prou forta per desafiar el món sencer. Montenegro no ha desequilibrat aquesta estabilitat de la que parlàvem. Rússia sí, i el titella de president també.
Recordo un "30 minuts" de fa un temps en el que una dona deia: Rússia ha resistit al poder de tots els Tsars, però no podrem resistir a les maneres de Vladimir Putin. I tal dit tal fet. No fa ni 50 anys del final de la guerra freda que tornen a desafiar. Evidentment, i no es pot negar, s'han refet del comunisme i com que les relacions internacionals es juguen al camp de qui els té més grossos, ara hi ha algú que pot desafiar Europa i Estats Units sencers.
Sancions? Sóc partidari d'aplicar-ne. Que són un país gran i Rússia no és Cuba per aplicar-li sancions? D'acord, però si Europa vol tornar a mirar a la dreta amb tranquil·litat, s'ha de fer quelcom. I reconec que tal vegada aquest discurs és el més "xungo" que he fet mai, el més centralista i del que menys he estat informat però... Segurament és l'estiu, que m'ha revolucionat.
Per tant, i centrant-me una mica, amb sancions o sense, s'ha de mediar, deixar clar quin paper té cadascú en aquest trencaclosques internacionals i evitar les afirmacions de l'estil: "No tenim cap por per tornar a la guerra freda". I això segurament ho dic referint-me a TOTES les parts implicades. No crec evidentment que entrem a un espiral de conflictes però més val prevenir que curar. Xina és gran, Rússia és enorme però cal mediar per tornar les coses a lloc i evitar puntes d'iceberg d'un gran problema (si és que abans no n'hi havia amb Putin i companyia).
Torno de vacances amb les piles hiper carregades per afrontar projectes ambiciosos. Aquest any presento que serà un any de canvis. Segurament seguiré fent i consolidant coses que fins ara ja feia però tal vegada a un esglaó més alt, amb més perspectiva. Segurament amb més calma i tranquil·litat. Sense pressions. Serà un any d’assentament a la feina i com he dit, consolidar el que fins ara tinc. Afegint nous reptes que ja anireu descobrint i esperant SI US PLAU no acabar l'any com vaig fer-ho l'any passat: tot a la paperera!
Deixant una primera reflexió, explicar que ara mateix estic participant al 2nd ECPR (European consortium political research) graduate Conference a la UAB. Un congrés de política força interessant i enriquidor! A més amb trobades inesperades com la de l'Aintzane Conesa, que ves per on, coneixia participants del congrés!
Aquí gairebé tothom està cursant el Doctorat i qui més qui menys sap MOLT del que parla. Ara fa poc, he tingut una conversa sobre Ossètia del Sud i el perill que suposa desmembrenar l'estabilitat internacional.
Fins a quin punt s'ha de permetre Rússia violar la legalitat internacional? L'ha violat realment permetent i autoproclamant la independència d'un altre país? Personalment crec que sí. És circumstancialment diferent que Montenegro es proclami independent a que Rússia proclami la independència d'una regió per interessos propis. Dic que és circumstancialment diferent ja que és un gran corredor energètic i és un gran punt estratègic per Europa. Podríem dir que tota la zona és el motor (i mai millor dit) d'Europa? Amb això no vull dir que haguem d'acceptar la independència de nacions sense estat simplement per la situació que tinguin en el món. Simplement dic que Rússia ha creat el conflicte per posar Europa contra les cordes... Que és aquesta una posició centralista respecte el que seria el primer món i regions i països més desfavorits? Tal vegada sí, Europa sempre mira per ella. Normal. Però no només això, Rússia torna a ser prou forta per desafiar el món sencer. Montenegro no ha desequilibrat aquesta estabilitat de la que parlàvem. Rússia sí, i el titella de president també.
Recordo un "30 minuts" de fa un temps en el que una dona deia: Rússia ha resistit al poder de tots els Tsars, però no podrem resistir a les maneres de Vladimir Putin. I tal dit tal fet. No fa ni 50 anys del final de la guerra freda que tornen a desafiar. Evidentment, i no es pot negar, s'han refet del comunisme i com que les relacions internacionals es juguen al camp de qui els té més grossos, ara hi ha algú que pot desafiar Europa i Estats Units sencers.
Sancions? Sóc partidari d'aplicar-ne. Que són un país gran i Rússia no és Cuba per aplicar-li sancions? D'acord, però si Europa vol tornar a mirar a la dreta amb tranquil·litat, s'ha de fer quelcom. I reconec que tal vegada aquest discurs és el més "xungo" que he fet mai, el més centralista i del que menys he estat informat però... Segurament és l'estiu, que m'ha revolucionat.
Per tant, i centrant-me una mica, amb sancions o sense, s'ha de mediar, deixar clar quin paper té cadascú en aquest trencaclosques internacionals i evitar les afirmacions de l'estil: "No tenim cap por per tornar a la guerra freda". I això segurament ho dic referint-me a TOTES les parts implicades. No crec evidentment que entrem a un espiral de conflictes però més val prevenir que curar. Xina és gran, Rússia és enorme però cal mediar per tornar les coses a lloc i evitar puntes d'iceberg d'un gran problema (si és que abans no n'hi havia amb Putin i companyia).
PD: Insisteixo, el que he escrit aquí és sense massa informació i segurament quedant-me només amb la premsa... Qui sap si investigant més...
Entrades
