Catalunya - Argentina

Dissabte passat es va jugar el partit número 200 de la selecció Catalana. I no va omplir ni la meitat del Camp Nou... Normal, l'ambient de la selecció no és el de fa un temps.

Aquest model de partit s'ha d'acabar. No serveix per res, no hi va ningú i no hi guanyem res. Fa molts anys que la Plataforma pro Seleccions Catalanes planteja el mateix partit. Aquí entra potser la tossuderia de la plataforma de celebrar els partits SEMPRE al Camp Nou! Això es pot fer en un Catalunya – Euskadi, partit i plantejament ben diferent de qualsevol altre. Llavors omples el Camp Nou!

Mireu, dissabte van anar al camp nou 40.000 persones, 10.000 de les quals eren Argentins. Aquest partit el fas a camp del Nàstic o del Terrassa i tens un ple absolut i un ambientàs!

Jo sóc el primer que no vaig anar-hi ja que, assumptes personals a banda, ja no té cap motivació anar a un partit de la nostra selecció. Podem distingir dos nivells:

- Nivell esportiu: trist, molt trist que els gran jugadors Catalans no participin en un partit així. Bojan ho deixa córrer per evitar el mateix que li va passar a l'Oleguer (que tampoc va venir, i mira que dijous estava bevent i de festa a la Patum)... Juguem fins i tot amb un jugador nascut a Albacete (Iniesta)... Què els aporta la selecció a aquests jugadors?

- Nivell organitzatiu: ens ho hem de replantejar. Hem de buscar nous mètodes, nous al·licients per fer anar la gent a un partit de la selecció. No sé la solució exacte, sinó la diria, però pensant em surt una llarga llista de coses a fer i que no es fan. Des d'omplir el centre de les grans ciutats amb pamflets a una major implicació del govern.

Si no canviem, les antigues festes, es quedaran en això, en antigues festes.

Ens creiem o no, que la selecció Catalana algun dia serà oficial? O ja ens està bé anar fent partits de costellada amb poca assistència i poc entusiasme?