Entrevista a Lluís Maria Xirinacs (II)

Tot i que ja tinc pensats diferents temes per futurs "posts", avui toca acabar l'entrevista a Lluís Maria Xirinacs... Per qui no n'hagi llegit el principi, la té al post anterior! Al final podeu trobar-hi un petit vídeo del dia del seu enterrament.

Quins aspectes troba positius de l’Estatut actual respecte al del 79?

La caiguda de l’Estatut del 30 de setembre em va decebre tant que em vaig desentendre d’aquest altre. Alguna cosa s’ha guanyat, d’altres s’han perdut i la majoria estan igual, encara que no ho sembli. La prova està en els pressupostos: hi havia tot un sistema de compensació econòmica del greuge històric que tenim de deute, i, en els pressupostos d’aquest any ja no s’ha complert. I , com això, contínuament hi ha coses que no es compleixen.

Ja no rebem els diners que havíem de rebre...

Exacte. És una cosa continuada de saltar-s’ho tot... i ara ve en Zapatero dient que obeirà el que digui en Montilla... però si ja ha demostrat que no! Amb el que va prometre abans, ja ningú se’l creu.

Davant d’un estatut que no agrada, hi ha dues actituds: una, anar pensant què se’n pot treure, i una altra, radical, de no col·laborar en res d’una cosa amb la que de base, no hi estem d’acord. Jo estic en aquesta postura, i, per tant, aquesta pregunta, te l’haurien de contestar “ells”, no jo. No perdo massa el temps, perquè si acceptes les engrunes, renuncies al demés.

El cansament polític de la població respecte a aquest llarg procés va produir una alta abstenció en el referèndum de l’Estatut. ¿Creu que és sostenible un Estatut aprovat en aquestes condicions, en que no ha votat la totalitat del poble català?

Caldria distingir una societat catalana madura o una societat catalana immadura. El problema que tenim és que, d’una banda, hi ha gairebé un 40% de la població d’immigrants, o fills d’immigrants, que no estan integrats a Catalunya. Queda un 60%, sent optimista, de població integrada a Catalunya. Hi ha un alt percentatge de gent a la que no interessa res, massa pura, que vota d’acord amb les campanyes publicitàries, o per l’aspecte del candidat. Suposant que hi hagués un 60% de gent que està desperta, no obstant, tampoc és madura: són gent molt consumista, molt massificada i, al cap d’un temps d’una barbaritat, ja no se’n recorden d’aquella barbaritat. Són gent sense memòria ni responsabilitat col·lectiva, sinó que...van vivint i, quan arriba el tió, el fan cagar, i quan arriben les vacances, se’n van de vacances i que, quan arriben eleccions, o referèndums, voten, però voten d’una manera fluixa, i fruit d’una campanya electoral. De fet, les campanyes electorals s’haurien de suprimir, perquè tothom promet coses que després no es compleixen. El que caldria mirar és el que s’ha fet durant els anys anteriors.

A la pregunta de si és sostenible, crec que, per desgràcia, és sostenible. Si no ho és, serà per la crisi basca. Els bascos són més clars i més decidits. Inclús els que estan dins de la legalitat, el PNB, estan dient clarament que volen la independència. Aquí, Convergència no ho diu mai; Esquerra Republicana ho diu quan li convé: si s’adreça als immigrants, calla, mentre que si s’adreça als catalanistes, ho dirà per guanyar vots.

És possible que si el procés independentista del País Basc segueix endavant, i hi van de ple, els catalans vagin al darrera i entri en crisi la situació que hi ha ara.

El més probable és que ara s’entretinguin durant vint-i-tres anys més, barallant-se per competències, pels tants per cent, etc.

Com veu el procés de pau al País Basc?

És possible que el procés de pau fracassi. Si no fracassa serà perquè la ETA es veu tant acorralada que se’n sortirà com pugui per acabar, perquè no vegi la seva viabilitat. No obstant, aquesta manera d’actuar no és típica dels bascos (sí dels catalans).

Per tant, és possible que el procés de pau entri en crisi. Cal tenir en compte que PNB, Eusko Alkartasuna, etc. tots formen un front comú, i això el PP ho sap.

Ha comentat el paper del PSC i de Convergència davant l’Estatut. Què opina del posicionament contra l’Estatut d’Esquerra Republicana?

Una cosa és l’Esquerra històrica d’en Macià, que com a gran política va saber donar cops forts, va saber jugar-se-la, i sortir de la legalitat quan convé.

Per mi, un error d’Esquerra va ser ajuntar-se amb els comunistes contra els anarquistes en els Fets de Maig, de l’any 1938

Durant tot el temps del franquisme, Esquerra Republicana va ser fluixa. No es va definir què volia dir Esquerra, i què volia dir republicana, ¿de quina república, l’espanyola o la catalana?, i si és de Catalunya, o dels Països Catalans.

La primera definició una mica clara, va ser amb l’Àngel Colom. Amb ell es va introduir l’independentisme dins d’Esquerra. Inclús va anar a Madrid a defensar-ho.

Després va haver-hi crisi, va saltar l’Àngel Colom i va entrar Carod Rovira.

Carod Rovira ve de Nacionalistes d’Esquerres. Aquest grup va ser promocionat pel PSUC. Tant Carod Rovira, com Benach, eren pro PSUC; Huguet era del PSAN. Ara són gent que no estan a Iniciativa, però tenen un rerefons antinacionalista, que consideren en Pujol de dretes, i no ho és, de dretes, és de centre. De dretes, és el PP. El qui no vegi aquesta diferència, s’equivoca sempre.

La gràcia d’Esquerra seria que ho descobrís, i no ho fa. Dóna més importància a la relació esquerra-dreta, que liberal-llibertària,

Quin és el paper de la dreta i l’esquerra a Catalunya?

A Europa, i al món, en general, hi ha la idea d’esquerres i dretes en política.

A Catalunya no hi ha la divisió dreta-esquerra. Hi ha una altra oposició que desconeixen els mateixos polítics. A Catalunya és la posició liberal-llibertària , és a dir, perpendicular: els liberals no són ni de dretes ni d’esquerres, i els llibertaris, no són ni de dretes ni d’esquerres.

A Catalunya, des de la Setmana Tràgica, hi ha un problema entre lliberals, que són els senyors burgesos, i els llibertaris, que són els anarquistes.

A Andalusia, per exemple, que no tenen aquesta divisió, sinó dretes i esquerres, consideren que els burgesos catalans són de dretes, i no entenen, per exemple a en Pujol. En Pujol no és de dretes, és lliberal, no és conservador; i els de dretes són conservadors. La dreta de Madrid, el PP, és conservadora, però en Pujol, no. La gent d’esquerres, amb la idea d’esquerres importada, considera que tot el que no és d’esquerres, és de dretes.

Esquerra Republicana, en realitat, era lliberal, però tenia molta relació amb l’anarquisme. Heribert Barrera estava sindicat a la CNT, i no a Comissions Obreres

Què opina del tripartit?

M’agradaven els plantejaments d’Esquerra, però després, a la pràctica, van optar pel tripartit. Al País Basc, l’èxit ha estat un tripartit, que són el PNB, que equivaldria a Convergència i Unió, Eusko Alkartasuna, que equivaldria a Esquerra Republicana, i Ezkerbatua, que equivaldria a Iniciativa per Catalunya.

Els d’Iniciativa per Catalunya no volen saber res de’n Pujol, perquè són esquerres, i no entenen res de Catalunya. Sempre que hi ha el plantejament esquerra-dreta, no s’entén Catalunya.

A mí em sembla que aquest tripartit va ser una equivocació.

No obstant això, Esquerra Republicana ha fet dues coses, criticades avui dia, amb les que estic totalment d’acord: la primera va ser escoltar les bases quan li deien que no a l’Estatut, i, la segona, defensar l’Estatut del 30 de Setembre. Aquestes dues coses, per mí, nobilíssimes, segons Carod Rovira han estat el seu fracàs. I ara, han optat per fer a l’inrevés: no fer cas de les bases, i oblidar-se d’aquell estatut.

Ara sembla que acabaran per reproduir el tripartit, per tal de no anar amb Convergència.

El PSC no és de fiar, perquè són forces d’ocupació que depenen de Madrid.

Convergència, en canvi, sí que és de fiar perquè és del país, però no en el sentit que és col·laboracionista, i, per tant, traïdors.

Malgrat tot, crec que és millor anar amb un col·laboracionista, perquè ho deixi de ser, que amb una força d’ocupació.